Ressenyes: El Señor
Guardini aborda el text amb la sola energia del seu propi pensament i la seva capacitat creativa. D'aquí la suculència, la frescor, i la intensitat de les reflexions d'aquesta obra mestra
Romano Guardini., El Señor: meditaciones sobre la persona y la vida de Jesucristo. Ediciones cristiandad (2005). ISBN 9788470575068
Romano Guardini va ser fill de pares italians. Va viure la major part de la seva vida a Alemanya, on el seu pare va treballar com a diplomàtic. Es va ordenar sacerdot de l'Església Catòlica i va ser un dels líders dels moviments espirituals i intel·lectuals que van desencadenar després les reformes aprovades pel Concili Vaticà II.
En 1923 se li va donar una posició en filosofia de la religió a la Universitat de Berlín, que va mantenir fins a ser forçat a renunciar pels nazis el 1939. El 1945 Guardini va ser nomenat professor a la Facultat de Filosofia a la Universitat de Tubinga, i va impartir lliçons de filosofia de la religió. Finalment, en 1948, es va convertir en professor de la Universitat de Munic, on va romandre fins a retirar-se, per raons de salut, en 1962.
"El Senyor" recull una part de les seves homilies, aquella que versa sobre la persona i l'activitat de Jesús. Amb paraules il·luminades per un precís instint sobrenatural, busca Guardini contemplar el Senyor, admirar el seu tarannà per acollir-lo com Salvador. D'aquesta intenció neixen reflexions plenes de naturalitat i de solidesa teològica, que dibuixen atractius perfils de la personalitat de Jesús.
"Romano Guardini va viure intensament la seva vida sacerdotal i la tasca apostòlica que implica". Així comença l'esplèndida introducció d'Alfonso López Quintás. El mateix lector podrà comprovar que el llibre que té a les mans és un excel·lent testimoni de tals paraules.
Per aconseguir que els estudiants mostrava a, en un clima laïcista, la plenitud de vida que ofereix el cristianisme, Guardini va abordar en la seva càtedra universitària de Berlín l'estudi de grans figures del pensament filosòfic i de la literatura: Plató, Sant Agustí, Dante i Pascal, Dostoievski, Hölderlin, Rilke i Mörike. No intentava analitzar les seves obres de la manera usual en la Filologia de l'època, sinó aprofundir en la seva idea de l'home, en la seva forma d'abordar les grans qüestions de l'existència. Aquesta tasca hermenèutica era, per a Guardini, una apel·lació a la pròpia tasca creativa, a la manera indicada per Fichte als seus deixebles en aquesta mateixa universitat berlinesa.
Més que d'una tasca d'exegesi d'un determinat pensament, tractava Guardini de buscar en ell una font d'inspiració per a atrapar el sentit ple de l'existència cristiana. Guardini aborda la lectura de tan suggestius autors de forma directa, amb la sola energia del seu propi pensament i la seva capacitat creativa.
D'aquí la suculència, la frescor, la intensitat de les seves reflexions. Guardini intuïa que tota obra de qualitat és un camp de joc, en el qual l'autor respon creativament a les apel·lacions d'un vessant de la realitat. Consegüentment, interpretar aquestes obres suposa entrar en joc amb elles, és a dir, refer les seves experiències bàsiques i assumir activament les possibilitats creatives que ens ofereixen, a fi de captar les realitats en la seva plenitud de sentit.
Romano Guardini va ser fill de pares italians. Va viure la major part de la seva vida a Alemanya, on el seu pare va treballar com a diplomàtic. Es va ordenar sacerdot de l'Església Catòlica i va ser un dels líders dels moviments espirituals i intel·lectuals que van desencadenar després les reformes aprovades pel Concili Vaticà II.
En 1923 se li va donar una posició en filosofia de la religió a la Universitat de Berlín, que va mantenir fins a ser forçat a renunciar pels nazis el 1939. El 1945 Guardini va ser nomenat professor a la Facultat de Filosofia a la Universitat de Tubinga, i va impartir lliçons de filosofia de la religió. Finalment, en 1948, es va convertir en professor de la Universitat de Munic, on va romandre fins a retirar-se, per raons de salut, en 1962.
"El Senyor" recull una part de les seves homilies, aquella que versa sobre la persona i l'activitat de Jesús. Amb paraules il·luminades per un precís instint sobrenatural, busca Guardini contemplar el Senyor, admirar el seu tarannà per acollir-lo com Salvador. D'aquesta intenció neixen reflexions plenes de naturalitat i de solidesa teològica, que dibuixen atractius perfils de la personalitat de Jesús.
"Romano Guardini va viure intensament la seva vida sacerdotal i la tasca apostòlica que implica". Així comença l'esplèndida introducció d'Alfonso López Quintás. El mateix lector podrà comprovar que el llibre que té a les mans és un excel·lent testimoni de tals paraules.
Per aconseguir que els estudiants mostrava a, en un clima laïcista, la plenitud de vida que ofereix el cristianisme, Guardini va abordar en la seva càtedra universitària de Berlín l'estudi de grans figures del pensament filosòfic i de la literatura: Plató, Sant Agustí, Dante i Pascal, Dostoievski, Hölderlin, Rilke i Mörike. No intentava analitzar les seves obres de la manera usual en la Filologia de l'època, sinó aprofundir en la seva idea de l'home, en la seva forma d'abordar les grans qüestions de l'existència. Aquesta tasca hermenèutica era, per a Guardini, una apel·lació a la pròpia tasca creativa, a la manera indicada per Fichte als seus deixebles en aquesta mateixa universitat berlinesa.
Més que d'una tasca d'exegesi d'un determinat pensament, tractava Guardini de buscar en ell una font d'inspiració per a atrapar el sentit ple de l'existència cristiana. Guardini aborda la lectura de tan suggestius autors de forma directa, amb la sola energia del seu propi pensament i la seva capacitat creativa.
D'aquí la suculència, la frescor, la intensitat de les seves reflexions. Guardini intuïa que tota obra de qualitat és un camp de joc, en el qual l'autor respon creativament a les apel·lacions d'un vessant de la realitat. Consegüentment, interpretar aquestes obres suposa entrar en joc amb elles, és a dir, refer les seves experiències bàsiques i assumir activament les possibilitats creatives que ens ofereixen, a fi de captar les realitats en la seva plenitud de sentit.
|
|
15/08/2015 09:00:00