Inèdits: Sant Ireneu
Del tractat de sant Ireneu, bisbe, contra les heretgies. (l.lib. 5, 19, 1; 20, 2; 21, 1: SC 153, 248-250. 260-264)
Eva i Maria
El Senyor acudí palesament a allò que era seu; el sostenia la seva mateixa creació, que era sostinguda per ell. Per mitjà de l’obediència en l’arbre de la creu esmenà la primera desobediència, ocorreguda també en un arbre, i aquell engany que seduí malignament la verge Eva, destinada al seu home, fou anihilat per la veritat, quan un àngel donà el missatge joiós a Maria, promesa ja també a un home.
Perquè, així com Eva fou enganyada per la paraula diabòlica, que la féu fugir de Déu i transgredir la seva paraula, Maria, en canvi, va rebre el missatge joiós de la paraula angèlica, que la feia mare de Déu, i la va creure.
Eva, doncs, fou seduïda i desobeí Déu; Maria fou convençuda de creure’l; així la verge Maria esdevingué consol de la verge Eva. Déu, doncs, va recapitular-ho tot envers ell; provoca la guerra contra el nostre enemic i va assumir-la; triomfà d’aquell que en el principi ens havia esclavitzat i va esclafar-li el cap; ho té el llibre del Gènesi, quan Déu diu a la serp: "Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella. Ell t’atacarà el cap, i tu l’atacaràs al taló".
Del qui havia de néixer de la dona Verge, segons la similitud d'Adam, es profetitzava que esclafaria el cap de la serp, i aquesta és la descendència de la qual diu l’Apòstol en la carta als cristians de Galàcia: La llei fou establerta fins que arribés la descendència a la qual era destinada la promesa.
Però ho palesa encara més nítidament la mateixa epístola quan diu: Mes, quan el temps arriba a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona. Perquè l’enemic no hauria estat vençut amb justícia si el qui el vencé no hagués estat un home nascut de dona.
Fou per mitjà d’ella que l’enemic, al principi, vencé l’home, del qual s’havia constituït adversari. D’aquí ve que el Senyor reconegui de si mateix que és Fill de l’home, i que assumeixi d’idèntica manera aquell home primer del qual fou creada la plasmació feta segons la dona, perquè així com el nostre llinatge s’enfonsà fins a la mort per culpa de l’home vençut, així també pugem fins a la vida per la força d’un home victoriós.
Del tractat de sant Ireneu, bisbe, contra les heretgies. (l.lib. 5, 19, 1; 20, 2; 21, 1: SC 153, 248-250. 260-264)El Senyor acudí palesament a allò que era seu; el sostenia la seva mateixa creació, que era sostinguda per ell. Per mitjà de l’obediència en l’arbre de la creu esmenà la primera desobediència, ocorreguda també en un arbre, i aquell engany que seduí malignament la verge Eva, destinada al seu home, fou anihilat per la veritat, quan un àngel donà el missatge joiós a Maria, promesa ja també a un home.
Perquè, així com Eva fou enganyada per la paraula diabòlica, que la féu fugir de Déu i transgredir la seva paraula, Maria, en canvi, va rebre el missatge joiós de la paraula angèlica, que la feia mare de Déu, i la va creure.
Eva, doncs, fou seduïda i desobeí Déu; Maria fou convençuda de creure’l; així la verge Maria esdevingué consol de la verge Eva. Déu, doncs, va recapitular-ho tot envers ell; provoca la guerra contra el nostre enemic i va assumir-la; triomfà d’aquell que en el principi ens havia esclavitzat i va esclafar-li el cap; ho té el llibre del Gènesi, quan Déu diu a la serp: "Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella. Ell t’atacarà el cap, i tu l’atacaràs al taló".
Del qui havia de néixer de la dona Verge, segons la similitud d'Adam, es profetitzava que esclafaria el cap de la serp, i aquesta és la descendència de la qual diu l’Apòstol en la carta als cristians de Galàcia: La llei fou establerta fins que arribés la descendència a la qual era destinada la promesa.
Però ho palesa encara més nítidament la mateixa epístola quan diu: Mes, quan el temps arriba a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona. Perquè l’enemic no hauria estat vençut amb justícia si el qui el vencé no hagués estat un home nascut de dona.
Fou per mitjà d’ella que l’enemic, al principi, vencé l’home, del qual s’havia constituït adversari. D’aquí ve que el Senyor reconegui de si mateix que és Fill de l’home, i que assumeixi d’idèntica manera aquell home primer del qual fou creada la plasmació feta segons la dona, perquè així com el nostre llinatge s’enfonsà fins a la mort per culpa de l’home vençut, així també pugem fins a la vida per la força d’un home victoriós.
|
|
06/03/2015 09:15:00