Inèdits: Sant Agustí 4
De Agone Christiano Liber Unus. PL 40. El combate cristiano (Obras de San Agustín BAC Tomo XII. Tratados Morales)
CAPÍTOL XX. El Verb assumeix l'home en Crist d'una altra manera que en els sants.
Fem el sord també als que diuen que la Saviesa divina va assumir l'home, nascut de la Verge, igual que quan fa savis a uns homes que així són savis perfectes. Desconeixen el misteri propi d'aquest home assumit i pensen que només va tenir d'especial, respecte als altres benaurats, haver nascut d'una Verge. Si reparessin bé en això, potser creien que, si va tenir una dignitat sobre tots els altres, va ser perquè tal encarnació va ser una cosa molt especial que no ho ha estat en els altres.
En efecte, una cosa és fer-se savi per la Saviesa de Déu i una altra assumir la persona mateixa de la Saviesa de Déu. Doncs, qui hi ha que no entengui que, tot i que la naturalesa del cos de l'Església és única, hi ha una gran diferència entre el cos i el cap? Si el cap de l'Església és aquell home què unit amb el Verb es va fer carn i va habitar entre nosaltres, els seus membres són tots els sants amb els quals es completa i perfecciona l'Església
Doncs, així com l'ànima anima i vivifica tot el nostre cos, però al cap sent amb la vista, l'oïda, el gust, l'olfacte i el tacte, i, en els altres membres, només sent amb el tacte, i, per això, tots els sentits estan subjectes al cap per obrar, doncs ella va ser col·locada dalt per dirigir. I, així, en certa manera, el cap fa les vegades de l'ànima que dirigeix el cos, i el cap és com la seu de la persona i, per això, estan en ella tots els sentits, de la mateixa manera el Mitjancer entre Déu i els homes, l'home Jesucrist, és per a tot el poble dels sants com el cap per al cos.
I, per tant, la Saviesa de Déu, el Verb, que era al principi i per qui van ser fetes totes les coses, no va assumir, així, a aquell home com els altres sants, sinó de manera molt més excel·lent i sublim com a ell només va convenir assumir-ho perquè la Saviesa aparegués en ell com convenia que es manifestés visiblement als homes.
Pel que, d'una manera són savis tots els homes que ho són, o ho van ser o ho seran, i d'una altra manera ho és l'únic Mitjancer entre Déu i els homes, l'home Jesucrist, que no només es beneficia de la Saviesa, per la qual es fan savis tots els homes, sinó que ell mateix ho és en persona. Doncs de les altres ànimes sàvies o espirituals, amb raó, es pot dir que tenen en si el Verb de Déu, per qui van ser fetes totes les coses, però de ningú pot dir-se, amb raó, que el Verb es va fer carn i va habitar entre nosaltres, ja que això només es pot dir, amb plena raó, de nostre Senyor Jesucrist.
(De Agone Christiano Liber Unus. PL 40. El combate cristiano (Obras de San Agustín BAC Tomo XII. Tratados Morales)
Fem el sord també als que diuen que la Saviesa divina va assumir l'home, nascut de la Verge, igual que quan fa savis a uns homes que així són savis perfectes. Desconeixen el misteri propi d'aquest home assumit i pensen que només va tenir d'especial, respecte als altres benaurats, haver nascut d'una Verge. Si reparessin bé en això, potser creien que, si va tenir una dignitat sobre tots els altres, va ser perquè tal encarnació va ser una cosa molt especial que no ho ha estat en els altres.
En efecte, una cosa és fer-se savi per la Saviesa de Déu i una altra assumir la persona mateixa de la Saviesa de Déu. Doncs, qui hi ha que no entengui que, tot i que la naturalesa del cos de l'Església és única, hi ha una gran diferència entre el cos i el cap? Si el cap de l'Església és aquell home què unit amb el Verb es va fer carn i va habitar entre nosaltres, els seus membres són tots els sants amb els quals es completa i perfecciona l'Església
Doncs, així com l'ànima anima i vivifica tot el nostre cos, però al cap sent amb la vista, l'oïda, el gust, l'olfacte i el tacte, i, en els altres membres, només sent amb el tacte, i, per això, tots els sentits estan subjectes al cap per obrar, doncs ella va ser col·locada dalt per dirigir. I, així, en certa manera, el cap fa les vegades de l'ànima que dirigeix el cos, i el cap és com la seu de la persona i, per això, estan en ella tots els sentits, de la mateixa manera el Mitjancer entre Déu i els homes, l'home Jesucrist, és per a tot el poble dels sants com el cap per al cos.
I, per tant, la Saviesa de Déu, el Verb, que era al principi i per qui van ser fetes totes les coses, no va assumir, així, a aquell home com els altres sants, sinó de manera molt més excel·lent i sublim com a ell només va convenir assumir-ho perquè la Saviesa aparegués en ell com convenia que es manifestés visiblement als homes.
Pel que, d'una manera són savis tots els homes que ho són, o ho van ser o ho seran, i d'una altra manera ho és l'únic Mitjancer entre Déu i els homes, l'home Jesucrist, que no només es beneficia de la Saviesa, per la qual es fan savis tots els homes, sinó que ell mateix ho és en persona. Doncs de les altres ànimes sàvies o espirituals, amb raó, es pot dir que tenen en si el Verb de Déu, per qui van ser fetes totes les coses, però de ningú pot dir-se, amb raó, que el Verb es va fer carn i va habitar entre nosaltres, ja que això només es pot dir, amb plena raó, de nostre Senyor Jesucrist.
(De Agone Christiano Liber Unus. PL 40. El combate cristiano (Obras de San Agustín BAC Tomo XII. Tratados Morales)
|
|
20/11/2015 09:00:00