Lúcida abnegació

El Papa ens convida a una "lúcida abnegació" davant la lògica del poder desfermat que implica la tecnologia quan aquesta queda deslligada de tota vinculació al creador. En Laudato Sí n.101 afirma: "No ens servirà descriure els símptomes, si no reconeixem l'arrel humana de la crisi ecològica. Hi ha una manera d'entendre la vida i l'acció humana que s'ha desviat i que contradiu la realitat fins danyar-la. "En aquest sentit," La humanitat ha ingressat en una nova era en la qual el poder tecnològic ens posa en una cruïlla. Som els hereus de dos segles d'enormes onades de canvi" (n.102)

L'acció més adequada a la naturalesa humana consisteix en donar-se els fins i escollir els mitjans. En els éssers humans, no tot està programat, però els seus objectius requereixen elecció i aprenentatge. Això es pot dir tant dels objectius racionals com dels més fonamentals. Decidim la nostra professió o les nostres creences, però també decidim parlar o menjar.

A la persona humana el pensament és tan radical com ho és la mateixa biologia, ja que fins i tot satisfer l'instint requereix la intervenció de la raó. Les funcions de la corporeïtat humana no sorgeixen únicament de la seva estructura biològica, sinó sobretot del fet de ser un element constitutiu d'aquesta realitat unitària i substantiva que és la persona humana.

Per aquesta raó, podem distingir entre cos i organisme. L'organisme és el suport biològic de la persona, però la corporeïtat humana és molt més. La corporeïtat humana és alhora presència, rostre i carn.

El cos és soma (presència) quant manera de fer-se present en el món. L'ésser humà és un habitant del món i amb la seva activitat modifica el seu entorn per poder sobreviure. A diferència dels animals, no s'ajusta a l'ambient, sinó que adapta l'ambient a les seves necessitats. Per això devasta boscos, construeix carreteres, instal•la llums i telèfon. La persona no passa pel món, sinó que segueix aquí, l'habita.

Habitar significa estar en un lloc posseint-lo autoconsciència, tenint-lo. L'únic habitant del món és la persona humana, perquè el fet d'habitar un lloc implica modificar l'ambient. Parlem del "món humà" o de "el meu" món o "seu" món per indicar l'embolic de relacions que les coses tenen amb nosaltres. Podem canviar l'entorn físic, transformant-lo en un "lloc" de relacions humanes, de manera que seria més correcte dir que el món existeix en la persona i no tant ella existeix en un món objectiu.

El dret de propietat, la llibertat de residència o de la circulació, la distribució dels béns de l'economia, la cultura com a conjunt de manifestacions humanes o l'ordre polític són realitats íntimament relacionades amb la condició de la persona humana com a habitant del món. Com afirma el Papa "La tecnociència ben orientada no només pot produir coses realment valuoses per millorar la qualitat de vida de l'ésser humà, des d'objectes domèstics útils fins a grans mitjans de transport, ponts, edificis, llocs públics. També és capaç de produir el bell i de fer «saltar» a l'ésser humà immers en el món material a l'àmbit de la bellesa"(LS 103)

És d'admirar el domini que l'home ha aconseguit sobre el conjunt de la humanitat i del món sencer. "Mai la humanitat va tenir tant poder sobre si mateixa i res garanteix que vulgui fer-la servir bé, sobretot si es considera la manera com ho està fent." (LS 104) Efectivament, es tendeix a creure «que tot increment del poder constitueix sense més un progrés, un augment de seguretat, d'utilitat, de benestar, d'energia vital, de plenitud dels valors, com si la realitat, el bé i la veritat brollaren espontàniament del mateix poder tecnològic i econòmic." (LS 105)

Podem perdre "l’autoconsciència dels seus propis límits, com si l'ésser humà fos plenament autònom." Més aviat, el Papa ens alerta que l'home contemporani pot trobar-se "nu i exposat davant del seu propi poder".