La agonía de Cristo de Tomás mostra com el dolor forma part de lamor i la felicitat
La agonía de Cristo Thomas More. Rialp. Madrid (2001) ISBN 9788432132308
Thomas More també conegut pel seu nom castellanitzat Thomas More, o pel seu nom en llatí Thomas Morus (Londres, febrer 7, 1478 – Londres, 6 juliol 1535), va ser un pensador, teòleg, polític, humanista i escriptor anglès, que va ser a més poeta, traductor, Lord Canceller d'Enrique VIII, professor de lleis, jutge de negocis civils i advocat.
La seva obra més famosa és Utopia on busca relatar l'organització d'una societat ideal, assentada en una nació en forma d'illa del mateix nom. A més, Moro va ser un important detractor de la Reforma Protestant i, especialment, de Martí Luter i de William Tyndale. En 1535 va ser enjudiciat per ordre del rei Enric VIII, acusat d'alta traïció per no prestar el jurament antipapista davant del sorgiment de l'Església Anglicana, oposar-se al divorci amb la reina Caterina d'Aragó i no acceptar l'Acta de Supremacia, que declarava al rei com a cap d'aquesta nova església. Va ser declarat culpable i va rebre condemna de mort. Va romandre a la presó a la Torre de Londres fins a ser decapitat el 6 de juliol d'aquest mateix any.
Moro va ser beatificat el 1886 i canonitzat el 1935, juntament amb John Fisher, per l'Església Catòlica Romana, que ho considera un sant i màrtir. Per la seva banda, l'Església Anglicana ho considera un màrtir de la Reforma Protestant, incloent-hi, en 1980, en la seva llista de sants i herois cristians.
"En tus manos pongo, lector amigo, otra obra de Sir Thomas More, escrita en latín mientras estaba en la Torre, en el año del Señor de 1534, y que fue más adelante traducida al inglés por una dama de la misma familia de More, Mary Basset, hija de William Roper y de Margaret, su esposa, hija ésta a su vez del mencionado Thomas More. Es obra que abunda en cosas buenas y está llena de lecciones de auténtica piedad; la empezó siendo prisionero y no pudo terminarla, ya que antes de que pudiera hacerlo (y precisamente al llegar al comentario de estas palabras: Et iniecerunt manus in Iesum) fue desposeído de sus cosas, quedando privado de sus libros, pluma, tinta y papel. Desde ese momento fue vigilado más estrechamente y muy poco después fue decapitado. Esta obra en latín ha sido leída y enjuiciada por varios clérigos de gran talento a quienes ha gustado mucho; y ahora es presentada en nuestra lengua de guisa tan fiel al estilo de Thomas More que parece fuera el mismo inglés de More, tan cercana esta a él en familia, virtud y genio literario la dama que por esparcimiento la tradujo. Hasta tal punto es esto cierto que parece haber sido escrita directamente por el y no traducida en absoluto; tal es el talento de aquella mujer al seguir los pasos del buen quehacer literario de su abuelo. Algo tuve yo que moverme para hacer que este libro se imprimiera, porque quien lo tradujo no parecía dispuesta a que se publicara, ya que decía haberlo traducido como pasatiempo y para su propio uso, y lo consideraba demasiado llano para ser puesto en muchas manos. Otros había que deseaban imprimirlo como libro aparte, pues su contenido es tan rico y está además tan bien tratado que sería de desear fuera leído por todos. No me cabe la menor duda de que muchos lo compraría más fácilmente impreso por separado que junto con otras de sus obras. Esperemos que asípueda hacerse más adelante y con más holgura. Mientras tanto, tomadlo y leedlo tal como está con el resto de sus obras, dad gracias a Dios y rezad por aquella dama que tanto se afanó en traducirlo".
Així introduïa William Rastell la primera edició en anglès d'aquesta obra juntament amb altres del que va ser cèlebre Lord Canceller (Primer Ministre) d'Anglaterra; havien passat a penes vint anys de la mort de l'ell millor i més sant dels homes que van viure a Anglaterra segons escrivís Erasme al Bisbe de Cracòvia narrant el martiri del seu amic More. **LA AGONÍA DE CRISTO Tomás Moro Índice: I. SOBRE LA TRISTEZA, AFLICCIÓN MIEDO Y ORACIÓN DE CRISTO ANTES DE SER CAPTURADO (Mt 26, Mc 14, Lc 22, Io 18). Oración y mortificación con Cristo. La angustia de Cristo ante la muerte. La Humanidad de Cristo. ¿Cómo es nuestra oración? La oración de Cristo. La voluntad de Dios Padre. Para que veamos el camino. La perspectiva del martirio. Los Apóstoles se duermen mientras el traidor conspira. ¿Por qué dormís? ¡Levantaos y orad!. Cristo sigue siendo entregado en la historia. Judas, Apóstol y traidor. Libertad de Cristo en su captura, pasión y muerte. El fin de Judas. II. SOBRE LA OREJA SAJADA DE MALCO, LA FUGA DE LOS DISCÍPULOS Y LA CAPTURA DE CRISTO. Furia y celo de Pedro. Cristo corrige al Apóstol. Malco, figura de la razón humana. El poder de las tinieblas. La fuga de los discípulos. Desprendimiento y perseverancia. La captura de Cristo.
Aquesta va ser l'última obra de Tomas Moro, escrita en la seva captivitat a la Torre de Londres i just abans de ser decapitat en 1535, jutjat per ordre del rei Enric VIII, acusat d'alta traïció per no prestar el jurament antipapista davant del sorgiment de l'Església Anglicana, oposar-se al divorci amb la reina Caterina d'Aragó i no acceptar l'Acta de Supremacia, que declarava al rei com a cap d'aquesta nova església. Va ser declarat culpable. A partir de la contemplació de la Passió de Crist, Moro mostra al món que el dolor és un ingredient de l'amor i la felicitat. **La pel•lícula "Un home per a l'eternitat" (1966), dirigida per Fred Zinnemann, interpretada per Paul Scofield i premiada amb sis premis Oscar, entre ells el de millor pel•lícula, narra els últims anys de Thomas More i les difícils relacions amb Enrique VIII, centrant-la en el seu conflicte entre seguir les seves creences religioses i l'obediència al rei.
Està basada en l'obra de teatre de 1960 "A man for all seasons" del dramaturg agnòstic Robert Bolt, guionista també de la pel•lícula. Es va estrenar a Londres el Globe Theatre (avui Gielgud Theatre) l'1 de juliol de 1960. Al seu torn, l'obra de teatre era adaptació d'una obra escrita pel mateix Bolt a 1954 per a la BBC Ràdio. El títol va ser tret del que va escriure Robert Whittington sobre Moro a 1520: “Moro es hombre de la inteligencia de un ángel y de un conocimiento singular. No conozco a su par. Porque ¿dónde está el hombre de esa dulzura, humildad y afabilidad? Y, como lo requieren los tiempos, hombre de maravillosa alegría y aficiones, y a veces de una triste gravedad. Un hombre para todas las épocas”