Inèdits: Sant Agustí 8
Textos escollits sobre la misericòrdia
Les obres de misericòrdia
El (Déu) serà el port on acabaran les nostres fatigues: veurem Déu i lloarem Déu. Llavors no se'ns dirà: Aixeca't, treballa, vesteix els servents, vesteix-te a tu mateixa, adornat de porpra, dóna l'aliment als servents, té cura que no es tanqui la llum, sigues sol·lícita, aixeca't de nit, obre la mà al pobre, passa al fus el que està en la filosa. Ja no existiran les obres imposades per la necessitat allà on no hi haurà cap necessitat. No hi haurà obres de misericòrdia perquè no hi haurà cap misèria. No compartiràs el teu pa amb el pobre on ningú és captaire. No hostejaràs al pelegrí on tots viuen en la seva pàtria. No visitaràs al malalt on tots estan sans per sempre. No vestiràs al nu on tots estan revestits d'eterna llum. No hauràs de sepultar als morts on tots viuran sense fi (Sermó 37).
No parteixen el pa amb els qui passen fam, no vesteixen al nu, no s'allotgen al pelegrí, no visiten el malalt, no concilien als litigants, no sepulten als morts: obres imposades per la misericòrdia, mentre que allà dalt no hi haurà cap misèria a favor de la qual s'exerceixi la misericòrdia (Exp. del Salm 148).
Les ànimes assedegades de tu, que apareixen davant la teva vista, les distingeixes amb una finalitat diferent de la massa de la mar, tu les regues amb una font secreta i dolça, a fi que la terra doni el seu fruit; dóna el seu mite nostra ànima i germina per ordre teva, Senyor Déu seu, obres de misericòrdia segons la seva espècie, estimant al seu proïsme i canviant-los en les seves necessitats materials. Sent portadora en la mateixa de llavor segons la seva semblança. La nostra debilitat ens mou a compassió i ajuda dels necessitats, i els ajudem com voldríem ser ajudats si ens trobéssim en la mateixa necessitat. I això no només en les coses fàcils, com en herba seminal, sinó també en la protecció d'un ajut robusta i forta, com a arbre fruiter (Confessions XIII, 17.21)
D'aquí que serà poderosa la seva estirp a la terra. Germini la futura collita, són les obres de misericòrdia. El testifica l'Apòstol quan diu: No defallim obrant el bé, perquè en el moment oportú recollirem; i en un altre lloc: Us recordo que qui sembra poc, poc ha de recollir. Quin poder pot imaginar-se més gran que aquell que va permetre a Zaqueu comprar el regne del cel amb la meitat dels seus béns, mentre que a la vídua va tenir prou amb dos cèntims i els dos al final van aconseguir igualment posseir-ho? Què hi ha més poderós que tornar del mateix valor amb vista al Regne del cel el tresor del ric i el got d'aigua fresca donat pel pobre? És cert que hi ha persones que es dediquen a les obres de misericòrdia amb mires terrenals, és a dir, esperant rebre aquí recompenses del Senyor o desitjant agradar als homes; però serà beneïda l'estirp dels justos. Seran beneïdes les obres d'aquells que, sent rectes de cor, el seu bé és el Déu d'Israel. La rectitud de cor consisteix a no resistir a Déu quan corregeix per al nostre bé i en creure en el que promet. No seran beneïdes, per contra, les obres dels que vacil·len, trontollen i cauen (com es canta en un altre salm), ni les de la gent que enveja i els pecadors veient la seva pau, i jutgen que de res van servir les seves pròpies obres bones, perquè no se'ls dóna la recompensa caduca que esperaven. L'home temorós de Déu de què parla el salm, mitjançant la conversió del cor, s'aixeca com a temple de Déu, no busca la glòria dels homes ni anhela les riqueses mundanes. I, no obstant això, a casa hi ha glòria i riquesa. La seva casa és el cor i allà dins lloa Déu i, ric d'esperances de la vida eterna, habita allà amb major abundància què tindria si, entre les adulacions de la gent, habités en estades de marbre amb preciosos enteixinats, però oprimit pel temor de la mort eterna. La justícia d'un piadós tal és estable per sempre: i aquesta justícia és la seva riquesa i la seva glòria. Per contra, la porpra, el lli i els opípars banquets de l'impiu passen en l'instant mateix que es gaudeixen; i, en tocar-li la seva fi, no quedarà sinó el crit d'una llengua cremada per les flames i desitjosa d'una gota d'aigua que caigui del dit (del just).
