Inèdits: Sant Ambròs de Milà
Les uncions baptismals
Llibre primer
I. La fe és prèvia al baptisme. Les uncions baptismals
1. Començo la catequesi dels sagraments; catequesi que ja heu rebut, però que en la seva totalitat no podia ser explicada abans. La fe és el primer pas en la vida del cristià. Per això, a Roma, els qui han estat batejats són anomenats també “fidels” i el nostre pare Abraham fon justificat per la fe, no pas per les obres. Per tant, heu rebut el baptisme, heu rebut la fe. No m’és lícit de jutjar-ho d’una altra manera, car tu ni tan sols hauries estat cridat a la gràcia si Crist no te n’hagués jutjat digne.
2. Per consegüent, què vam fer dissabte? Sens dubte, l’obertura: es realitzaren els misteris de l’obertura quan el bisbe et toca les orelles i el nas. Què significa això? En l’evangeli, nostre Senyor Jesucrist, quan li presentaren un sord-mut, li toca les orelles i la boca. Les orelles, perquè era sord; la boca, perquè era mut. I digué: "Effetha" (Mc 7,33). És una paraula hebrea que en llatí vol dir adaperire («obre’t»). El bisbe, doncs, et tocà les orelles, perquè les teves orelles s’obrissin a la paraula i al consell del bisbe.
3. Però em preguntes: “Per què el nas?” Allà, en l’evangeli, li tocà la boca perquè era mut, a fi que, ja que no podia parlar dels sagraments celestials, rebés la veu de Crist. I allà, perquè era un home; aquí, perquè també són batejades les dones, i la puresa del servent no és tan gran com la del Senyor -car, quan aquest perdona els pecats, a aquell li són perdonats; poden ser comparats?-; per això, en consideració a l’acte i al do, el bisbe no toca la boca, sinó el nas. Per què el nas? Perquè rebis la bona olor de la pietat eterna i puguis dir: Som la bona olor que Crist ofereix a Déu (2Co 2,15), tal com va dir el sant Apòstol, i hi hagi en tu la plena fragància de la fe i de la devoció.
III. Arribada ol baptisteri. Les promeses
4. Vam arribar a la font. Tu hi vas entrar; fores ungit. Pensa en el que hi vas veure, pensa què hi vas dir, recorda-ho atentament. Surt al teu encontre un levita, t’hi acull un sacerdot. Vas ser ungit com un atleta de Crist, com si haguessis de realitzar una lluita contra aquest món. Vas fer professió de combatre la teva lluita. Qui lluita sap el que l’espera: on hi ha un combat, allí hi ha una corona. Lluites contra el món, però ets coronat per Crist, i ets coronat pels combats sostinguts contra aquest món. Perquè, encara que el premi sigui al cel, aquí es troba el mereixement del premi.
5. Quan et preguntà: «Renuncies al diable i a les seves obres?», què respongueres? «Hi renuncio.» «Renuncies al món i ais seus plaers?» Què respongueres? «Hi renuncio». Recorda’t de la paraula donada i no t’oblidis mai de tots els teus compromisos. Si lliures a algú un document signat per tu, hi quedes obligat per a poder rebre el seu diner; tu restes lligat, i el creditor, en el cas que et resisteixis, et colla. Si protestes, vas davant un jutge i allí es prova la teva falta amb el document de garantia que has signat.
6. Pensa on has fet les teves promeses o en aquells a qui les has fetes. Veieres un levita, però és un ministre de Crist. Tu el veieres exercir el seu ministeri davant l'altar. Per tant, el document signat per tu no és guardat a la terra, sinó al cel. Pensa on reps els sagraments celestials. Si aquí es troba el cos de Crist, també els àngels s’hi troben. On hi ha el cos, allí s'apleguen les àguiles (Mt 24,28). Has llegit en l’evangeli. On hi ha el cos de Crist, allí també hi ha les àguiles que acostumen a volar per defugir les coses terrenals, per dirigir-se devers les celestials. Per què dic això? Perquè també els homes que anuncien Crist són àngels, i perquè sembla que siguin admesos en el lloc dels àngels.
7. De quina manera? Escolta. Joan Baptista era fill d’home i de dona. Això no obstant, escolta com també ell és un àngel: Jo envio davant leu el meu àngel perquè el prepari el camí (Mt 11,10). I escolta una ultra prova. El profeta Malaquies diu que els llavis del sacerdot custodien la ciència i hom reclama la llei de la seva boca, car és un àngel del Déu totpoderós (MI 2,7). Es diu tot això per tal que proclamem la glòria del sacerdoci, no perquè hom atribueixi quelcom als nostres mèrits personals.
8. Per tant, vas renunciar al món, vas renunciar al segle. No badis: aquell qui deu diners pensa sempre en la seva garantia. I tu, que deus la fe a Crist, conserva la fe. Que és quelcom molt més preciós que els diners, perquè la fe representa el patrimoni etern; els diners, el temporal. I tu, recorda sempre el que has promès: que seràs més prudent. Si compleixes la teva promesa, tindràs també la teva garantia.
