La llibertat solament és lliure si és capaç d'assumir la pròpia llibertat.
La llibertat desitja fugir
de les malifetes de cau tancat,
i volar com l’ocell travessant horitzons;
deleix per il.luminar racons de cor,
negres com nits,
i tornar-los clars
com matins clarejats pel sol.
La llibertat voldria encalmar
onades de vida embravida
en platges de records de sorra,
Però no encerta la llibertat
quan somia desperta vols d'ocell
que no vola si no vol;
o llums de nits
que no claregen, si no vol;
o tempestes de vida,
que no encalmen, si no vol.
No espurneja el somni,
ni llampega l’ànima
en els ulls de l'ocell
que no vol el vol que vola.
No somriu el desig,
ni fa l’ullet a la vida,
ni escalfa la pena freda,
la llum d'un sol
que no pot no il.luminar el dia.
No asserena l’esforç,
ni encalma la por,
l'oreig d'un vent,
que no pot no alenar el seu alè.
L'ocell, la llum i el vent
no poden no voler el que volen,
però la llibertat no és lliure
de no voler el que vol.
La llibertat és lliure
si forada horitzons volant de dia;
i encalma el cor
desitjant la pau des de dintre.