El Senyor Déu és misericordiós, clement i just. S'alegren perquè el Senyor Déu és misericordiós i clement, però potser els aterra la seva justícia. Oh feliç home que tems al Senyor i et complaus en gran en els seus manaments, no tinguis por ni et desesperis! Sigues benèvol, compadiu-vos i presta! Doncs de tal manera el Senyor serà just, en el sentit que reservarà un judici sever, sense misericòrdia, cap a aquell que no va actuar amb misericòrdia. Si, en canvi, es tracta d'un home bo que es presta de bon grat, Déu no ho vomitarà de la seva boca com a un que no s'hagués portat amb benignitat. Diu: Perdoneu i se us perdonarà; doneu i se us donarà. Quan perdones fas servir aquella compassió per la qual també tu seràs perdonat; quan dónes, prestes al pròxim alguna cosa que et serà restituït. És veritat, en efecte, que amb el nom de misericòrdia es designa amb terme genèric tot acte que tendeix a socórrer la misèria del proïsme, però, és digne d'assenyalar el cas en què, sense gastar diners ni prodigar-se en activitats o treballs corporals, perdones a qui ha pecat contra tu i et procures així, sense gastar res, el perdó dels teus pecats. Aquestes dues funcions de la bondat, a saber, el perdó dels pecats i la donació benèvola de béns, són assenyalades en les paraules de l'Evangeli: Perdoneu, i se us perdonarà; doneu i se us donarà.
Així, doncs, el que fa aquestes coses ordenarà les seves paraules en el judici. Les obres mateixes són els discursos amb els quals es defensarà en el judici: no quedarà sense misericòrdia, perquè ell va obrar misericòrdia. No serà frustrat eternament, perquè, col·locat a la dreta, ha d'escoltar la sentència: Veniu, beneïts del meu Pare; rebeu el regne que us està preparat des de l'origen del món. En aquell judici, en efecte, únicament es tenen en compte les obres de misericòrdia i, per tant, les paraules que sentirà seran: Veniu, beneïts del meu Pare. (Exp. Del Salm 111).
El (Déu) serà el port on acabaran les nostres fatigues: veurem Déu i lloarem Déu. Llavors no se'ns dirà: Aixeca't, treballa, vesteix els servents, vesteix-te a tu mateixa, adornat de porpra, dóna l'aliment als servents, té cura que no es tanqui la llum, sigues sol·lícita, aixeca't de nit, obre la mà al pobre, passa al fus el que està en la filosa. Ja no existiran les obres imposades per la necessitat allà on no hi haurà cap necessitat. No hi haurà obres de misericòrdia perquè no hi haurà cap misèria. No compartiràs el teu pa amb el pobre on ningú és captaire. No hostejaràs al pelegrí on tots viuen en la seva pàtria. No visitaràs al malalt on tots estan sans per sempre. No vestiràs al nu on tots estan revestits d'eterna llum. No hauràs de sepultar als morts on tots viuran sense fi (Sermó 37).
No parteixen el pa amb els qui passen fam, no vesteixen al nu, no s'allotgen al pelegrí, no visiten el malalt, no concilien als litigants, no sepulten als morts: obres imposades per la misericòrdia, mentre que allà dalt no hi haurà cap misèria a favor de la qual s'exerceixi la misericòrdia (Exp. del Salm 148).
