Ressenya: Sants de la misericòrdia
Diario de Santa Maria Faustina Kowalska. La Divina Misericordia en mi alma. (2005) Editor: Catholic Word. ISBN-13: 978-1596141070
Diario de Santa María Faustina Kowalska. La Divina Misericordia en mi alma. (2005) Editor: Catholic Word. ISBN-13: 978-1596141070
Santa Faustina Kowalska (1905-1938) Helena Kowalska, també coneguda com a Santa Maria Faustina Kowalska (Głogowiec, voivodato de Łódź, 25 agost 1905-Łagiewniki, Cracòvia, 5 octubre de 1938), anomenada Apòstol de la Divina Misericòrdia, va ser una monja catòlica polonesa. Va escriure un diari amb més de 600 pàgines en què va recollir tots els missatges que va rebre de Jesús.
Santa Faustina va néixer en el si d'una família pagesa en el llogaret de Glogowiec, en Swinice Varckie, voivodato de Łódź, Polònia; era la tercera entre vuit germans, que van ser formats amb gran disciplina espiritual, sobretot pel seu pare. Faustina tot just va explicar amb un any i mig d'estudis escolars. A 9 anys va prendre la Primera Comunió a l'església de Sant Casimir. Abans d'entrar al convent va treballar el 1919 com a serventa a casa d'uns amics de la família Bryszewski en Aleksandrów Łódzki, després en 1922 va viatjar a Lodz i durant un any va treballar a la botiga de Marejanna Sadowska.
En finalitzar aquest treball va marxar a Varsòvia amb la intenció d'entrar al convent però la superiora li va encomanar reunir un petit dot, el que la va portar llavors a treballar com serventa per un any, fins a 1925. A 18 anys va demanar als seus pares el permís per entrar en un convent; una petició que negarien els seus pares. Després d'aquesta negativa va decidir lliurar-se a les vanitats de la vida sense fer cas a la veu de la gràcia (Déu), encara que la seva ànima en res trobava satisfacció. Les contínues trucades de la gràcia (Déu) resultaven per a ella un gran turment, però intent apagar amb distraccions. Evitava a Déu i amb tota la seva ànima s'inclinava cap a les criatures. Però la gràcia divina va acabar per guanyar la seva ànima.
Ella mateixa explica que en anar a un ball amb la seva germana Josefina va tenir una experiència que va marcar la seva vida. Mentre tots es divertien ella patia i sentia gran tristesa en l'ànima. En estar ballant poder veure Jesús parat al costat d'ella, martiritzat, despullat de les seves vestidures i cobert de nafres deixant-li aquest missatge: "Fins quan Em faràs patir, fins quan m'enganyaràs?" Aquest succés la va fer sortir de la festa per dirigir-se a la catedral més propera, sent la de Sant Estanislao de Kostka; en arribar va demanar al Senyor que li digués què era el que devia fer. Després d'oració profunda i de demanar perdó conta que va escoltar aquestes paraules: "Vés immediatament a Varsòvia; allà entraràs en un convent"
La pobresa de Faustina Kowalska era extrema, fins al punt de no poder accedir a cap convent. Finalment es va dirigir a la Casa Mare de la Congregació de les Germanes de Nostra Senyora de la Misericòrdia on per fi va ser atesa, i després d'un any d'estalvi per poder comptar amb un dot, va poder entrar a l'agost de 1925 (festa de Nostra Senyora dels Àngels) com a postulant. Setmanes després de la seva entrada al convent va tenir temptacions d'abandonar, però segons les seves memòries novament el Senyor es va presentar a la seva cel·la demanant-li que no ho fes.
En aquest convent treballa a la cuina, i va ser encarregada de netejar la cambra de la Mare Barkiewez i de cuidar-la durant la seva malaltia. A principis de 1926, la van enviar al noviciat a Józefów a Cracòvia per acabar el seu període de postulació, i el 30 d'abril va prendre l'hàbit religiós com a novícia rebent el nom de Sor Maria Faustina del Santíssim Sagrament.
