Ressenyes: Les catequesis baptismals
Les catequesis baptismals de San Joan Crisòstom ens presenten una font preciosa de la litúrgia baptismal de la primera església.
Las catequesis bautismales. San Juan Crisóstomo. Edición preparada por: A. Ceresa-Gastaldo y Argimiro Velasco. Editorial Ciudad Nueva ISBN: 978-84-86987-93-0
Sant Joan Crisòstom o Joan d'Antioquia (Antioquia, Síria 347-14 de setembre de 407) va ser un religiós cristià, patriarca de Constantinoble, és considerat per l'Església catòlica un dels quatre grans Pares de l'Església de l'Orient. A l'Església ortodoxa grega és considerat un dels més grans teòlegs i un dels tres pilars de l'Església, juntament amb Basilio i Gregorio.
"Cent anys després de la seva mort, Joan de Constantinoble va rebre el títol pel qual li coneix la posteritat: Joan Crisòstom". El qual prové del grec chrysostomos i significa "boca d'or" (chrysós, "or", stoma, "boca"). Aquest Pare de l'Església va ser un excels predicador, famós pels seus discursos públics i per la seva denúncia dels abusos de les autoritats imperials i de la vida llicenciosa del clergat bizantí.
Les Catequesis baptismals, dins de l'àmplia producció de sant Joan Crisòstom, ocupen un lloc important no solament pel gran nombre de les que han arribat fins a nosaltres (dotze, en conjunt), sinó, sobretot, perquè elles vénen a representar una font preciosa per la història de la concepció i de la litúrgia baptismal a Antioquia, una de les seus més il·lustres de l'Església oriental, al final del segle IV.
Joan Crisòstom, ordenat de sacerdot el 16 de febrer de l'any 386, al començament de la Quaresma, va començar de seguida la seva activitat de predicador; els primers testimonis són les Vuit homilies sobre el Gènesi, desenvolupades durant el mateix any. Pertanyen a la Quaresma de l'any 387 les vint-i-u Homilies sobre les estàtues, amb les quals Joan Crisòstom, juntament amb la participació del bisbe Flaviano, va aconseguir interrompre i evitar repressions sagnants ulteriors, per part del poder imperial, com a conseqüència de la sedició popular que va arribar a mutilar les estàtues de Teodosio i de la seva família.
Sant Joan Crisòstom, des del començament de la seva activitat pastoral, va revelar una clara i penetrant concepció del baptisme deguda, ja sigui a la seva experiència personal, que sovint subratlla en les catequesis 15, ja sigui també a la tradició present a l'Església d'Antioquia. El seu estil senzill i viu, que, fins i tot en la immediata i constant relació amb l'auditori, conserva sempre l'empremta de la pura eloqüència àtica, ens permet comprendre sense dificultat el seu pensament.
El primer aspecte fonamental que sant Joan Crisòstom capta en el baptisme és el sentit del misteri que l'envolta i que la mateixa expressió "sagrament", si s'entén en la seva accepció original, sempre reflecteix. La terminologia que indica la distinció entre fidels i catecúmens, en la comunitat cristiana de l'època, és reveladora al respecte: únicament els fidels (pistoi) són els "iniciats" (memuemenoi), mentre els catecúmens (katéchoumenoi) són els "no iniciats "(amuetoi). I la separació entre els dos grups que es realitzava al començament de la litúrgia eucarística, en la qual només els fidels podien participar mentre que els catecúmens eren convidats a sortir, es justifica per aquella "disciplina de l'arcà" profundament arrelada a l'Església d'Antioquia i que sant Joan Crisòstom reflecteix sovint amb la utilització de termes com "terrible", "tremend", "inefable" dels quals malauradament en els moments actuals, s'ha perdut el seu significat genuí.
El sentit del misteri, ve suggerit a sant Joan Crisòstom per la viva fe que tenia en la nova realitat a la qual el catecumen és cridat a participar: l'adhesió plena i definitiva a Crist; i per expressar-la se serveix amb molta freqüència de la imatge humana i suggestiva del matrimoni. La coneguda cita d'Efesis (5, 31-32), que constitueix la base de la interpretació patrística del matrimoni, és reiterada i reelaborada originalment per sant Joan Crisòstom amb un realisme molt seu, que és una altra de les característiques típiques del seu pensament. I aquest realisme és el que li impedeix caure en el genèric i abstracte, fins i tot en els moments de més alta tensió i precisament quan un es sentiria induït a pensar que la teoria sobrepassa i anul.la la praxi en la seva apassionada eloqüència.
Però tot i l'exaltació del baptisme i dels seus dons i malgrat les seves càlides i repetides exhortacions, ell sap molt bé que nombrosos catecúmens estan esperant per demanar el baptisme fins al moment de la mort i un altre fet, encara més descoratjador, és que molts cristians tot just batejats i introduïts en les reunions litúrgiques, no deixen d'assistir a les carreres de cavalls i als espectacles del teatre. Ell, però, no deixa d'exigir contínuament dels catecúmens una seriosa preparació moral i doctrinal per merèixer la recepció del baptisme i arribar a ser com "nous il·luminats" (neophotistoi) que poden comprendre amb fe la llum resplendent de les noves veritats cristianes.