Les ànimes assedegades de tu, que apareixen davant la teva vista, les distingeixes amb una finalitat diferent de la massa de la mar, tu les regues amb una font secreta i dolça, a fi que la terra doni el seu fruit; dóna el seu mite nostra ànima i germina per ordre teva, Senyor Déu seu, obres de misericòrdia segons la seva espècie, estimant al seu proïsme i canviant-los en les seves necessitats materials. Sent portadora en la mateixa de llavor segons la seva semblança. La nostra debilitat ens mou a compassió i ajuda dels necessitats, i els ajudem com voldríem ser ajudats si ens trobéssim en la mateixa necessitat. I això no només en les coses fàcils, com en herba seminal, sinó també en la protecció d'un ajut robusta i forta, com a arbre fruiter (Confessions XIII, 17.21)
D'aquí que serà poderosa la seva estirp a la terra. Germini la futura collita, són les obres de misericòrdia. El testifica l'Apòstol quan diu: No defallim obrant el bé, perquè en el moment oportú recollirem; i en un altre lloc: Us recordo que qui sembra poc, poc ha de recollir. Quin poder pot imaginar-se més gran que aquell que va permetre a Zaqueu comprar el regne del cel amb la meitat dels seus béns, mentre que a la vídua va tenir prou amb dos cèntims i els dos al final van aconseguir igualment posseir-ho? Què hi ha més poderós que tornar del mateix valor amb vista al Regne del cel el tresor del ric i el got d'aigua fresca donat pel pobre? És cert que hi ha persones que es dediquen a les obres de misericòrdia amb mires terrenals, és a dir, esperant rebre aquí recompenses del Senyor o desitjant agradar als homes; però serà beneïda l'estirp dels justos. Seran beneïdes les obres d'aquells que, sent rectes de cor, el seu bé és el Déu d'Israel. La rectitud de cor consisteix a no resistir a Déu quan corregeix per al nostre bé i en creure en el que promet. No seran beneïdes, per contra, les obres dels que vacil·len, trontollen i cauen (com es canta en un altre salm), ni les de la gent que enveja i els pecadors veient la seva pau, i jutgen que de res van servir les seves pròpies obres bones, perquè no se'ls dóna la recompensa caduca que esperaven. L'home temorós de Déu de què parla el salm, mitjançant la conversió del cor, s'aixeca com a temple de Déu, no busca la glòria dels homes ni anhela les riqueses mundanes. I, no obstant això, a casa hi ha glòria i riquesa. La seva casa és el cor i allà dins lloa Déu i, ric d'esperances de la vida eterna, habita allà amb major abundància què tindria si, entre les adulacions de la gent, habités en estades de marbre amb preciosos enteixinats, però oprimit pel temor de la mort eterna. La justícia d'un piadós tal és estable per sempre: i aquesta justícia és la seva riquesa i la seva glòria. Per contra, la porpra, el lli i els opípars banquets de l'impiu passen en l'instant mateix que es gaudeixen; i, en tocar-li la seva fi, no quedarà sinó el crit d'una llengua cremada per les flames i desitjosa d'una gota d'aigua que caigui del dit (del just).
El Senyor Déu és misericordiós, clement i just. S'alegren perquè el Senyor Déu és misericordiós i clement, però potser els aterra la seva justícia. Oh feliç home que tems al Senyor i et complaus en gran en els seus manaments, no tinguis por ni et desesperis! Sigues benèvol, compadiu-vos i presta! Doncs de tal manera el Senyor serà just, en el sentit que reservarà un judici sever, sense misericòrdia, cap a aquell que no va actuar amb misericòrdia. Si, en canvi, es tracta d'un home bo que es presta de bon grat, Déu no ho vomitarà de la seva boca com a un que no s'hagués portat amb benignitat. Diu: Perdoneu i se us perdonarà; doneu i se us donarà. Quan perdones fas servir aquella compassió per la qual també tu seràs perdonat; quan dónes, prestes al pròxim alguna cosa que et serà restituït. És veritat, en efecte, que amb el nom de misericòrdia es designa amb terme genèric tot acte que tendeix a socórrer la misèria del proïsme, però, és digne d'assenyalar el cas en què, sense gastar diners ni prodigar-se en activitats o treballs corporals, perdones a qui ha pecat contra tu i et procures així, sense gastar res, el perdó dels teus pecats. Aquestes dues funcions de la bondat, a saber, el perdó dels pecats i la donació benèvola de béns, són assenyalades en les paraules de l'Evangeli: Perdoneu, i se us perdonarà; doneu i se us donarà.
Així, doncs, el que fa aquestes coses ordenarà les seves paraules en el judici. Les obres mateixes són els discursos amb els quals es defensarà en el judici: no quedarà sense misericòrdia, perquè ell va obrar misericòrdia. No serà frustrat eternament, perquè, col·locat a la dreta, ha d'escoltar la sentència: Veniu, beneïts del meu Pare; rebeu el regne que us està preparat des de l'origen del món. En aquell judici, en efecte, únicament es tenen en compte les obres de misericòrdia i, per tant, les paraules que sentirà seran: Veniu, beneïts del meu Pare. (Exp. Del Salm 111).
|
|
20/04/2016 09:00:00