El 22 de febrer de 1931, Sor Faustina va dir tenir la primera revelació de la Divina Misericòrdia estant en la seva cel•la. L'escena d'aquesta revelació i les paraules que va escoltar dels llavis de Jesús estan plasmades en el seu diari. Segons explica, entre altres coses Jesús va demanar que pintés una imatge seva. Davant d'aquesta proposta es va requerir els serveis artístics del pintor Eugenio Kazimiroski que va realitzar el retrat seguint les instruccions de sor Faustina. Aquesta imatge va ser presentada i venerada públicament en Ostra Brama (Vílnius, Lituània) entre el 26 i el 28 abril 1935 sent la primera imatge pintada del Senyor de la Misericòrdia. Però la imatge que es va fer famosa al món sencer va ser la realitzada pel pinzell d'Adolf Hyla, oferta com a agraïment per la salvació de la seva família de la guerra. Santa Faustina va escriure un diari en el qual va recollir els missatges que va rebre de Jesús.
D'aquí va sorgir la devoció a la Divina Misericòrdia. Aquesta devoció considera que la principal prerrogativa de Jesús és la misericòrdia i que és l'última taula de salvació. S'accedeix a la misericòrdia per la confiança. Aquesta devoció està integrada pel missatge de la Divina Misericòrdia, la “Coronilla de la Divina Misericòrdia”, la Imatge de la Divina Misericòrdia, la Festa de la Divina Misericòrdia i hora de la misericòrdia (les 3 pm.).
En els últims anys de la seva vida van augmentar els sofriments interiors de tipus espiritual, i les malalties del cos: es va desenvolupar la tuberculosi que va atacar els seus pulmons i sistema digestiu. A causa d'això se li va internar dues vegades a l'hospital de Pradnik, per diversos mesos. Va morir el 5 d'octubre de 1938, als 33 anys, dels quals 13 van ser viscuts al convent. El seu funeral va tenir lloc dos dies més tard, a la festa de Nostra Senyora del Roser. El seu cos va ser sepultat en el cementiri de la comunitat situat al jardí de la casa de la congregació de les germanes de la Mare de Déu de la Misericòrdia a Łagiewniki, Cracòvia. El 25 de novembre de 1966 les seves restes van ser traslladades a la capella, més tard consagrada com Santuari de la Divina Misericòrdia de Cracòvia. Després de la seva beatificació, les seves relíquies es van dipositar a l'altar de la capella.
La festa de la Divina Misericòrdia va ser instituïda oficialment per sant Joan Pau II el 30 d'abril del 2000, en el context de la canonització de santa Faustina Kowalska (1905-1938). I el Sant Pare va dir, en aquesta ocasió, voler «transmetre el seu missatge al nou mil·lenni: a tots els homes perquè aprenguin a conèixer sempre millor el veritable rostre de Déu i el veritable rostre dels germans». El Papa es referia, evidentment, als missatges que Jesús havia comunicat a aquesta humil germana polonesa i recollits per ella mateixa en un Diari.
Són dos principalment les riqueses que se'ns transmeten:
a) La necessitat de la misericòrdia
Gairebé a totes les pàgines d'aquest llarg Diari, es percep el desig vehement de Jesús que la seva misericòrdia sigui coneguda i no se li posi cap límit. Així, el 4 d'abril de 1937, sor Faustina rep d'ell aquesta invitació: «Escribe, todo lo que existe está guardado en las entrañas de Mi misericordia más profundamente que un niño en el seno materno. ¡Con cuánto dolor me hiere la desconfianza hacia mi bondad! Los pecados de desconfianza son los que me hieren de manera más dolorosa» en la vigília de Nadal del mateix any: «Para que puedas conocer al menos un poco de mi dolor, piensa en la más tierna de las madres, que ama mucho a sus hijos, pero los hijos desprecian el amor de la madre. Imagina su dolor, nadie será capaz de consolarla. Esta es una imagen y una pálida semejanza de mi amor. Escribe, habla de mi Misericordia. Di a las almas dónde deben buscar las consolaciones: en el tribunal de la Misericordia, allí tienen lugar los más grandes milagros, que se repiten continuamente. Para obtener este milagro no hace falta hacer peregrinaciones a tierras lejanas ni celebrar solemnes ritos exteriores, sino que basta ponerse con fe a los pies de un representante mío y confesarle la propia miseria, y el milagro de la Divina Misericordia se manifestará en toda su plenitud. Incluso si un alma estuviese en descomposición como un cadáver y humanamente no hubiese ninguna posibilidad de resurrección y todo estuviese perdido, no sería así para Dios: un milagro de la Divina Misericordia resucitará a esta alma en toda su plenitud. ¡Infelices aquellos que no se aprovechan de este milagro de la Divina Misericordia! ¡Lo invocarán en vano, cuando sea demasiado tarde!» (p.326).
