Ressenya: Sants de la misericòrdia
Santa Isabel de Hungría. Salvador Cabot Rosselló. Edibesa. ISBN-13: 9788484078173
Santa Isabel d'Hongria
Santa Isabel de Hungría. Salvador Cabot Rosselló. Edibesa. ISBN-13: 9788484078173
Encara que fos reina, s'havia enamorat de l'ideal predicat per Francesc d'Assís llavors encara viu. I eren moltes, en l'època, les princeses reals que somiaven imitar Clara d'Assís, almenys com «terciàries». Les que no podien deixar els luxosos castells per viure en pobresa decidien, llavors, «habitar entre els esplèndids murs de la caritat». Així, per afrontar la plaga d'una terrible carestia que s'havia abatut sobre les seves terres, Isabel va començar per fer construir, al costat del seu castell, un hospital on va ordenar que fossin acollits i ingressats a tots aquells que no estaven en situació de sustentar-se. Allà afluir malalts, famolencs, captaires de tota mena, i la reina «va arribar al punt de gastar en beneficència les rendes provinents dels quatre principats del seu marit i vendre objectes de valor i vestits preciosos [...]».
A la mort del seu marit, va abandonar als rics parents per viure en un nou hospital que havia fet edificar, per servir personalment als malalts. El confessor que la guiava acuradament i la vigilava perquè no s'excedís, descobria de tant en tant que Isabel tenia fins i tot els seus pobres amagats: primer un nen paralític que patia de freqüents pèrdues intestinals i al que tenia en la seva mateixa habitació, assistint-personal i assíduament, velándolo nit rere nit. A més, una nena leprosa, a la qual tenia al seu costat com a una filla cuidant personalment; després, un altre nen cobert de sama, al qual prestava els serveis més humils.
Quan Isabel va morir, «totalment consumida per la compassió», tenia només vint-anys, i els havia passat gairebé tots reivindicant la sublim cristiana dignitat de tots els pobres del seu regne. Va ser canonitzada tot just quatre anys després de la seva mort, i proclamada després «Patrona de les associacions caritatives, i de vídues, orfes, malalts, captaires, dels perseguits injustament i de tots els que pateixen». Però no sorprèn el fet que algun prefereixi més aviat cridar «La santa de la justícia!».
Santa Isabel de Hungría. Salvador Cabot Rosselló. Edibesa. ISBN-13: 9788484078173
Encara que fos reina, s'havia enamorat de l'ideal predicat per Francesc d'Assís llavors encara viu. I eren moltes, en l'època, les princeses reals que somiaven imitar Clara d'Assís, almenys com «terciàries». Les que no podien deixar els luxosos castells per viure en pobresa decidien, llavors, «habitar entre els esplèndids murs de la caritat». Així, per afrontar la plaga d'una terrible carestia que s'havia abatut sobre les seves terres, Isabel va començar per fer construir, al costat del seu castell, un hospital on va ordenar que fossin acollits i ingressats a tots aquells que no estaven en situació de sustentar-se. Allà afluir malalts, famolencs, captaires de tota mena, i la reina «va arribar al punt de gastar en beneficència les rendes provinents dels quatre principats del seu marit i vendre objectes de valor i vestits preciosos [...]».
A la mort del seu marit, va abandonar als rics parents per viure en un nou hospital que havia fet edificar, per servir personalment als malalts. El confessor que la guiava acuradament i la vigilava perquè no s'excedís, descobria de tant en tant que Isabel tenia fins i tot els seus pobres amagats: primer un nen paralític que patia de freqüents pèrdues intestinals i al que tenia en la seva mateixa habitació, assistint-personal i assíduament, velándolo nit rere nit. A més, una nena leprosa, a la qual tenia al seu costat com a una filla cuidant personalment; després, un altre nen cobert de sama, al qual prestava els serveis més humils.
Quan Isabel va morir, «totalment consumida per la compassió», tenia només vint-anys, i els havia passat gairebé tots reivindicant la sublim cristiana dignitat de tots els pobres del seu regne. Va ser canonitzada tot just quatre anys després de la seva mort, i proclamada després «Patrona de les associacions caritatives, i de vídues, orfes, malalts, captaires, dels perseguits injustament i de tots els que pateixen». Però no sorprèn el fet que algun prefereixi més aviat cridar «La santa de la justícia!».
|
|
15/11/2016 09:00:00