La misericòrdia en la litúrgia

Signes de la bondat divina

Les oracions de la litúrgia transmeten, al sencer any litúrgic i en els sagraments administrats, la immensa misericòrdia del Senyor, o com a memòria dels gestos de salvació del Redemptor, o també com a sagrament i exemple en la vivència cristiana quotidiana. La litúrgia, en efecte, comprenent tota la vida de Jesucrist des del naixement a l'ascensió, es desplega com a sagrament de salvació de generació en generació, com ho expressa sant Lleó el Gran: «el sagrament de la festa d'avui pertany als temps de cada fidel» (Sermó 38,1). L'any litúrgic, per tant, des del papa Lleó el Gran, és indicat, des de Nadal a Pentecosta, com a mitjà de la comunicació de la salvació als creients, és a dir, «de l'atraient misericòrdia de Déu».
 
Explicava en un discurs al poble: «Cada dia i temps tenen lloc davant nostre els signes (signa) de la bondat divina, i no hi ha part de l'any que no sigui familiar als sagrats misteris per tal que, mentre a qualsevol part ens trobem amb les ajudes per a la nostra salvació, atenguem sempre més àvidament a l'atraient misericòrdia de Déu» (Sermó 49,1).
 
Explica igualment sant Ciril de Jerusalem en la seva catequesi 20: «En el terreny de les realitats físiques nosaltres no estem morts, ni enterrats, ni crucificats i tampoc ressuscitats. No obstant això, hem representat aquests esdeveniments en l'esfera sacramental i així ha brollat ​​d'ells realment per a nosaltres la salvació. Crist, en canvi, va ser veritablement crucificat i veritablement sepultat i va ressuscitar veritablement, també en l'esfera física, i tot això ha estat per a nosaltres do de gràcia». «Vista la generositat de Déu, era conseqüent que imploréssim d'ell també la clemència. De què serviria, en efecte, l'aliment corporal si davant seu estiguéssim després en la condició del bou destinat a l'escorxador? El Senyor sabia que era l'únic sense pecat, per això ens exhorta a pregar així: "Perdona les nostres ofenses"». Les oracions de la litúrgia transmeten, al sencer any litúrgic i en els sagraments administrats, la immensa misericòrdia del Senyor, o com a memòria dels gestos de salvació del Redemptor, o també com a sagrament i exemple en la vivència cristiana quotidiana.
 
La litúrgia, en efecte, comprenent tota la vida de Jesucrist des del naixement a l'ascensió, es desplega com a sagrament de salvació de generació en generació, com ho expressa sant Lleó el Gran: «el sagrament de la festa d'avui pertany als temps de cada fidel» (Sermó 38,1). L'any litúrgic, per tant, des del papa Lleó el Gran, és indicat, des de Nadal a Pentecosta, com a mitjà de la comunicació de la salvació als creients, és a dir, «de l'atraient misericòrdia de Déu».
 
Continua  sant Ciril de Jerusalem en la seva catequesi 20: «D'aquesta manera, en efecte, partícips de la seva passió mitjançant la representació sacramental, podem realment obtenir la salvació» (mistagògica 2, 4-6). Els textos de la litúrgia expliciten la revelació de Jesús, conservada per l'evangelista Joan: «Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic [...] no per condemnar el món, sinó perquè el món se salvi per ell» (Jn 3,16-17).
 
La litúrgia, per exemple, del tridu de Setmana Santa, transmet la misericòrdia del Salvador a una concentració particular, fent-nos partícips de la seva passió. A propòsit del baptisme, explica sant Ciril de Jerusalem en la seva catequesi 20: «Sabem que el baptisme, com pot alliberar dels pecats i obtenir el do de l'Esperit Sant, així també és figura i expressió de la Passió de Crist. És per això que Pau proclama: "¿O bé ignoreu que tots els qui hem estat batejats en Jesucrist, hem estat batejats en la seva mort? Hem estat, doncs, sepultats amb ell pel baptisme en la mort "(Rm 6,3-4a)» (mistagògica 2,6).
 
