Vine Esperit Sant!

«Quedaren plens de l'Esperit Sant» (Ac 2, 4).

Parlant als Apòstols en l'Últim Sopar, Jesús va dir que, després de marxar d'aquest món, els enviaria el do del Pare, és a dir, l'Esperit Sant (cf. Jn 15, 26). Aquesta promesa es va realitzar amb poder el dia de la Pentecosta, quan l'Esperit Sant va baixar sobre els deixebles reunits al Cenacle. Aquesta efusió, si bé extraordinària, no va ser única i limitada a aquest moment, sinó que es tracta d'un esdeveniment que s'ha renovat i es renova encara. Crist glorificat a la dreta del Pare segueix complint la seva promesa, enviant a l'Església l'Esperit vivificant, que ens ensenya i ens recorda i ens fa parlar.

L'Esperit Sant ens ensenya: és el Mestre interior. Ens guia pel just camí, a través de les situacions de la vida. Ell ens ensenya el camí, el sender. En els primers temps de l'Església, al cristianisme se li deia «el camí» (cf. Ac 9, 2), i Jesús mateix és el camí. L'Esperit Sant ens ensenya a seguir-lo, a caminar seguint les seves petjades. Més que un mestre de doctrina, l'Esperit Sant és un mestre de vida. I de la vida forma part certament també el saber, conèixer, però dins de l'horitzó més ampli i harmònic de l'existència cristiana.
 

L'Esperit Sant ens recorda, ens recorda tot el que va dir Jesús. És la memòria vivent de l'Església. I mentre ens fa recordar, ens fa comprendre les paraules del Senyor. Aquest recordar en l'Esperit i gràcies a l'Esperit no es redueix a un fet mnemònic, és un aspecte essencial de la presència de Crist en nosaltres i en la seva Església. L'Esperit de veritat i de caritat ens recorda tot el que va dir Crist, ens fa entrar cada vegada més plenament en el sentit de les seves paraules. Tots nosaltres tenim aquesta experiència: un moment, en qualsevol situació, hi ha una idea i després una altra es relaciona amb un passatge de l'Escriptura ... És l'Esperit que ens fa recórrer aquest camí: el camí de la memòria viva de l'Església. I això requereix la nostra part una resposta: com més generosa és la nostra resposta, en major mesura les paraules de Jesús es fan vida en nosaltres, esdevenen actituds, opcions, gestos, testimoni.

En essència, l'Esperit ens recorda el manament de l'amor i ens crida a viure-ho. Un cristià sense memòria no és un veritable cristià: és un cristià a mitjan camí, és un home, o una dona, presoner del moment, que no sap prendre en consideració la seva història, no sap llegir-la i viure-la com a història de salvació. En canvi, amb l'ajuda de l'Esperit Sant, podem interpretar les inspiracions interiors i els esdeveniments de la vida a la llum de les paraules de Jesús. I així creix en nosaltres la saviesa de la memòria, la saviesa del cor, que és un do de l'Esperit. Que l'Esperit Sant revifi en tots nosaltres la memòria cristiana.

I aquest dia, amb els Apòstols, hi havia la Dona de la memòria, la qual des de l'inici meditava totes aquestes coses en el seu cor. Estava Maria, la nostra Mare. Que Ella ens ajudi en aquest camí de la memòria.

L'Esperit Sant ens ensenya, ens recorda, i -un altre tret- ens fa parlar, amb Déu i amb els homes. No hi ha cristians muts, muts en l'ànima; no, no hi ha lloc per això. Ens fa parlar amb Déu en l'oració. La pregària és un do que rebem gratuïtament; és diàleg amb Ell en l'Esperit Sant, que prega en nosaltres i ens permet dirigir-nos a Déu anomenant Pare, Papa, Abbà (cf. Rm 8, 15; Ga 4, 6); i això no és només un «manera de dir», sinó que és la realitat, nosaltres som realment fills de Déu. «Tots els que es deixen portar per l'Esperit de Déu, aquests són fills de Déu» (Rm 8, 14).

Ens fa parlar en l'acte de fe. Cap de nosaltres pot dir: «Jesús és el Senyor» -ho hem escoltat avui- sense l'Esperit Sant. I l'Esperit ens fa parlar amb els homes en el diàleg fratern. Ens ajuda a parlar amb els altres i reconèixer-hi a germans i germanes; a parlar amb amistat, amb tendresa, amb mansuetud, comprenent les angoixes i les esperances, les tristeses i les alegries dels altres.

Però hi ha alguna cosa més: l'Esperit Sant ens fa parlar també als homes en la profecia, és a dir, fent-nos «canals» humils i dòcils de la Paraula de Déu. La profecia es realitza amb franquesa, per mostrar obertament les contradiccions i les injustícies, però sempre amb mansuetud i intenció de construir. Plens de l'Esperit d'amor, podem ser signes i instruments de Déu que estima, serveix i dóna la vida.

Recapitulant: l'Esperit Sant ens ensenya el camí; ens recorda i ens explica les paraules de Jesús; ens fa pregar i dir Pare a Déu, ens fa parlar als homes en el diàleg fratern i ens fa parlar en la profecia. El dia de la Pentecosta, quan els deixebles «es van omplir de l'Esperit Sant», va ser el baptisme de l'Església, que neix «en sortida», en «partida» per anunciar a tothom la Bona Nova. La Mare Església, que surt per servir. Recordem a l'altra Mare, a la nostra Mare que va sortir amb promptitud, per servir. La Mare Església i la Mare Maria: les dues verges, les dues mares, les dues dones. Jesús havia estat peremptori amb els Apòstols: no havien d'allunyar-se de Jerusalem abans de rebre de l'alt la força de l'Esperit Sant (cf. Ac 1, 4.8). Sense Ell no hi ha missió, no hi ha evangelització. Per això, amb tota l'Església, amb la nostra Mare Església catòlica invoquem: Vine, Esperit Sant!