Com es veu, a la boca de Jesús ressonen paraules d'infinita tendresa, que acullen a tots i, però, mantenen el més ferm ancoratge en l'específic eclesial en la referència al «tribunal de la confessió» i a la dolorosíssima advertència de no caure en l'abisme del «massa tard» que roman, però, com una seriosa possibilitat si ens decidim per ella. El missatge confiat a santa Faustina Kowalska obre de bat a bat -com mai s'havia fet abans- abismes de misericòrdia, que poden acollir i contenir tot, excepte la burla de Déu. Les discussions que es fan de vegades, per a conciliar la justícia de Déu amb la seva misericòrdia, no ens han de fer oblidar el que el papa Benet XVI explicava, precisament als presos de la presó de Rebibbia, al desembre de 2011, dialogant amb ells: «Justícia i misericòrdia, justícia i caritat són dues realitats diferents únicament per a nosaltres homes, que distingim acuradament un acte just d'un acte d'amor. Just per a nosaltres és "el que és degut a l'altre", mentre que misericordiós és el que és donat per bondat. I una cosa sembla excloure l'altra. Però per a Déu no és així: en ell justícia i caritat coincideixen; no hi ha una acció justa que no sigui també un acte de misericòrdia i de perdó i, al mateix temps, no hi ha una acció misericordiosa que no sigui perfectament justa».
I, d'altra banda, ¿per quina raó escampa Déu en la història les seves invitacions adolorides a acollir la seva misericòrdia, encarnada gairebé visiblement en les paraules i en els gestos dels seus sants, si no per la urgència decisiva que pugui ser desatesa? La manera amb la qual els sants invoquen aquesta misericòrdia, l'anuncien i l'encarnen, és tant més vehement com més urgent és la necessitat d'acollir-la i arriscada la possibilitat de menysprear-la. La decisió de l'home de no voler romandre en la mentida és l'única condició necessària per ser abraçats per Déu.
b) Reflexos de misericòrdia
No tots els sants han deixat reflexions i indagacions respecte a la divina misericòrdia, però sempre ens han mostrat com encarnar, obeint a l'Evangeli, que ens demana «ser perfectes com el nostre Pare del cel» (Mt 5,48). De santa Faustina, en canvi, millor que recollir exemples, triem aprendre i imitar la manera que ràpidament va començar a pregar, implorant de Jesús la gràcia de poder tornar-se, ella mateixa, «tota misericòrdia»: Oh Señor, deseo transformarme toda en tu Misericordia y ser el reflejo vivo de ti. Ayúdame, oh Señor, a hacer que mis ojos sean misericordiosos para que no alimente nunca sospechas y no juzgue sobre la base de apariencias externas, sino que sepa vislumbrar lo que de bello hay en el alma de mi prójimo y le sea de ayuda. Ayúdame, oh Señor, a hacer que mi oído sea misericordioso para que me incline sobre las necesidades de mi prójimo, que mis oídos no sean indiferentes a los dolores y a los gemidos de mi prójimo. Ayúdame, oh Señor, a hacer que mi lengua sea misericordiosa y nunca hable negativamente de mi prójimo, sino que tenga para cada uno una palabra de consuelo y de perdón. Ayúdame, oh Señor, a hacer que mis manos sean misericordiosas y llenas de buenas acciones, de modo que yo sepa hacer únicamente el bien al prójimo y tome sobre mí los trabajos más pesados y penosos. Ayúdame, oh Señor, a hacer que mis pies sean misericordiosos para que corra siempre en ayuda del prójimo, venciendo mi indolencia y mi cansancio. Que mi verdadero descanso esté en la disponibilidad hacia el prójimo. Ayúdame, oh Señor, a hacer que mi corazón sea misericordioso, de modo que participe en todos los sufrimientos del prójimo. Me comportaré sinceramente también con aquellos que sé que abusarán de mi bondad, mientras yo me refugiaré en el Misericordiosísimo Corazón de Jesús. No hablaré de mis sufrimientos. Habite en mí tu Misericordia, oh mi Señor [...] (p-54) I Jesús l'observava complagut i aprovava amb insistència: «Hija mía, deseo que tu corazón sea modelado según mi Corazón misericordioso. Debes empaparte totalmente de mi Misericordia» (p.55).
