Mirades atrevides
Mirades atrevides
Heidegger denuncia la banalitat i superficialitat de la paraula. I el mateix es pot dir dels ulls que veuen sense mirar, o les orelles que senten però no escolten. Vivim del buit quan no ens sentim incorporats a la paraula que pronunciem. La pressa o la precipitació poden fer que la mirada s'aturi a la superfície de la realitat.
Hi ha mirades "atrevides que, de tan lleugeres, es tornen banals" (Llengua de Foc)
Una de les característiques dels nostres dies és la multiplicació de les paraules en què no es comunica res i la superficialitat i soroll d'unes imatges sobreposades que són part de les ombres en què preferim viure.
La fotografia està deliberadament alterada per poder comunicarla sensació d'engany o falsa il·lusió de realitat.
Hi ha mirades "atrevides que, de tan lleugeres, es tornen banals" (Llengua de Foc)
Una de les característiques dels nostres dies és la multiplicació de les paraules en què no es comunica res i la superficialitat i soroll d'unes imatges sobreposades que són part de les ombres en què preferim viure.
La fotografia està deliberadament alterada per poder comunicarla sensació d'engany o falsa il·lusió de realitat.
|
|
07/09/2018 10:34:00