Orígens, el místic
"espiritualitzar la noció d'esperit"
La Patrística grega comença cap a l'any 200 amb la mort de Sant Panteno, el fundador de l'escola d'Alexandria i acaba a mitjan segle VIII amb Sant Joan Damascè. Els Pares grecs formen un complex moviment de signe fonamentalment teològic, encara que amb un bon nombre de conceptes de gran fecunditat per a la filosofia cristiana. Els temes preferents durant aquest període són la relació entre la raó i la fe; l'existència i naturalesa de Déu; la creació; l'origen i destí de l'home i l'ordre moral.
A l'escola d'Alexandria, de tradició platònica, pertanyen Climent d'Alexandria, Orígens i Sant Dionís d'Alexandria. A l'escola d'Antioquia, de tradició aristotèlica i fundada per Luciano pertanyen Sant Gregori Taumaturg, Firmiliano de Cesarea i Sant Metodi d'Olimp. La rivalitat de les escoles d'Alexandria i Antioquia va obrir un període de crisi durant el qual van sorgir una sèrie d'heretgies com l'arrianisme i el monofisisme. L'escola d'Alexandria segueix desenvolupant-se al llarg del segle IV aconseguint la seva major esplendor amb el gran Atanasi i els tres Pares Capadocis: Sant Basili, Sant Gregori Naziaceno i Sant Gregori Niseno. Sant Gregori de Nisa amplia i reelabora bona part de l'antropologia implícita en el Concili de Nicea.
Descobrir en l'ésser humà la imatge de Déu i la seva capacitat d'infinit, ens ofereixen una perspectiva molt allunyada dels dualismes maniqueus i de la seva explicació del mal com la contraposició de dues forces divines. Sant Gregori insisteix en el monoteisme trinitari i en l'acció creadora i bona de Déu que no crea el mal; aquests resultats antropològics quedaran definitivament fixats en la tradició de l'Església.
En canvi, en els seus consells ascètics, sant Gregori no aconsegueix distanciar definitivament d'una tradició que considerava dolenta la matèria, de manera que es troba a mig camí entre el reconeixement de la matèria com a bona i el recel contra el corporal. La teologia oriental va tenir un impuls més místic que l'occidental, i Sant Gregori va ser un dels grans defensors de la tensió espiritual entre la inaccessibilitat de Déu i la seva proximitat a la criatura humana. Déu, encara que en la teologia dels capadocis queda envoltada de misteri, no és un Déu estrany, ni hostil, ni incomunicable.
En una direcció molt diferent l'escola d'Antioquia va abandonar l'especulació filosòfica per atendre l'exegesi dels textos sagrats fora de tota al·legoria i simbolisme i va aconseguir els seus millors moments amb Apolinar de Laodilla, Diodor de Tars, Sant Joan Crisòstom, Teodor de Mopsuesta i Teodoreto de Ciro. Sobre l'evolució posterior de la patrística grega van gravitar tot un seguit de fets: les invasions dels bàrbars a les províncies occidentals de l'Imperi romà, les pressions dels perses sobre l'Imperi bizantí, les definicions dogmàtiques del Concili de Calcedònia l'any 451, l'entrada en escena de Mohammad i la cultura islàmica i la profunda animositat dels grecs cap als llatins.
La patrística grega canvia d'aspecte i modalitat obrint-se a l'especulació mística d'arrels neoplatòniques i influències orientals. Orígens de Adamancio va néixer l'any 185, probablement a Alexandria. Primogènit de set germans i d'educació cristiana, el va marcar profundament el testimoni del seu pare, que, sent petit, li llegia passatges de l'Escriptura. L'any 201 el seu pare va ser decapitat i els béns familiars van ser confiscats. Per continuar els estudis, Orígens va ser apadrinat per una dona rica fins que l'any 203 va obrir la seva pròpia escola de gramàtica, manifestant un creixent interès pels escrits dels filòsofs tant grecs com bàrbars. La persecució es va empitjorar de nou cap als anys 206 i 210.
Orígens instruïa en la fe cristiana als pagans que arribaven a la seva escola, però el fet que alguns d'ells fossin màrtirs li va implicar el tancament de l'escola i el pas a la clandestinitat. Quan va acabar la persecució el bisbe el va nomenar responsable de l'escola a la qual es va dedicar completament, i de manera especial a l'ensenyament de les Escriptures i el pensament filosòfic. Probablement l'empresonament i la mort d'Orígens ocorreguessin entre l'any 249 i el 251. Orígens no es va dedicar únicament, com van fer Sant Justí i Sant Ireneu, a desqualificar les elucubracions místiques dels sistemes gnòstics, sinó que va intentar arribar fins a l'arrel del problema, oferint als lectors un tractament sistemàtic dels principis fonamentals de l'especulació teològica; Orígens pretenia oferir una resposta vàlida als sistemes que dominaven el panorama teològic del moment.