(Sant Ambròs de Milà. Els Sagraments. Llibre I)
I. La fe és prèvia al baptisme. Les uncions baptismals
1. Començo la catequesi dels sagraments; catequesi que ja heu rebut, però que en la seva totalitat no podia ser explicada abans. La fe és el primer pas en la vida del cristià. Per això, a Roma, els qui han estat batejats són anomenats també “fidels” i el nostre pare Abraham fon justificat per la fe, no pas per les obres. Per tant, heu rebut el baptisme, heu rebut la fe. No m’és lícit de jutjar-ho d’una altra manera, car tu ni tan sols hauries estat cridat a la gràcia si Crist no te n’hagués jutjat digne.
2. Per consegüent, què vam fer dissabte? Sens dubte, l’obertura: es realitzaren els misteris de l’obertura quan el bisbe et toca les orelles i el nas. Què significa això? En l’evangeli, nostre Senyor Jesucrist, quan li presentaren un sord-mut, li toca les orelles i la boca. Les orelles, perquè era sord; la boca, perquè era mut. I digué: "Effetha" (Mc 7,33). És una paraula hebrea que en llatí vol dir adaperire («obre’t»). El bisbe, doncs, et tocà les orelles, perquè les teves orelles s’obrissin a la paraula i al consell del bisbe.
3. Però em preguntes: “Per què el nas?” Allà, en l’evangeli, li tocà la boca perquè era mut, a fi que, ja que no podia parlar dels sagraments celestials, rebés la veu de Crist. I allà, perquè era un home; aquí, perquè també són batejades les dones, i la puresa del servent no és tan gran com la del Senyor -car, quan aquest perdona els pecats, a aquell li són perdonats; poden ser comparats?-; per això, en consideració a l’acte i al do, el bisbe no toca la boca, sinó el nas. Per què el nas? Perquè rebis la bona olor de la pietat eterna i puguis dir: Som la bona olor que Crist ofereix a Déu (2Co 2,15), tal com va dir el sant Apòstol, i hi hagi en tu la plena fragància de la fe i de la devoció.
III. Arribada ol baptisteri. Les promeses
4. Vam arribar a la font. Tu hi vas entrar; fores ungit. Pensa en el que hi vas veure, pensa què hi vas dir, recorda-ho atentament. Surt al teu encontre un levita, t’hi acull un sacerdot. Vas ser ungit com un atleta de Crist, com si haguessis de realitzar una lluita contra aquest món. Vas fer professió de combatre la teva lluita. Qui lluita sap el que l’espera: on hi ha un combat, allí hi ha una corona. Lluites contra el món, però ets coronat per Crist, i ets coronat pels combats sostinguts contra aquest món. Perquè, encara que el premi sigui al cel, aquí es troba el mereixement del premi.
5. Quan et preguntà: «Renuncies al diable i a les seves obres?», què respongueres? «Hi renuncio.» «Renuncies al món i ais seus plaers?» Què respongueres? «Hi renuncio». Recorda’t de la paraula donada i no t’oblidis mai de tots els teus compromisos. Si lliures a algú un document signat per tu, hi quedes obligat per a poder rebre el seu diner; tu restes lligat, i el creditor, en el cas que et resisteixis, et colla. Si protestes, vas davant un jutge i allí es prova la teva falta amb el document de garantia que has signat.
6. Pensa on has fet les teves promeses o en aquells a qui les has fetes. Veieres un levita, però és un ministre de Crist. Tu el veieres exercir el seu ministeri davant l'altar. Per tant, el document signat per tu no és guardat a la terra, sinó al cel. Pensa on reps els sagraments celestials. Si aquí es troba el cos de Crist, també els àngels s’hi troben. On hi ha el cos, allí s'apleguen les àguiles (Mt 24,28). Has llegit en l’evangeli. On hi ha el cos de Crist, allí també hi ha les àguiles que acostumen a volar per defugir les coses terrenals, per dirigir-se devers les celestials. Per què dic això? Perquè també els homes que anuncien Crist són àngels, i perquè sembla que siguin admesos en el lloc dels àngels.
7. De quina manera? Escolta. Joan Baptista era fill d’home i de dona. Això no obstant, escolta com també ell és un àngel: Jo envio davant leu el meu àngel perquè el prepari el camí (Mt 11,10). I escolta una ultra prova. El profeta Malaquies diu que els llavis del sacerdot custodien la ciència i hom reclama la llei de la seva boca, car és un àngel del Déu totpoderós (MI 2,7). Es diu tot això per tal que proclamem la glòria del sacerdoci, no perquè hom atribueixi quelcom als nostres mèrits personals.
8. Per tant, vas renunciar al món, vas renunciar al segle. No badis: aquell qui deu diners pensa sempre en la seva garantia. I tu, que deus la fe a Crist, conserva la fe. Que és quelcom molt més preciós que els diners, perquè la fe representa el patrimoni etern; els diners, el temporal. I tu, recorda sempre el que has promès: que seràs més prudent. Si compleixes la teva promesa, tindràs també la teva garantia.
(Sant Ambròs de Milà. Els Sagraments. Llibre I)
|
|
20/05/2015 09:00:00