Santa Faustina Kowalska (1905-1938) Helena Kowalska, també coneguda com a Santa Maria Faustina Kowalska (Głogowiec, voivodato de Łódź, 25 agost 1905-Łagiewniki, Cracòvia, 5 octubre de 1938), anomenada Apòstol de la Divina Misericòrdia, va ser una monja catòlica polonesa. Va escriure un diari amb més de 600 pàgines en què va recollir tots els missatges que va rebre de Jesús.
Santa Faustina va néixer en el si d'una família pagesa en el llogaret de Glogowiec, en Swinice Varckie, voivodato de Łódź, Polònia; era la tercera entre vuit germans, que van ser formats amb gran disciplina espiritual, sobretot pel seu pare. Faustina tot just va explicar amb un any i mig d'estudis escolars. A 9 anys va prendre la Primera Comunió a l'església de Sant Casimir. Abans d'entrar al convent va treballar el 1919 com a serventa a casa d'uns amics de la família Bryszewski en Aleksandrów Łódzki, després en 1922 va viatjar a Lodz i durant un any va treballar a la botiga de Marejanna Sadowska.
En finalitzar aquest treball va marxar a Varsòvia amb la intenció d'entrar al convent però la superiora li va encomanar reunir un petit dot, el que la va portar llavors a treballar com serventa per un any, fins a 1925. A 18 anys va demanar als seus pares el permís per entrar en un convent; una petició que negarien els seus pares. Després d'aquesta negativa va decidir lliurar-se a les vanitats de la vida sense fer cas a la veu de la gràcia (Déu), encara que la seva ànima en res trobava satisfacció. Les contínues trucades de la gràcia (Déu) resultaven per a ella un gran turment, però intent apagar amb distraccions. Evitava a Déu i amb tota la seva ànima s'inclinava cap a les criatures. Però la gràcia divina va acabar per guanyar la seva ànima.
Ella mateixa explica que en anar a un ball amb la seva germana Josefina va tenir una experiència que va marcar la seva vida. Mentre tots es divertien ella patia i sentia gran tristesa en l'ànima. En estar ballant poder veure Jesús parat al costat d'ella, martiritzat, despullat de les seves vestidures i cobert de nafres deixant-li aquest missatge: "Fins quan Em faràs patir, fins quan m'enganyaràs?" Aquest succés la va fer sortir de la festa per dirigir-se a la catedral més propera, sent la de Sant Estanislao de Kostka; en arribar va demanar al Senyor que li digués què era el que devia fer. Després d'oració profunda i de demanar perdó conta que va escoltar aquestes paraules: "Vés immediatament a Varsòvia; allà entraràs en un convent"
La pobresa de Faustina Kowalska era extrema, fins al punt de no poder accedir a cap convent. Finalment es va dirigir a la Casa Mare de la Congregació de les Germanes de Nostra Senyora de la Misericòrdia on per fi va ser atesa, i després d'un any d'estalvi per poder comptar amb un dot, va poder entrar a l'agost de 1925 (festa de Nostra Senyora dels Àngels) com a postulant. Setmanes després de la seva entrada al convent va tenir temptacions d'abandonar, però segons les seves memòries novament el Senyor es va presentar a la seva cel·la demanant-li que no ho fes.
En aquest convent treballa a la cuina, i va ser encarregada de netejar la cambra de la Mare Barkiewez i de cuidar-la durant la seva malaltia. A principis de 1926, la van enviar al noviciat a Józefów a Cracòvia per acabar el seu període de postulació, i el 30 d'abril va prendre l'hàbit religiós com a novícia rebent el nom de Sor Maria Faustina del Santíssim Sagrament.
El 22 de febrer de 1931, Sor Faustina va dir tenir la primera revelació de la Divina Misericòrdia estant en la seva cel•la. L'escena d'aquesta revelació i les paraules que va escoltar dels llavis de Jesús estan plasmades en el seu diari. Segons explica, entre altres coses Jesús va demanar que pintés una imatge seva. Davant d'aquesta proposta es va requerir els serveis artístics del pintor Eugenio Kazimiroski que va realitzar el retrat seguint les instruccions de sor Faustina. Aquesta imatge va ser presentada i venerada públicament en Ostra Brama (Vílnius, Lituània) entre el 26 i el 28 abril 1935 sent la primera imatge pintada del Senyor de la Misericòrdia. Però la imatge que es va fer famosa al món sencer va ser la realitzada pel pinzell d'Adolf Hyla, oferta com a agraïment per la salvació de la seva família de la guerra. Santa Faustina va escriure un diari en el qual va recollir els missatges que va rebre de Jesús.
