Inèdits: Hug de Sant Víctor 7
El llibre de la vida
Hugo de San Victor., De Unione corporis et spiritus. Jacques Paul Migne., P.L 177. (285-294)
L'ull de Déu comprèn alhora l'exterior i l'interior no només dels cossos, sinó també del cor. Per això no hi ha per a ell criatura invisible. Sovint les coses que són visibles estan ocultes als nostres ulls que són cecs per l'invisible.
L'acció és visible, la intenció invisible. Però encara que les accions humanes per la seva naturalesa siguin visibles, de moltes maneres estan ocultes i no es veuen amb els nostres ulls. La intenció no es pot veure, encara que es vegi la pròpia acció. Així doncs tot està nu a l'ull de Déu, perquè Ell veu totes les accions humanes allà on es produeixin, perquè no hi ha tenebres ni ombra de mort on pugui amagar-se el que es troba el mal; no hi ha mantell que ens cobreixi, ni vestit que ens protegeixi, ni mur que ens envolti ni foscor que ens amagui de la seva mirada.
Tot està nu perquè Ell veu tot el que fem; tot està patent perquè Ell veu la intenció amb què ho fem. Segueix: 46. A Aquell a qui hem de donar compte (ibid), és a dir, a Déu o la seva paraula, se sobreentén que hi ha o hi haurà o hi ha d'haver una conversa.
Primer la paraula de Déu es dirigeix a nosaltres, després la nostra paraula es dirigeix a Déu. De dues maneres la paraula de Déu es dirigeix a nosaltres, interiorment i exteriorment. Interiorment per la inspiració, exteriorment per la predicació. Així mateix hi ha dues maneres d'inspiració, per naturalesa i per gràcia.
Per naturalesa, quan un cop creats ens inspira el coneixement del bé, i quan una vegada redimits, ens suggereix l'amor del bé. De dues maneres la nostra paraula es dirigeix a ell, o deliberant amb la raó o donant comptes de la raó.
Només a condició que coneguem la raó per la qual la voluntat decideixi que hem de fer, donem compte de la necessitat del fet: igual que en l'Apocalipsi es parla d'uns llibres oberts i a continuació d'un altre llibre obert que és el llibre de la vida, al final els morts són jutjats pel que estava escrit en els llibres (Ap 20). Els llibres són els cors humans. El llibre de la vida és la saviesa.
Els llibres de Déu s'obren quan es revelen els secrets dels cors. El llibre de la vida s'obre quan a cadascun per una llum interior se li apareix clarament tot el que ha de fer. 47. No es jutja als morts de les coses que hi ha al llibre sinó a conseqüència de les coses que estan en el llibre, ja que els pecadors seran jutjats per les seves obres.
Els nostres llibres estan escrits en el llibre de Déu, perquè els nostres cors estan creats a semblança de la saviesa de Déu com s'afirma: "Alça, oh Senyor, sobre nosaltres la llum del teu rostre!" (Salm 4). Encara s'han d'escriure els nostres llibres segons l'exemplar del llibre de la vida, com diu l'Apòstol: "Sigueu imitadors de Crist com fills estimats" (Ef 5).
Tot i que no estan escrits, almenys cal corregir-los. Comparem els nostres llibres amb aquest llibre, per no corregir en l'última comparació si hi hagués alguna cosa diferent, i es rebutgi el que es trobi de diferent. D'aquesta manera es pot entendre sobre què és la conversa, és a dir la nostra paraula. O d'una altra manera a qui es dirigeix la nostra paraula.
Parlem a Crist de nosaltres, igual que Ell parla al Pare per nosaltres, perquè és pontífex per presentar a Déu els desitjos del poble, i molt. Sumem en la divinitat perquè és el Fill de Déu; molt a la humanitat perquè penetra cel. Accedim doncs amb confiança al tron de la seva gràcia, això és al mateix en el qual regna la gràcia.
La gràcia reina en Ell de dues maneres, perquè no hi ha malícia en Ell, de manera que li impedeixi o no vulgui cobrir la nostra misèria amb l'afecte de la gràcia. Accedim doncs amb confiança, perquè el seu ofici és pregar per nosaltres, ja que està constituït com a pontífex, i ho aconsegueix per mèrit propi perquè és just.