En aquesta visió s'enquadren les diverses etapes que van marcant progressivament la preparació dels catecúmens: l'elecció dels fidels que els acullen com a fills i que vénen a ser com "pares espirituals" per a ells (els futurs "padrins"), garants de la serietat del seu compromís; els exorcistes als quals són confiats, coberts únicament amb la túnica de penitents, amb els peus nus i les mans aixecades al cel com els suplicants o els presoners. L'hora nona del Divendres Sant, que recorda el tràgic moment de la mort de Crist a la Creu és el moment culminant de la litúrgia baptismal.
Sant Joan Crisòstom que, sovint i durant molt de temps, ha insistit sobre la plena llibertat de l'home en contrast amb la immutabilitat de la naturalesa, reclama tota l'atenció dels catecúmens sobre la importància de l'elecció que ells havien de realitzar. La fórmula litúrgica de la renúncia al dimoni: "Renuncio a tu, Satanàs, a la teva seducció, al teu servei i a les teves obres" és un compromís solemne que sant Joan Crisòstom s'assimila a l'elecció total i definitiva que es realitza en el matrimoni. La litúrgia baptismal, testimoniada per sant Joan Crisòstom, després de la renúncia a Satanàs, feia seguir la unció amb el signe de la creu sobre el front del catecumen; després durant la celebració nocturna, seguien la unció de tot el cos, la professió de fe i la baixada de la piscina sagrada, per rebre el baptisme de les mans del bisbe o del sacerdot, que amb la mà estesa sobre el cap del batejat, la submergia tres vegades a l'aigua, pronunciant la fórmula sacramental: "Fulano és batejat en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant".
Sant Joan Crisòstom, després del baptisme, fa esment únicament del petó de la pau, al qual seguia la participació dels nous batejats en la litúrgia eucarística. A Antioquia es perllongaven durant set dies les festes en honor dels nous batejats, període de temps anàleg a les festes en honor dels nous esposos, i cada dia havien d'assistir a la reunió litúrgica destinada a ells, com ho testimonien les cinc últimes catequesis prebaptismals editades per Wenger. Així se'ns presenta la concepció que sant Joan Crisòstom té del baptisme i, després de tants segles, la seva veu sembla conservar encara inalterada tota la seva frescor, inspirant un sentit profund de serenitat i de confiança, de la qual també l'home d'avui té necessitat per renovar amb plena llibertat, com els catecúmens d'un altre temps, la seva adhesió a Crist.
Sant Joan Crisòstom o Joan d'Antioquia (Antioquia, Síria 347-14 de setembre de 407) va ser un religiós cristià, patriarca de Constantinoble, és considerat per l'Església catòlica un dels quatre grans Pares de l'Església de l'Orient. A l'Església ortodoxa grega és considerat un dels més grans teòlegs i un dels tres pilars de l'Església, juntament amb Basilio i Gregorio.
"Cent anys després de la seva mort, Joan de Constantinoble va rebre el títol pel qual li coneix la posteritat: Joan Crisòstom". El qual prové del grec chrysostomos i significa "boca d'or" (chrysós, "or", stoma, "boca"). Aquest Pare de l'Església va ser un excels predicador, famós pels seus discursos públics i per la seva denúncia dels abusos de les autoritats imperials i de la vida llicenciosa del clergat bizantí.
Les Catequesis baptismals, dins de l'àmplia producció de sant Joan Crisòstom, ocupen un lloc important no solament pel gran nombre de les que han arribat fins a nosaltres (dotze, en conjunt), sinó, sobretot, perquè elles vénen a representar una font preciosa per la història de la concepció i de la litúrgia baptismal a Antioquia, una de les seus més il·lustres de l'Església oriental, al final del segle IV.
Joan Crisòstom, ordenat de sacerdot el 16 de febrer de l'any 386, al començament de la Quaresma, va començar de seguida la seva activitat de predicador; els primers testimonis són les Vuit homilies sobre el Gènesi, desenvolupades durant el mateix any. Pertanyen a la Quaresma de l'any 387 les vint-i-u Homilies sobre les estàtues, amb les quals Joan Crisòstom, juntament amb la participació del bisbe Flaviano, va aconseguir interrompre i evitar repressions sagnants ulteriors, per part del poder imperial, com a conseqüència de la sedició popular que va arribar a mutilar les estàtues de Teodosio i de la seva família.
Sant Joan Crisòstom, des del començament de la seva activitat pastoral, va revelar una clara i penetrant concepció del baptisme deguda, ja sigui a la seva experiència personal, que sovint subratlla en les catequesis 15, ja sigui també a la tradició present a l'Església d'Antioquia. El seu estil senzill i viu, que, fins i tot en la immediata i constant relació amb l'auditori, conserva sempre l'empremta de la pura eloqüència àtica, ens permet comprendre sense dificultat el seu pensament.