D'aquí va sorgir la devoció a la Divina Misericòrdia. Aquesta devoció considera que la principal prerrogativa de Jesús és la misericòrdia i que és l'última taula de salvació. S'accedeix a la misericòrdia per la confiança. Aquesta devoció està integrada pel missatge de la Divina Misericòrdia, la “Coronilla de la Divina Misericòrdia”, la Imatge de la Divina Misericòrdia, la Festa de la Divina Misericòrdia i hora de la misericòrdia (les 3 pm.).
En els últims anys de la seva vida van augmentar els sofriments interiors de tipus espiritual, i les malalties del cos: es va desenvolupar la tuberculosi que va atacar els seus pulmons i sistema digestiu. A causa d'això se li va internar dues vegades a l'hospital de Pradnik, per diversos mesos. Va morir el 5 d'octubre de 1938, als 33 anys, dels quals 13 van ser viscuts al convent. El seu funeral va tenir lloc dos dies més tard, a la festa de Nostra Senyora del Roser. El seu cos va ser sepultat en el cementiri de la comunitat situat al jardí de la casa de la congregació de les germanes de la Mare de Déu de la Misericòrdia a Łagiewniki, Cracòvia. El 25 de novembre de 1966 les seves restes van ser traslladades a la capella, més tard consagrada com Santuari de la Divina Misericòrdia de Cracòvia. Després de la seva beatificació, les seves relíquies es van dipositar a l'altar de la capella.
La festa de la Divina Misericòrdia va ser instituïda oficialment per sant Joan Pau II el 30 d'abril del 2000, en el context de la canonització de santa Faustina Kowalska (1905-1938). I el Sant Pare va dir, en aquesta ocasió, voler «transmetre el seu missatge al nou mil·lenni: a tots els homes perquè aprenguin a conèixer sempre millor el veritable rostre de Déu i el veritable rostre dels germans». El Papa es referia, evidentment, als missatges que Jesús havia comunicat a aquesta humil germana polonesa i recollits per ella mateixa en un Diari.
Són dos principalment les riqueses que se'ns transmeten:
a) La necessitat de la misericòrdia
Gairebé a totes les pàgines d'aquest llarg Diari, es percep el desig vehement de Jesús que la seva misericòrdia sigui coneguda i no se li posi cap límit. Així, el 4 d'abril de 1937, sor Faustina rep d'ell aquesta invitació: «Escribe, todo lo que existe está guardado en las entrañas de Mi misericordia más profundamente que un niño en el seno materno. ¡Con cuánto dolor me hiere la desconfianza hacia mi bondad! Los pecados de desconfianza son los que me hieren de manera más dolorosa» en la vigília de Nadal del mateix any: «Para que puedas conocer al menos un poco de mi dolor, piensa en la más tierna de las madres, que ama mucho a sus hijos, pero los hijos desprecian el amor de la madre. Imagina su dolor, nadie será capaz de consolarla. Esta es una imagen y una pálida semejanza de mi amor. Escribe, habla de mi Misericordia. Di a las almas dónde deben buscar las consolaciones: en el tribunal de la Misericordia, allí tienen lugar los más grandes milagros, que se repiten continuamente. Para obtener este milagro no hace falta hacer peregrinaciones a tierras lejanas ni celebrar solemnes ritos exteriores, sino que basta ponerse con fe a los pies de un representante mío y confesarle la propia miseria, y el milagro de la Divina Misericordia se manifestará en toda su plenitud. Incluso si un alma estuviese en descomposición como un cadáver y humanamente no hubiese ninguna posibilidad de resurrección y todo estuviese perdido, no sería así para Dios: un milagro de la Divina Misericordia resucitará a esta alma en toda su plenitud. ¡Infelices aquellos que no se aprovechan de este milagro de la Divina Misericordia! ¡Lo invocarán en vano, cuando sea demasiado tarde!» (p.326).
