Sense horitzó

"Caminar sense horitzó" equival, doncs, a "caminar sense rumb". Quan aquesta part -el nostre esperit- deixa de mirar al seu final, a la seva plenitud, tota la tasca humana perd sentit i es frustra el projecte que cadascun significa segons el voler de Déu. La felicitat no és res al final del camí sinó saber relligar els petits fets diaris amb sentit, fent cada pas del camí com a part d'un argument que li dóna coherència i força. A la fotografia he volgut recollir la força que aporta el fet que totes les línies del nostre trajecte vital apuntin en la mateixa direcció. Tot i la boira que s'insinua a l'horitzó, aquest manté la seva força i seguretat en la mesura que manté la direcció i estabilitat del rumb que s'indiquen.