Igitur oculus carnis tantum capit extima corporum. Oculus cordis et extima et intima corporum sed tantum extima cordium. Oculus vero Dei extima simul et intima non solum corporum, sed etiam cordium capit. Ergo non est ulla creatura invisibilis coram eo. Omnia autem sunt nuda et aperta coram eo. Ab oculis nostris tegiuntur saepe etiam quae visibilia sunt; quae invisibilia sunt clauduntur. Actio visibilis est, intentio invisibilis est. Sed actiones hominum licet in sua natura visibiles sint, multis tamen modis teguntur ab oculis nostris, ne videantur. Intentio autem videri non potest, etiamsi ipsa actio videatur. Igitur oculis Dei omnia sunt nuda, quia ipse omnes actiones hominum videt ubicunque fiant, quia non sunt tenebrae, et non est umbra mortis, ubi abscondantur qui operantur malum; nec operimentum tegit, nec velamen protegit, nec paries intercludit, nec caligo abscondit nos ab oculis ejus. Ergo omnia sunt nuda, quia ipse videt omne quod agitur; omnia aperta quia ipse videt qua intentione agatur. Sequitur: Ad quem nobis sermo (ibid.), id est ad Deum vel ad sermonem ejus, subauditur vel est, vel erit, vel esse debet sermo. Primum fit sermo Dei ad nos, postea sermo noster ad Deum. Duobus autem modis fit sermo Dei ad nos, interius et exterius. Interius per inspirationem, exterius per praedicationem. Item per inspirationem duobus modis, per naturam et per gratiam. Per naturam, quando conditis inspirat cognitionem boni; per gratiam, quando reparatis suggerit amorem boni. Duobus etiam modis fit no¬ster sermo ad ipsum, vel consulendo rationem, vel reddendo rationem. Si modo rationem ex voluntate consulere ad faciendum notumus, tunc ex necessitate de factis rationem reddemus: sicut in Apocalypsi dicuntur libri aperti, et deinde liber alius apertus qui est vitae, postea judicatos mortuos ex iis quae scripta erant in libris (Apoc. XX). Libri sunt corda hominum. Liber vitae est sapiemia. Dei libri aperiuntur, quando manifesta sunt secreta cordium. Liber vitae aperietur, quando unicuique luce interiori manifeste patescet omne quod faciendum est. Et mortui ex his quae in libris sunt, non quae in li¬bro, judicantur, quia peccatores ex suis operibus judicabuntur. Libri nostri ad librum Dei scripti sunt, quia corda nostra ad simititudinem sapientiae Dei condita sunt sicut dicitur: Signatum est super nos lumen vultus tui, Domine (Psal IV). Adhuc scribi debent libri nostri secundum exemplar libri vitae, sicut dicit Apostolus : Estote imitatores Christi sicut filii charissimi (Ephes V). Etsi scripti non sunt, saltem corrigendi sunt. Conferamus itaque libros nostros cum hoc libro, ut si quid aliter habuerint, corrigantur, ne in illa ultima collatione, si quidpiam aliter inventi fuerint habentes, abjiciantur. Sic intelligi potest, ad quem, id est sermonem est nobis sermo. Vel aliter, ad quem est nobis sermo. Loquamur ad Christum de nobis, ut ipse ad Patrem loquatur pro nobis, quia pontifex est, ut conferat Deo vota populi, et magnus. Magnus secundum divinitatem, quia Filius Dei; magnus secundum humanitatem, quia penetrat coelos. Accedamus ergo cum fiducia ad thronum gratiae ejus, id est ad ipsum in quo regnat gratia. Gratia autem in eo duobus modis regnat, quia nec in eo malitia est, quae affectum gratiae impediat quin velit, nec in nobis mi¬seria quin possit. Accedamus ergo cum fiducia, quoniam et officium ejus est ut pro nobis oret, quia pontifex constitutus; et meritum ipsiu ut impetret, quia justus.
