Pregar Junts VI

La Comunió espiritual
 
Des de fa segles els fidels, sobretot aquells amb impediments per a la participació en l'Eucaristia, practiquen la Comunió espiritual com a manera d'estar units al Senyor en la vida quotidiana. La pràctica de la comunió espiritual és recomanada per diversos sants. Santa Teresa d'Àvila escriu així a les seves monges: «I quan no haguéssiu combregat, filles, i escolteu missa, podeu combregar espiritualment, que és de grandíssim profit i fer el mateix de recollir-després en vós, que és molt el que s'imprimeix l'amor així d'aquest Senyor» (Camí de perfecció, XXXV, 1). Sant Alfons Maria de Ligorio exhorta els fidels a practicar la Comunió espiritual més vegades al dia, sobretot quan es visita el Santíssim Sagrament.

Per rebre-la són necessàries, segons el sant, dues coses: la primera és el desig ardent de rebre Jesús sagramentat, la segona és una abraçada amorosa, com si fos ja rebut (cf. Classeprima operi ascetiche. Vol. I, p.16). Sant Joan Bosco, en canvi, recorda: «Si no podeu combregar sacramentalment feu, almenys, la Comunió espiritual, que consisteix en un ardent desig de rebre Jesús en el vostre cor» (G.B. Lemoyne, Memorie biografiche del Venerabile Don Giovanni Bosco, vol. III, pàg. 13). També després del Concili Vaticà II aquesta pràctica espiritual és indicada per viure a prop del Senyor la quotidianitat: «A cada fidel oa les comunitats que per motiu de persecució o per falta de sacerdots es veuen privats de la celebració de la sagrada Eucaristia per breu, o també per molt de temps, no per això els falta la gràcia del Redemptor. Si estan animats íntimament pel vot del sagrament i units en la pregària amb tota l'Església; si invoquen al Senyor i eleven a ell els seus cors, viuen per virtut de l'Esperit Sant en comunió amb l'Església, cos viu de Crist, i amb el mateix Senyor. Units a l'Església pel vot del sagrament, per molt lluny que estiguin externament, estan units a la mateixa íntima i realment, i per tant reben els fruits del sagrament, mentre que els que intenten atribuir indegudament el dret de celebrar el misteri eucarístic acaben per tancar la seva comunitat en si mateixa» (Congregació per a la Doctrina de la Fe, Sacerdotium ministeriale III, 4).

Sant Joan Pau II, en fi, té paraules molt significatives respecte a aquesta pràctica: «L'Eucaristia es manifesta, doncs, com a culminació de tots els sagraments, quant porta a perfecció la comunió amb Déu Pare, mitjançant la identificació amb el Fill unigènit, per obra de l'Esperit Sant. Un insigne escriptor de la tradició bizantina va expressar aquesta veritat amb agudesa de fe: en l'Eucaristia, "amb preferència respecte als altres sagraments, el misteri [de la comunió] és tan perfecte que condueix al cim de tots els béns: en ella culmina tot desig humà, perquè aquí arribem a Déu i Déu s'uneix a nosaltres amb la unió més perfecta". Precisament per això, és convenient conrear en l'ànim el desig constant del Sagrament eucarístic. D'aquí ha nascut la pràctica de la "comunió espiritual", feliçment difosa des de fa segles en l'Església i recomanada per Sants mestres de vida espiritual» (Ecclesia de Eucharistia, 34).