El primer aspecte fonamental que sant Joan Crisòstom capta en el baptisme és el sentit del misteri que l'envolta i que la mateixa expressió "sagrament", si s'entén en la seva accepció original, sempre reflecteix. La terminologia que indica la distinció entre fidels i catecúmens, en la comunitat cristiana de l'època, és reveladora al respecte: únicament els fidels (pistoi) són els "iniciats" (memuemenoi), mentre els catecúmens (katéchoumenoi) són els "no iniciats "(amuetoi). I la separació entre els dos grups que es realitzava al començament de la litúrgia eucarística, en la qual només els fidels podien participar mentre que els catecúmens eren convidats a sortir, es justifica per aquella "disciplina de l'arcà" profundament arrelada a l'Església d'Antioquia i que sant Joan Crisòstom reflecteix sovint amb la utilització de termes com "terrible", "tremend", "inefable" dels quals malauradament en els moments actuals, s'ha perdut el seu significat genuí.
El sentit del misteri, ve suggerit a sant Joan Crisòstom per la viva fe que tenia en la nova realitat a la qual el catecumen és cridat a participar: l'adhesió plena i definitiva a Crist; i per expressar-la se serveix amb molta freqüència de la imatge humana i suggestiva del matrimoni. La coneguda cita d'Efesis (5, 31-32), que constitueix la base de la interpretació patrística del matrimoni, és reiterada i reelaborada originalment per sant Joan Crisòstom amb un realisme molt seu, que és una altra de les característiques típiques del seu pensament. I aquest realisme és el que li impedeix caure en el genèric i abstracte, fins i tot en els moments de més alta tensió i precisament quan un es sentiria induït a pensar que la teoria sobrepassa i anul.la la praxi en la seva apassionada eloqüència.
Però tot i l'exaltació del baptisme i dels seus dons i malgrat les seves càlides i repetides exhortacions, ell sap molt bé que nombrosos catecúmens estan esperant per demanar el baptisme fins al moment de la mort i un altre fet, encara més descoratjador, és que molts cristians tot just batejats i introduïts en les reunions litúrgiques, no deixen d'assistir a les carreres de cavalls i als espectacles del teatre. Ell, però, no deixa d'exigir contínuament dels catecúmens una seriosa preparació moral i doctrinal per merèixer la recepció del baptisme i arribar a ser com "nous il·luminats" (neophotistoi) que poden comprendre amb fe la llum resplendent de les noves veritats cristianes.
En aquesta visió s'enquadren les diverses etapes que van marcant progressivament la preparació dels catecúmens: l'elecció dels fidels que els acullen com a fills i que vénen a ser com "pares espirituals" per a ells (els futurs "padrins"), garants de la serietat del seu compromís; els exorcistes als quals són confiats, coberts únicament amb la túnica de penitents, amb els peus nus i les mans aixecades al cel com els suplicants o els presoners. L'hora nona del Divendres Sant, que recorda el tràgic moment de la mort de Crist a la Creu és el moment culminant de la litúrgia baptismal.
Sant Joan Crisòstom que, sovint i durant molt de temps, ha insistit sobre la plena llibertat de l'home en contrast amb la immutabilitat de la naturalesa, reclama tota l'atenció dels catecúmens sobre la importància de l'elecció que ells havien de realitzar. La fórmula litúrgica de la renúncia al dimoni: "Renuncio a tu, Satanàs, a la teva seducció, al teu servei i a les teves obres" és un compromís solemne que sant Joan Crisòstom s'assimila a l'elecció total i definitiva que es realitza en el matrimoni. La litúrgia baptismal, testimoniada per sant Joan Crisòstom, després de la renúncia a Satanàs, feia seguir la unció amb el signe de la creu sobre el front del catecumen; després durant la celebració nocturna, seguien la unció de tot el cos, la professió de fe i la baixada de la piscina sagrada, per rebre el baptisme de les mans del bisbe o del sacerdot, que amb la mà estesa sobre el cap del batejat, la submergia tres vegades a l'aigua, pronunciant la fórmula sacramental: "Fulano és batejat en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant".
Sant Joan Crisòstom, després del baptisme, fa esment únicament del petó de la pau, al qual seguia la participació dels nous batejats en la litúrgia eucarística. A Antioquia es perllongaven durant set dies les festes en honor dels nous batejats, període de temps anàleg a les festes en honor dels nous esposos, i cada dia havien d'assistir a la reunió litúrgica destinada a ells, com ho testimonien les cinc últimes catequesis prebaptismals editades per Wenger. Així se'ns presenta la concepció que sant Joan Crisòstom té del baptisme i, després de tants segles, la seva veu sembla conservar encara inalterada tota la seva frescor, inspirant un sentit profund de serenitat i de confiança, de la qual també l'home d'avui té necessitat per renovar amb plena llibertat, com els catecúmens d'un altre temps, la seva adhesió a Crist.
|
|
15/12/2014 09:00:00