Ressenyes: Las virtudes fundamentales
Josef Pieper., Las virtudes fundamentales
Las virtudes fundamentales, Josef Pieper. RIALP, 2003 ISBN 9788432131349
Josef Pieper va ser un filòsof alemany (Elte -Westfalia-, 4 maig 1904 -Münster, 6 de novembre de 1997). Va estudiar Filosofia, Dret i Sociologia a les universitats de Berlín i Münster. Va iniciar la seva tasca docent el 1946 a l'Escola Superior de Pedagogia d'Essen. Des de 1950 va ser professor ordinari d'Antropologia Filosòfica a la Universitat de Münster. Va ser membre de l'Acadèmia Alemanya de Llengua i Poesia (Darmstadt) i del Centre d'Estudis per a la Recerca.
Els seus treballs solen ser breus, àgils i substanciosos; ell ha confessat en alguna ocasió: «Jo en donar-li forma a les meves idees, em vaig inspirar en una forma musical: la suite» (V. Marrero, Pieper o una "suite" aquiniana, «ABC», Madrid 7 mar. 1968).
La investigació i exposicions filosòfiques de Pieper s'han dirigit sobretot a la fonamentació de l'antropologia. Després de donar-se a conèixer amb la seva tesi doctoral sobre S. Tomàs d'Aquino (1928-29), es va interessar particularment per la sociologia, i després per l'ètica. El mètode fenomenològic i la metafísica conflueixen en ell per estudiar sòlidament l'estructura humana, plena de sentit ontològic i obert a valors autèntics, amb anàlisis profunds i judicis estimulants.
L'ontologia s'integra en Pieper amb la història i l'escatologia, abastant l'arc complet de l'existència humana. Així posa en relleu els valors perennes de la filosofia, que, com la tomista, no coneix el desgast del temps ni ignora la novetat de la història. Pieper ha dut a terme una àmplia i profunda relectura de Tomàs d'Aquino en servei de la cultura actual.
Excel·lent traductor i intèrpret del Doctor d'Aquino, utilitza una terminologia viva i dinàmica, i resulta singularment atraient en les seves obres, com a conseqüència en gran part de l'estructura de les mateixes, de la seva originalitat personal i del seu profund coneixement de la Revelació i de la teologia. No hi ha dubte que estem davant d'una obra mestra, tant pel que aconsegueix dir sobre l'home, del seu ésser i de la seva acció, del seu entorn i de la seva fi, com per l'apilament d'estímuls i perspectives que obre a la permanent novetat de la vida humana.
Pieper estudia la realitat en si mateixa, en l'ésser i naturalesa de les coses, però sense descuidar mai la seva temporalitat i la seva història, especialment la de la persona humana. Però tot això, en última instància, ve il·luminat per la Revelació, i així no es limita a ser filòsof, sinó que és també teòleg a aclarir la comprensió de l'home i de l'experiència històrica. La investigació filosòfica pot estar més o menys condicionada pel procés històric, però el discurs i progrés filosòfic no es confon amb l'històric.
El filòsof alemany va posar en relleu amb gran força i modernitat les veritats perennes de la filosofia i metafísica realista, que no coneixen el desgast del temps, però tampoc ignoren la novetat de la història. Una fina sensibilitat i atenta observació de la realitat s'uneixen al fons coneixement que Pieper té de l'obra de Tomàs d'Aquino, del qual és excel·lent traductor i intèrpret, i que li ha facilitat la seva colossal tasca al servei de la cultura actual.
La seva terminologia és viva i dinàmica; l'estructura de les seves obres, de gran modernitat; el seu coneixement de la filosofia i de la seva història, així com de la Revelació sobrenatural i de la teologia, profund; la seva penetració i originalitat personal es palpa en cadascuna de les seves pàgines. Tots aquests factors, difícils de trobar reunits, expliquen el singular atractiu de les seves obres, reflectit en copioses edicions i traduccions.
Els seus treballs solen ser breus, àgils i substanciosos; ell ha confessat en alguna ocasió: «Jo en donar-li forma a les meves idees, em vaig inspirar en una forma musical: la suite» (V. Marrero, Pieper o una "suite" aquiniana, «ABC», Madrid 7 mar. 1968).
La investigació i exposicions filosòfiques de Pieper s'han dirigit sobretot a la fonamentació de l'antropologia. Després de donar-se a conèixer amb la seva tesi doctoral sobre S. Tomàs d'Aquino (1928-29), es va interessar particularment per la sociologia, i després per l'ètica. El mètode fenomenològic i la metafísica conflueixen en ell per estudiar sòlidament l'estructura humana, plena de sentit ontològic i obert a valors autèntics, amb anàlisis profunds i judicis estimulants.
L'ontologia s'integra en Pieper amb la història i l'escatologia, abastant l'arc complet de l'existència humana. Així posa en relleu els valors perennes de la filosofia, que, com la tomista, no coneix el desgast del temps ni ignora la novetat de la història. Pieper ha dut a terme una àmplia i profunda relectura de Tomàs d'Aquino en servei de la cultura actual.
Excel·lent traductor i intèrpret del Doctor d'Aquino, utilitza una terminologia viva i dinàmica, i resulta singularment atraient en les seves obres, com a conseqüència en gran part de l'estructura de les mateixes, de la seva originalitat personal i del seu profund coneixement de la Revelació i de la teologia. No hi ha dubte que estem davant d'una obra mestra, tant pel que aconsegueix dir sobre l'home, del seu ésser i de la seva acció, del seu entorn i de la seva fi, com per l'apilament d'estímuls i perspectives que obre a la permanent novetat de la vida humana.
Pieper estudia la realitat en si mateixa, en l'ésser i naturalesa de les coses, però sense descuidar mai la seva temporalitat i la seva història, especialment la de la persona humana. Però tot això, en última instància, ve il·luminat per la Revelació, i així no es limita a ser filòsof, sinó que és també teòleg a aclarir la comprensió de l'home i de l'experiència històrica. La investigació filosòfica pot estar més o menys condicionada pel procés històric, però el discurs i progrés filosòfic no es confon amb l'històric.
El filòsof alemany va posar en relleu amb gran força i modernitat les veritats perennes de la filosofia i metafísica realista, que no coneixen el desgast del temps, però tampoc ignoren la novetat de la història. Una fina sensibilitat i atenta observació de la realitat s'uneixen al fons coneixement que Pieper té de l'obra de Tomàs d'Aquino, del qual és excel·lent traductor i intèrpret, i que li ha facilitat la seva colossal tasca al servei de la cultura actual.
La seva terminologia és viva i dinàmica; l'estructura de les seves obres, de gran modernitat; el seu coneixement de la filosofia i de la seva història, així com de la Revelació sobrenatural i de la teologia, profund; la seva penetració i originalitat personal es palpa en cadascuna de les seves pàgines. Tots aquests factors, difícils de trobar reunits, expliquen el singular atractiu de les seves obres, reflectit en copioses edicions i traduccions.
|
|
15/05/2015 09:00:00