A l'escola d'Alexandria, de tradició platònica, pertanyen Climent d'Alexandria, Orígens i Sant Dionís d'Alexandria. A l'escola d'Antioquia, de tradició aristotèlica i fundada per Luciano pertanyen Sant Gregori Taumaturg, Firmiliano de Cesarea i Sant Metodi d'Olimp. La rivalitat de les escoles d'Alexandria i Antioquia va obrir un període de crisi durant el qual van sorgir una sèrie d'heretgies com l'arrianisme i el monofisisme. L'escola d'Alexandria segueix desenvolupant-se al llarg del segle IV aconseguint la seva major esplendor amb el gran Atanasi i els tres Pares Capadocis: Sant Basili, Sant Gregori Naziaceno i Sant Gregori Niseno. Sant Gregori de Nisa amplia i reelabora bona part de l'antropologia implícita en el Concili de Nicea.
Descobrir en l'ésser humà la imatge de Déu i la seva capacitat d'infinit, ens ofereixen una perspectiva molt allunyada dels dualismes maniqueus i de la seva explicació del mal com la contraposició de dues forces divines. Sant Gregori insisteix en el monoteisme trinitari i en l'acció creadora i bona de Déu que no crea el mal; aquests resultats antropològics quedaran definitivament fixats en la tradició de l'Església.
En canvi, en els seus consells ascètics, sant Gregori no aconsegueix distanciar definitivament d'una tradició que considerava dolenta la matèria, de manera que es troba a mig camí entre el reconeixement de la matèria com a bona i el recel contra el corporal. La teologia oriental va tenir un impuls més místic que l'occidental, i Sant Gregori va ser un dels grans defensors de la tensió espiritual entre la inaccessibilitat de Déu i la seva proximitat a la criatura humana. Déu, encara que en la teologia dels capadocis queda envoltada de misteri, no és un Déu estrany, ni hostil, ni incomunicable.
En una direcció molt diferent l'escola d'Antioquia va abandonar l'especulació filosòfica per atendre l'exegesi dels textos sagrats fora de tota al·legoria i simbolisme i va aconseguir els seus millors moments amb Apolinar de Laodilla, Diodor de Tars, Sant Joan Crisòstom, Teodor de Mopsuesta i Teodoreto de Ciro. Sobre l'evolució posterior de la patrística grega van gravitar tot un seguit de fets: les invasions dels bàrbars a les províncies occidentals de l'Imperi romà, les pressions dels perses sobre l'Imperi bizantí, les definicions dogmàtiques del Concili de Calcedònia l'any 451, l'entrada en escena de Mohammad i la cultura islàmica i la profunda animositat dels grecs cap als llatins.
La patrística grega canvia d'aspecte i modalitat obrint-se a l'especulació mística d'arrels neoplatòniques i influències orientals. Orígens de Adamancio va néixer l'any 185, probablement a Alexandria. Primogènit de set germans i d'educació cristiana, el va marcar profundament el testimoni del seu pare, que, sent petit, li llegia passatges de l'Escriptura. L'any 201 el seu pare va ser decapitat i els béns familiars van ser confiscats. Per continuar els estudis, Orígens va ser apadrinat per una dona rica fins que l'any 203 va obrir la seva pròpia escola de gramàtica, manifestant un creixent interès pels escrits dels filòsofs tant grecs com bàrbars. La persecució es va empitjorar de nou cap als anys 206 i 210.
Orígens instruïa en la fe cristiana als pagans que arribaven a la seva escola, però el fet que alguns d'ells fossin màrtirs li va implicar el tancament de l'escola i el pas a la clandestinitat. Quan va acabar la persecució el bisbe el va nomenar responsable de l'escola a la qual es va dedicar completament, i de manera especial a l'ensenyament de les Escriptures i el pensament filosòfic. Probablement l'empresonament i la mort d'Orígens ocorreguessin entre l'any 249 i el 251. Orígens no es va dedicar únicament, com van fer Sant Justí i Sant Ireneu, a desqualificar les elucubracions místiques dels sistemes gnòstics, sinó que va intentar arribar fins a l'arrel del problema, oferint als lectors un tractament sistemàtic dels principis fonamentals de l'especulació teològica; Orígens pretenia oferir una resposta vàlida als sistemes que dominaven el panorama teològic del moment.
|
|
04/05/2017 09:00:00