I anem al tridu pasqual. Dijous sant, en el perdó de Jesús que, en la persona de qui presideix la santa assemblea, renta, seca, besa els peus dels penitents, és signe de la reconciliació donada una altra vegada per Déu i per la comunitat de fe a qui ha caigut en alguna greu manca de fidelitat cristiana. Després d'un període de penitència, en efecte, els penitents, en el dia de dijous sant, eren readmesos en la comunitat i, amb tots els altres, participaven una altra vegada en l'Eucaristia. Es tractava de reconciliar el que havia caigut en el pecat: d'haver renegat o trencat, amb el cisma o l'heretgia, la fe professada en el baptisme; o d'haver comès un homicidi (comprenia en el temps patrístic també el crim de l'avortament i, en algunes zones, també el d'haver matat algú en el servei militar); o d'haver trencat el vincle conjugal. Coneixem aquests pecats subjectes a la penitència pública perquè es conserven les llistes d'aquests.
 
El gest del lavatori dels peus afectava profundament al penitent, en manifesta recerca de misericòrdia per part de la seva comunitat de fe, com cada participant de la divina litúrgia, cridat a tenir misericòrdia d'un germà seu en la fe, que havia faltat a les promeses baptismals. Per a tots és perfilava, en la figura del president de l'assemblea litúrgica, la figura de l'humil Jesús que s'inclina sobre mi, penitent, em renta, seca, em posa la mà sobre el cap en senyal d'acollida, em pren de la mà, m'aixeca, m'abraça, em fa un petó. Es repeteix el gest del Pare misericordiós de l'Evangeli. És com si l'home digués a Déu per què m'estimes? I Déu, abraçant-nos, respon: has tornat, fill meu, i s'eixuga les llàgrimes tractant d'amagar-les. Són la misericòrdia. La litúrgia de Milà va ser tan seduïda pel gest del lavatori dels peus que el va elevar a sagrament, és a dir, un gest de salvació lliurat a la comunitat cristiana pel mateix Salvador.
 
Dijous sant fa memòria, a més, del gest del do de Jesús ressuscitat en l'Eucaristia, convertint-se en el nostre pa beneït que ens nodreix i es transforma en la nostra ofrena espiritual, com pa de la misericòrdia del cor de Crist. El penitent tornava a seure a la taula de tots, l'eucarística.
 
Divendres sant, la comunitat dels creients fa memòria del gest suprem de Jesús de donar-nos la seva vida fins a morir per nosaltres a la creu. La creu, en efecte, és el lloc de la vida, el lloc en el qual el Pare fa néixer en el Trio la misericòrdia per la pobra humanitat. «Perdona'ls -prega al Pare Jesús moribund- perquè no saben el que fan» (Li 23,34), mentre era ferit per la mà mateixa d'aquells que estimava. Tota relació d'amor deixa una porta oberta a la vulnerabilitat, és a dir, a la possibilitat de ser ferits. Recordar això, no fugir d'aquesta vulnerabilitat, és preparar-se ja per al moment de la misericòrdia, perquè estem fets per a la vida, encara que, de vegades, busquem la mort. Tot això és saber cedir a la tendresa de Crist que, ensangonat, en la seva misericòrdia em ve a trobar per abraçar-me.
 
El dissabte sant recorda el descens de Jesús als inferns, quan el Salvador va portar la misericòrdia als nostres pares, prenent de la mà a Adam i Eva per conduir-los a ells i a tots els altres dalt, a la vida, com està representat a l'església de sant Salvador a Cora a Constantinoble (Istanbul). Diumenge de Pasqua seva misericòrdia s'expandeix sobre tota la humanitat, com els cristians de les comunitats joànics van sintetitzar en el monograma de la creu, és a dir, de la llum i de la vida.



10/11/2016 09:09:00




2025 - Glacom®