Inèdits: Sant Agustí 5

a) Sobre el significat del terme "misericòrdia"

Desitjo donar-vos, oh bons fidels, algun advertiment sobre el valor de la misericòrdia. Encara que he experimentat que esteu disposats per a tota obra bona, però cal que sobre aquest argument us dirigeixi un discurs acurat. Es tracta del següent: què és la misericòrdia? No altra cosa sinó carregar-se el cor d'una mica de misèria (dels altres). La paraula «misericòrdia» deriva el seu nom del dolor pel «miserable». Les dues paraules estan en aquest terme: misèria i cor. Quan el teu cor és afectat, sacsejat per la misèria dels altres, aquí tens la misericòrdia. Considereu, per tant, germans meus, que totes les obres bones que vam realitzar en aquesta vida es refereixen veritablement a la misericòrdia.

Per exemple: dónes pa a un famolenc: ofereix-amb la participació del teu cor, no amb menyspreu; no consideris com a un gos a un home semblant a tu. Així, doncs, quan fas una obra de misericòrdia, si dónes pa, compadeix de qui està afamat; si li dónes a beure, compadeix de qui està assedegat; si fas un vestit, compadeix del nu; si ofereixes hospitalitat, compadeix del pelegrí; si visites a un malalt, compadeix d'ell; si dónes sepultura a un difunt, lamenta que hagi mort; si poses pau entre els que litiguen, lamenta el seu afany de litigar. Si estimem Déu i al proïsme, no podem fer res d'això sense dolor al cor"
(Sermó 358 A).

b) La misericòrdia en el parlar

"Amb la llengua preguem a Déu, li satisfem, li lloem, li vam cantar a cor, amb ella tots els dies o som compassius quan parlem a altres o donem consells [...]. 'Pareu atenció! He posat un fre a la meva boca, mentre estigui davant meu el pecador. Es posa davant teu un malvat, t'ultratja i t'acusa de coses que no has fet. Posa un fre a la boca. Vaig dir: vigilaré els meus camins per no faltar amb la meva llengua. Deixa-ho parlar. Tu escolta i calla. Caben dues possibilitats: que digui alguna cosa veritable o que digui alguna cosa falsa. Si diu la veritat, el motiu ets tu i potser fins i tot sigui un acte de misericòrdia; doncs si tu no vols sentir el que vas fer, Déu, que té cura de tu, t'ho diu servint-se d'un altre, perquè, almenys confús per la vergonya, recorris a la medicina.

I llavors no tornis mal per mal, ja que ignores qui és el que et parla per mitjà d'ell. Per tant, si aquesta persona diu alguna cosa que efectivament vas fer, reconeix haver aconseguit misericòrdia, jutjant que o bé ho havies oblidat o que se't va dir perquè t'avergonyeixis. [...] No pensis que pots manifestar-te com sant si ningú et posa a prova. Sant ho ets quan no perds la calma davant una injúria, quan et compadeixes del que t'ultratja, quan no et preocupes del que pateixes, sinó que t'apiades d'aquell que et fa patir-lo. Aquí resideix el cim de la misericòrdia: en compadir d'ell perquè també ell és el teu germà, perquè és membre teu. S'acarnissa contra tu, delira, és un malalt. Apiadat d'ell, no t'alegres; alegra't únicament de la tranquil·litat de la teva consciència; lamenta la seva malaltia. Perquè també tu ets home. [...] Això és misericòrdia de Déu.

D'aquesta manera el Senyor, per la seva misericòrdia ja habitual i per les vostres oracions, em concedirà poder exposar-lo, atès que és difícil. Ara parla Déu Pare: «Jo et dic, oh ànima creada per mi!, oh home creat per mi!, jo et dic: havia arribat la teva fi. Que fi havia arribat? T'havies perdut. Et vaig enviar qui et busqués; et vaig enviar un company de camí; et vaig enviar qui et perdonés. Per això va caminar amb els seus peus i va perdonar amb les seves mans. Per aquest motiu, tornat a la vida, després de la resurrecció va mostrar les seves mans, el seu costat i els seus peus: les mans amb què va atorgar el perdó dels pecats; els peus amb què va anunciar la pau als abandonats; el costat d'on va rajar el preu dels redimits». Heus aquí, per tant, que la fi de la llei és Crist amb vista a la justícia per a tot creient. Fes-me, Senyor, conèixer la meva fi. Ja se t'ha donat a conèixer el teu fi. Com se t'ha donat a conèixer? El teu cap va ser pobre, el teu fi va ser humil, el teu fi va ser bufetejat, el teu fi va ser escopit, contra el teu cap es van aixecar falsos testimonis. He posat un fre a la meva boca, mentre estigui davant meu el pecador.

Ell es va fer camí per a tu. El que diu que roman en Crist s'ha de comportar com ell es va comportar. Ell és el camí. Caminem ja, no tinguem por, no ens extraviem. No caminem fora del camí, ja que s'ha dit: A la vora del camí em van posar entrebancs, i a la vora del camí em van posar un parany. I vet aquí la misericòrdia: perquè no caiguis en les ensopegades tens per camí la misericòrdia mateixa"
(Sermó 16A).

c) La dolçor de la misericòrdia

"Escolta, Senyor, perquè és dolça la vostra misericòrdia. Manifesta la causa per la qual ha de ser atès: perquè és dolça la misericòrdia de Déu. No seria més lògic haver dit: escolteu-me, Senyor, perquè sigui dolç per a mi el vostre amor? Per què diu, llavors: Escolta, Senyor, perquè és dolça la teva misericòrdia! Ja ha subratllat amb altres paraules la dolçor de la misericòrdia del Senyor, quan enmig de la tribulació, deia: escolta, Senyor, perquè pateixo. En realitat el que diu: Escolta, Senyor, perquè pateixo, expressa la causa per la qual prega ser escoltat. Però l'home que està enmig de la tribulació, no pot no semblar dolça la misericòrdia de Déu.

D'aquesta dolçor de la misericòrdia de Déu, mireu el que es diu en un altre lloc de l'Escriptura: Com pluja a la sequera, així de magnífica és la misericòrdia de Déu en la tribulació. Allà deia magnífica; aquí diu dolça. El mateix pa no seria dolç si no li precedís la fam. Després quan el Senyor permet o fa que passem alguna tribulació, fins i tot llavors és misericordiós; no ens priva de l'aliment, sinó que ens encén el desig. Per quin motiu, per tant, diu ara: Escolta, Senyor, perquè és dolça la teva misericòrdia? No tardes a escoltar-me: estic en una tribulació tan gran que és dolça per a mi la teva misericòrdia. Per això trigaves a donar-me ajuda: perquè em fos més dolç. Però ja no hi ha motiu perquè retardis la teva ajuda: la meva tribulació ha arribat a l'extrem; la mesura de patir està satisfeta. Vingui, per tant, la vostra misericòrdia per beneficiar-me. Escolta, Senyor, perquè és dolça la vostra misericòrdia. Torna cap a mi segons la immensitat de la teva misericòrdia, no segons la multitud dels meus pecats
(Com. al Salm 68, 11,1).