Pregar Junts II

La Pietat popular
 
El beat Pau VI, en l'exhortació apostòlica Evangelii nuntiandi, quan es refereix a la pietat popular, s'expressa així: «Reflecteix una set de Déu que només els pobres i senzills poden conèixer. Fa capaç de generositat i sacrifici fins a l'heroisme, quan es tracta de manifestar la fe. Comporta un profund sentit dels atributs profunds de Déu: la paternitat, la providència, la presència amorosa i constant. Engendra actituds interiors que rarament poden observar-se en el mateix grau en els que no posseeixen aquesta religiositat: paciència, sentit de la creu en la vida quotidiana, desafecció, acceptació dels altres, devoció »(EN 48). Aquesta riquesa ha estat confirmada pel papa Francesc a la Evangelii gaudium. Serà útil, en aquest temps, recórrer al Directori sobre la pietat popular i la litúrgia, publicat per la Congregació per al culte diví i la disciplina dels sagraments, que recull una gran riquesa de formes expressives de la religiositat popular, d'acord amb l'any litúrgic.

El pelegrinatge
 
El pelegrinatge és un dels signes peculiars de l'Any Sant, perquè és imatge del camí que tota persona realitza en la seva existència. També per arribar a la Porta Santa a Roma i de la Porta de la Misericòrdia en qualsevol altre lloc, cadascun haurà de realitzar, d'acord amb les pròpies forces, una peregrinació. «Això serà un signe del fet que també la misericòrdia és una meta per assolir i que requereix compromís i sacrifici. El pelegrinatge, llavors, sigui estímul per a la conversió: travessant la Porta Santa ens deixarem abraçar per la misericòrdia de Déu i ens comprometrem a ser compassius amb els altres com el Pare ho és amb nosaltres »(MV 14). A cada diòcesi serà convenient identificar, per tant, metes de peregrinació, com l'Església Catedral, els santuaris o altres llocs de culte especialment apreciats per la pietat cristiana del poble i en què el bisbe hagi previst l'obertura de la Porta de la Misericòrdia.

Es pot recomanar realitzar part del camí a peu, com per significar el sacrifici i la tenacitat necessaris per a la conversió i per agradar amb més alegria la consecució de la meta: Crist, Senyor nostre. Pelegrinatge que pot ser acompanyada amb la meditació de la Paraula de Déu i amb el cant dels Salms de la Misericòrdia, referits al Subsidi Els Salms de la Misericòrdia (p.5-68). És evident que el pelegrinatge és un dels moments més favorables en els que el poble de Déu s'acosta a la celebració del sagrament de la Reconciliació. Els sacerdots recomanin, per tant, al poble de Déu a què s'acosti a rebre el do de la misericòrdia del Pare en el sagrament. Alhora, no falti un bon nombre de confessors que, de bona gana, estiguin disponibles per acollir els penitents, conscients del greu ministeri de poder absoldre els pecats i fer-se instruments de la misericòrdia del Totpoderós, de la qual han estat fets dispensadors . El Jubileu porta amb si també el do de la indulgència.
 
És important recordar-ho al poble de Déu de manera que, amb les degudes disposicions, pugui experimentar la santedat de l'Església, que fa partícips a tots dels beneficis de la redempció de Crist, perquè el perdó s'estengui fins a les últimes conseqüències a les quals arriba l'amor de Déu.
 
La veneració de Crist crucificat

En el Tríduum Pasqual, el Divendres Sant, dedicat a celebrar la Passió del Senyor, és el dia per excel·lència de la «Adoració de la santa Creu». No obstant això, la pietat popular estima anticipar la veneració cultual de la Creu, veritable imatge de la misericòrdia del Pare i particular punt de referència d'aquest Any Sant. Al llarg de tot el temps de la Quaresma, en efecte, divendres, que segons l'antiquíssima tradició de l'Església és el dia commemoratiu de la Passió de Crist, els fidels dirigeixen amb gust la seva pietat al misteri de la Creu. Contemplant el Salvador crucificat capten principalment el significat del dolor immens i injust que Jesús, el Sant i l'Innocent, va patir per la salvació de l'home, i comprenen el valor del seu amor solidari i l'eficàcia del seu sacrifici redemptor Les múltiples expressions de devoció cap a Crist crucificat adquireixen especial relleu en les esglésies dedicades al misteri de la Creu o en què es veneren insignes relíquies del lignum Crucis.

És oportú pensar, per tant, durant l'Any Sant i d'acord amb els temps litúrgics, en algunes celebracions en què es proclamin passatges presos de la narració de la Passió del Senyor. Que no faltin, a més, cants i pregàries, gestos com l'ostensió, la processó i la benedicció amb la Creu. Moments que podrien ser preparats per les nombroses confraries, presents en diferents comunitats i nascudes originàriament per animar les celebracions lligades a la santa Creu, sobretot allà on són presents les relíquies insignes del lignum Crucis. «No obstant això, la pietat que fa a la Creu, sovint, té necessitat de ser il·luminada. S'ha de mostrar als fidels la referència essencial de la Creu a l'esdeveniment de la Resurrecció: la Creu i el sepulcre buit, la Mort i la Resurrecció de Crist, són inseparables en la narració evangèlica i en el designi salvífic de Déu. A la fe cristiana, la Creu és expressió del triomf sobre el poder de les tenebres, i per això es la presenta adornada amb gemmes i convertida en signe de benedicció, tant quan es traça sobre un mateix, com quan es traça sobre altres persones i objectes »(Directori sobre la pietat popular i la litúrgia, 128).

Per aquest motiu, especialment en el Temps Pasqual, la Creu podrà ser adornada i embellida amb flors, que representin el símbol de la victòria de Crist sobre la mort. D'aquest perfum de mort i resurrecció junts, per tant, de l'únic i indivís Misteri pasqual, han d'estar caracteritzades també totes les devocions que, partint de l'atenció a cada un dels aspectes de la Passió de Crist, han brollat al poble de Déu: l'Ecce homo, al Crist vilipendiat, «amb la corona d'espines i el mantell de porpra» (Jn 19,5), que Pilat mostra al poble, a les santes nafres del Senyor, sobretot a la ferida del costat ja la sang vivificadora que flueix d'ella (cf. Jn 19,34), als instruments de la Passió, com la columna de la flagel·lació, l'escala del pretori, la corona d'espines, els claus, la llança de la transfixió; a sant sudari o llenç de la deposició.