Inèdits: Sant Agustí 3
De Agone Christiano Liber Unus. PL 40. El combate cristiano (Obras de San Agustín BAC Tomo XII. Tratados Morales)
La fe en l’Encarnació de Crist
19. Creiem, doncs, en la immutable Trinitat al mateix temps que en la dispensació temporal feta en favor de la salvació del gènere humà. No escoltem als que diuen que El Fill de Déu, Jesucrist, és un pur home, tot i merèixer ser anomenat Fill de Déu. La disciplina catòlica els va llençàr fora del seu si, perquè, enganyats amb una glòria vana, es van entestar a discutir tossudament en què consisteix la Veritat i Saviesa de Déu, i què significa que al Principi hi era el Verb, per qui foren creades totes les coses, i que el Verb es va fer home i va habitar entre nosaltres.
Crist va tenir un veritable cos
20. No escoltem als qui diuen que el Fill de Déu no va assumir un home veritable, ni va néixer de dona, sinó que mostrava als que el miraven una carn falsa i una imatge simulada de cos humà. Ignoren que la Substància divina, en governar totes les criatures, no pot rebre màcula en absolut. Ells mateixos confessen que aquest sol visible escampa els seus raigs sobre la immundícia I corrupció dels cossos, i aquests raigs es mantenen nets i purs. Sí, doncs, coses visibles i netes poden ser tocades sense tacar-per coses visibles i brutes, quant millor pot la immutable Veritat, en rebre l'ànima per l'Esperit i el cos per l'ànima, assumir l'home sencer i alliberar-lo de totes les malalties sense patir contaminació? Per això s'angoixen molt tement el que és impossible, vet aquí, que la Veritat es taqui amb la carn humana. Llavors afirmen que la Veritat va mentir. Crist ens va encarregar: poseu en els vostres llavis: «Sí, sí»; "No, no"; i l'Apòstol clama: no hi havia en Ell: «Si» i «no»; sinó solament «Sí». I aquests defensen que el seu cos fou una carn falsa. Segons sembla, els sembla que no imiten a Crist si no menteixen a aquells que els escolten.
Crist va tenir una ment humana
21. No escoltem ala qui confessen que la Trinitat és una sola Substància eterna, però s’atreveixen a dir que aquest home que va ser assumit dins de la dispensació temporal, no va tenir ment humana sinó tan sols ànima i cos. Això és tant com dir que no va ser cap home, encara que tenia membres humans. També els animals tenen ànima i cos, però els manca l’enteniment que és allò propi de la ment. Si hem de condemnar als qui neguen que Crist va tenir cos humà, em meravella que aquests no s’avergonyissin en negar a Crist el millor que té l'home. És lamentable la ment humana si és superada pel seu cos. Ara bé: en Crist no ha estat reformat l'Esperit, i, en canvi, el cos humà va rebre la dignitat d’una manera celeste. Però Déu ens lliuri de creure tal cosa, inventada per una ceguesa temerària i per una loquacitat envanida.
19. Creiem, doncs, en la immutable Trinitat al mateix temps que en la dispensació temporal feta en favor de la salvació del gènere humà. No escoltem als que diuen que El Fill de Déu, Jesucrist, és un pur home, tot i merèixer ser anomenat Fill de Déu. La disciplina catòlica els va llençàr fora del seu si, perquè, enganyats amb una glòria vana, es van entestar a discutir tossudament en què consisteix la Veritat i Saviesa de Déu, i què significa que al Principi hi era el Verb, per qui foren creades totes les coses, i que el Verb es va fer home i va habitar entre nosaltres.
Crist va tenir un veritable cos
20. No escoltem als qui diuen que el Fill de Déu no va assumir un home veritable, ni va néixer de dona, sinó que mostrava als que el miraven una carn falsa i una imatge simulada de cos humà. Ignoren que la Substància divina, en governar totes les criatures, no pot rebre màcula en absolut. Ells mateixos confessen que aquest sol visible escampa els seus raigs sobre la immundícia I corrupció dels cossos, i aquests raigs es mantenen nets i purs. Sí, doncs, coses visibles i netes poden ser tocades sense tacar-per coses visibles i brutes, quant millor pot la immutable Veritat, en rebre l'ànima per l'Esperit i el cos per l'ànima, assumir l'home sencer i alliberar-lo de totes les malalties sense patir contaminació? Per això s'angoixen molt tement el que és impossible, vet aquí, que la Veritat es taqui amb la carn humana. Llavors afirmen que la Veritat va mentir. Crist ens va encarregar: poseu en els vostres llavis: «Sí, sí»; "No, no"; i l'Apòstol clama: no hi havia en Ell: «Si» i «no»; sinó solament «Sí». I aquests defensen que el seu cos fou una carn falsa. Segons sembla, els sembla que no imiten a Crist si no menteixen a aquells que els escolten.
Crist va tenir una ment humana
21. No escoltem ala qui confessen que la Trinitat és una sola Substància eterna, però s’atreveixen a dir que aquest home que va ser assumit dins de la dispensació temporal, no va tenir ment humana sinó tan sols ànima i cos. Això és tant com dir que no va ser cap home, encara que tenia membres humans. També els animals tenen ànima i cos, però els manca l’enteniment que és allò propi de la ment. Si hem de condemnar als qui neguen que Crist va tenir cos humà, em meravella que aquests no s’avergonyissin en negar a Crist el millor que té l'home. És lamentable la ment humana si és superada pel seu cos. Ara bé: en Crist no ha estat reformat l'Esperit, i, en canvi, el cos humà va rebre la dignitat d’una manera celeste. Però Déu ens lliuri de creure tal cosa, inventada per una ceguesa temerària i per una loquacitat envanida.
(De Agone Christiano Liber Unus. PL 40. El combate cristiano. Obras de San Agustín BAC Tomo XII. Tratados Morales. capítulos XVII-XIX)
|
|
20/10/2015 09:05:00