Sant Ireneu, el teòleg
la Revelació és misteriosa però no esotèrica
Sant Ireneu de Lió va néixer a Esmirna cap a l'any 130; va ser prevere de l'església de Lió i la seva mort cal datar-la després del 185, en l'època immediatament posterior a la dels Pares apostòlics. La millor manera de conèixer l'obra de Sant Ireneu és apropant-nos al que ell diu de si mateix o al que ens aporta Eusebi de Cesarea de la seva biografia. Atenàgores d'Atenes, Melitón de Sardes, Apolinar de Hieràpolis, o el famós adversari Cels, van ser tots contemporanis seus.
Sant Ireneu va viure durant una bona època de l'imperi romà, tot i que durant aquest període va tenir lloc el martiri de sant Justí i altres companys, ja que l'acceptació dels cristians era relativa i depenia de la situació de cada província.
Quant a la seva obra, Sant Ireneu proclama un optimisme còsmic en contra del concepte pessimista de la doctrina gnòstica de les emanacions divines. Els eons eren com emanacions concèntriques de les quals l'home s'aparta a pecar caient en el món sensible del qual l'iniciat ha d'allunyar per elevar-se a les regions superiors de la llum.
La teologia de Sant Ireneu va estar centrada en el camp ètic, especialment en la polèmica de la lluita entre el bé i el mal, de manera que no es manifesta com un apologeta, sinó com un teòleg que intenta exposar amb claredat la seva fe. Encara tenim un cert coneixement de les veritats internes de l'ésser de Déu, no posseïm una visió total de la seva essència. El dipòsit de la Revelació se'ns assegura per tradició, i com a criteri suprem de veritat se'ns dóna la comunió amb la comunitat romana, fonamentada en l'autoritat dels bisbes, successors dels Apòstols. No en va, i per raons doctrinals, Sant Ireneu es va esforçar a determinar la línia successòria dels papes.
En la teologia de Sant Ireneu, la Revelació és misteriosa però no esotèrica. Encara que Déu sigui misteriós se'ns ha revelat en el Logos encarnat que és Crist, l'únic home veritable i perfecte en el qual, com en un nou Adam, es recapitulen totes les coses. Al final del món, el Logos, que és el poder de Déu vingut a la terra, tornarà a la seva font que és el Pare, i així Déu serà tot en tots. Tampoc la perfecció és una conquesta de l'home, fruit d'una iniciació, sinó fruit de la caritat que és do de la gràcia.
Sant Ireneu ens ofereix una doctrina serena i objectiva, com a fruit madur d'un teòleg original i, al mateix temps, fidel a l'ensenyament apostòlica. Sant Justí va ser apologeta; Climent d'Alexandria un gran pedagog cristià; Tertulià representa el món jurídic romà; Orígens va ser un teòleg místic per excel·lència, però Sant Ireneu, que precedeix o acompanya a aquests personatges, és el gran constructor de la teologia i l'espiritualitat cristiana.
Sant Ireneu va viure durant una bona època de l'imperi romà, tot i que durant aquest període va tenir lloc el martiri de sant Justí i altres companys, ja que l'acceptació dels cristians era relativa i depenia de la situació de cada província.
Quant a la seva obra, Sant Ireneu proclama un optimisme còsmic en contra del concepte pessimista de la doctrina gnòstica de les emanacions divines. Els eons eren com emanacions concèntriques de les quals l'home s'aparta a pecar caient en el món sensible del qual l'iniciat ha d'allunyar per elevar-se a les regions superiors de la llum.
La teologia de Sant Ireneu va estar centrada en el camp ètic, especialment en la polèmica de la lluita entre el bé i el mal, de manera que no es manifesta com un apologeta, sinó com un teòleg que intenta exposar amb claredat la seva fe. Encara tenim un cert coneixement de les veritats internes de l'ésser de Déu, no posseïm una visió total de la seva essència. El dipòsit de la Revelació se'ns assegura per tradició, i com a criteri suprem de veritat se'ns dóna la comunió amb la comunitat romana, fonamentada en l'autoritat dels bisbes, successors dels Apòstols. No en va, i per raons doctrinals, Sant Ireneu es va esforçar a determinar la línia successòria dels papes.
En la teologia de Sant Ireneu, la Revelació és misteriosa però no esotèrica. Encara que Déu sigui misteriós se'ns ha revelat en el Logos encarnat que és Crist, l'únic home veritable i perfecte en el qual, com en un nou Adam, es recapitulen totes les coses. Al final del món, el Logos, que és el poder de Déu vingut a la terra, tornarà a la seva font que és el Pare, i així Déu serà tot en tots. Tampoc la perfecció és una conquesta de l'home, fruit d'una iniciació, sinó fruit de la caritat que és do de la gràcia.
Sant Ireneu ens ofereix una doctrina serena i objectiva, com a fruit madur d'un teòleg original i, al mateix temps, fidel a l'ensenyament apostòlica. Sant Justí va ser apologeta; Climent d'Alexandria un gran pedagog cristià; Tertulià representa el món jurídic romà; Orígens va ser un teòleg místic per excel·lència, però Sant Ireneu, que precedeix o acompanya a aquests personatges, és el gran constructor de la teologia i l'espiritualitat cristiana.
|
|
02/03/2017 09:00:00