Pregar Junts III

El Via Crucis
 
En aquest Any Jubilar, al piadós exercici del Via Crucis, expressió popular de l'amor del Pare, revelat en el sacrifici del Fill per amor a la humanitat, és oportú tenir cura de la selecció de les lectures bíbliques, dels comentaris i dels signes que poden acompanyar aquest moment. En el piu exercici del Via Crucis, en efecte, conflueixen diverses expressions característiques de l'espiritualitat cristiana: la concepció de la vida com a camí o peregrinació; com a pas, a través del misteri de la Creu, de l'exili terreny a la pàtria celestial; el desig de conformar profundament a la Passió de Crist; les exigències de la “seqüela Christi”, per la qual el deixeble ha de caminar després del Mestre portant cada dia la pròpia creu (cf. Lc 9,23).

La devoció a la benaurada Verge Maria

El pensament en aquest Any Sant, estarà dirigit, de manera especial, a la Mare de la Misericòrdia. La dolçor de la seva mirada ens acompanyarà, perquè tots puguem redescobrir l'alegria de la tendresa de Déu. El Sant Pare, a més de les celebracions de l'Any litúrgic, ha volgut dedicar a la dimensió mariana de l'Any Sant el dissabte 8 i el diumenge 9 d'octubre, inspirats per la memòria de la Mare de Déu, la Verge del Roser. «Ningú com Maria ha conegut la profunditat del misteri de Déu fet home. Tot en la seva vida va ser plasmat per la presència de la misericòrdia feta carn. La Mare del Crucificat Ressuscitat va entrar al santuari de la misericòrdia divina perquè va participar íntimament en el misteri del seu amor» (MV 24).

El Rosari de la Santíssima Mare de Déu
 
La manera més simple i directe que la Tradició i la pietat popular ens han lliurat per invocar la misericòrdia de Déu per mitjà de la intercessió de la Mare de Déu, és la pràctica del Rosari. La recitació del Rosari està freqüentment acompanyada per un passatge de l'Escriptura i per un comentari pres de les obres dels Pares o dels autors espirituals. Serà oportú que en aquest any la selecció d'aquests passatges estigui inspirada per aquells textos que, millor que altres, mostren el rostre matern de qui, abans que ningú, ha experimentat la misericòrdia del Pare que «ha posat els seus ulls en la humilitat de la seva esclava». «Dirigim a ella l'antiga i sempre nova oració de la Salve Regina, perquè mai es cansi de tornar a nosaltres els seus ulls compassius i ens faci dignes de contemplar el rostre de la misericòrdia, el seu Fill Jesús» (MV 24). No ha de faltar tampoc el recurs a la intercessió dels Sants per mitjà de la recitació de les lletanies en les seves diferents formes. Sobretot, en les peregrinacions. «L'Església viu la comunió dels Sants. En l'Eucaristia aquesta comunió, que és do de Déu, actua com a unió espiritual que ens uneix als creients amb els Sants i els Beats el número incalculable (cf. Ap 7,4). La seva santedat ve a ajudar la nostra fragilitat, i així la Mare Església és capaç amb la seva pregària i la seva vida d'anar a la trobada de la debilitat d'uns amb la santedat d'altres» (MV 22). És oportú valorar també les lletanies de la Divina Misericòrdia.