Com es veu, a la boca de Jesús ressonen paraules d'infinita tendresa, que acullen a tots i, però, mantenen el més ferm ancoratge en l'específic eclesial en la referència al «tribunal de la confessió» i a la dolorosíssima advertència de no caure en l'abisme del «massa tard» que roman, però, com una seriosa possibilitat si ens decidim per ella. El missatge confiat a santa Faustina Kowalska obre de bat a bat -com mai s'havia fet abans- abismes de misericòrdia, que poden acollir i contenir tot, excepte la burla de Déu. Les discussions que es fan de vegades, per a conciliar la justícia de Déu amb la seva misericòrdia, no ens han de fer oblidar el que el papa Benet XVI explicava, precisament als presos de la presó de Rebibbia, al desembre de 2011, dialogant amb ells: «Justícia i misericòrdia, justícia i caritat són dues realitats diferents únicament per a nosaltres homes, que distingim acuradament un acte just d'un acte d'amor. Just per a nosaltres és "el que és degut a l'altre", mentre que misericordiós és el que és donat per bondat. I una cosa sembla excloure l'altra. Però per a Déu no és així: en ell justícia i caritat coincideixen; no hi ha una acció justa que no sigui també un acte de misericòrdia i de perdó i, al mateix temps, no hi ha una acció misericordiosa que no sigui perfectament justa».
I, d'altra banda, ¿per quina raó escampa Déu en la història les seves invitacions adolorides a acollir la seva misericòrdia, encarnada gairebé visiblement en les paraules i en els gestos dels seus sants, si no per la urgència decisiva que pugui ser desatesa? La manera amb la qual els sants invoquen aquesta misericòrdia, l'anuncien i l'encarnen, és tant més vehement com més urgent és la necessitat d'acollir-la i arriscada la possibilitat de menysprear-la. La decisió de l'home de no voler romandre en la mentida és l'única condició necessària per ser abraçats per Déu.
b) Reflexos de misericòrdia
No tots els sants han deixat reflexions i indagacions respecte a la divina misericòrdia, però sempre ens han mostrat com encarnar, obeint a l'Evangeli, que ens demana «ser perfectes com el nostre Pare del cel» (Mt 5,48). De santa Faustina, en canvi, millor que recollir exemples, triem aprendre i imitar la manera que ràpidament va començar a pregar, implorant de Jesús la gràcia de poder tornar-se, ella mateixa, «tota misericòrdia»: Oh Señor, deseo transformarme toda en tu Misericordia y ser el reflejo vivo de ti. Ayúdame, oh Señor, a hacer que mis ojos sean misericordiosos para que no alimente nunca sospechas y no juzgue sobre la base de apariencias externas, sino que sepa vislumbrar lo que de bello hay en el alma de mi prójimo y le sea de ayuda. Ayúdame, oh Señor, a hacer que mi oído sea misericordioso para que me incline sobre las necesidades de mi prójimo, que mis oídos no sean indiferentes a los dolores y a los gemidos de mi prójimo. Ayúdame, oh Señor, a hacer que mi lengua sea misericordiosa y nunca hable negativamente de mi prójimo, sino que tenga para cada uno una palabra de consuelo y de perdón. Ayúdame, oh Señor, a hacer que mis manos sean misericordiosas y llenas de buenas acciones, de modo que yo sepa hacer únicamente el bien al prójimo y tome sobre mí los trabajos más pesados y penosos. Ayúdame, oh Señor, a hacer que mis pies sean misericordiosos para que corra siempre en ayuda del prójimo, venciendo mi indolencia y mi cansancio. Que mi verdadero descanso esté en la disponibilidad hacia el prójimo. Ayúdame, oh Señor, a hacer que mi corazón sea misericordioso, de modo que participe en todos los sufrimientos del prójimo. Me comportaré sinceramente también con aquellos que sé que abusarán de mi bondad, mientras yo me refugiaré en el Misericordiosísimo Corazón de Jesús. No hablaré de mis sufrimientos. Habite en mí tu Misericordia, oh mi Señor [...] (p-54) I Jesús l'observava complagut i aprovava amb insistència: «Hija mía, deseo que tu corazón sea modelado según mi Corazón misericordioso. Debes empaparte totalmente de mi Misericordia» (p.55).
|
|
15/01/2016 09:00:00