L'ull de Déu comprèn alhora l'exterior i l'interior no només dels cossos, sinó també del cor. Per això no hi ha per a ell criatura invisible. Sovint les coses que són visibles estan ocultes als nostres ulls que són cecs per l'invisible.
L'acció és visible, la intenció invisible. Però encara que les accions humanes per la seva naturalesa siguin visibles, de moltes maneres estan ocultes i no es veuen amb els nostres ulls. La intenció no es pot veure, encara que es vegi la pròpia acció. Així doncs tot està nu a l'ull de Déu, perquè Ell veu totes les accions humanes allà on es produeixin, perquè no hi ha tenebres ni ombra de mort on pugui amagar-se el que es troba el mal; no hi ha mantell que ens cobreixi, ni vestit que ens protegeixi, ni mur que ens envolti ni foscor que ens amagui de la seva mirada.
Tot està nu perquè Ell veu tot el que fem; tot està patent perquè Ell veu la intenció amb què ho fem. Segueix: 46. A Aquell a qui hem de donar compte (ibid), és a dir, a Déu o la seva paraula, se sobreentén que hi ha o hi haurà o hi ha d'haver una conversa.
Primer la paraula de Déu es dirigeix a nosaltres, després la nostra paraula es dirigeix a Déu. De dues maneres la paraula de Déu es dirigeix a nosaltres, interiorment i exteriorment. Interiorment per la inspiració, exteriorment per la predicació. Així mateix hi ha dues maneres d'inspiració, per naturalesa i per gràcia.
Per naturalesa, quan un cop creats ens inspira el coneixement del bé, i quan una vegada redimits, ens suggereix l'amor del bé. De dues maneres la nostra paraula es dirigeix a ell, o deliberant amb la raó o donant comptes de la raó.
Només a condició que coneguem la raó per la qual la voluntat decideixi que hem de fer, donem compte de la necessitat del fet: igual que en l'Apocalipsi es parla d'uns llibres oberts i a continuació d'un altre llibre obert que és el llibre de la vida, al final els morts són jutjats pel que estava escrit en els llibres (Ap 20). Els llibres són els cors humans. El llibre de la vida és la saviesa.
Els llibres de Déu s'obren quan es revelen els secrets dels cors. El llibre de la vida s'obre quan a cadascun per una llum interior se li apareix clarament tot el que ha de fer. 47. No es jutja als morts de les coses que hi ha al llibre sinó a conseqüència de les coses que estan en el llibre, ja que els pecadors seran jutjats per les seves obres.
Els nostres llibres estan escrits en el llibre de Déu, perquè els nostres cors estan creats a semblança de la saviesa de Déu com s'afirma: "Alça, oh Senyor, sobre nosaltres la llum del teu rostre!" (Salm 4). Encara s'han d'escriure els nostres llibres segons l'exemplar del llibre de la vida, com diu l'Apòstol: "Sigueu imitadors de Crist com fills estimats" (Ef 5).
Tot i que no estan escrits, almenys cal corregir-los. Comparem els nostres llibres amb aquest llibre, per no corregir en l'última comparació si hi hagués alguna cosa diferent, i es rebutgi el que es trobi de diferent. D'aquesta manera es pot entendre sobre què és la conversa, és a dir la nostra paraula. O d'una altra manera a qui es dirigeix la nostra paraula.
Parlem a Crist de nosaltres, igual que Ell parla al Pare per nosaltres, perquè és pontífex per presentar a Déu els desitjos del poble, i molt. Sumem en la divinitat perquè és el Fill de Déu; molt a la humanitat perquè penetra cel. Accedim doncs amb confiança al tron de la seva gràcia, això és al mateix en el qual regna la gràcia.
La gràcia reina en Ell de dues maneres, perquè no hi ha malícia en Ell, de manera que li impedeixi o no vulgui cobrir la nostra misèria amb l'afecte de la gràcia. Accedim doncs amb confiança, perquè el seu ofici és pregar per nosaltres, ja que està constituït com a pontífex, i ho aconsegueix per mèrit propi perquè és just.
Igitur oculus carnis tantum capit extima corporum. Oculus cordis et extima et intima corporum sed tantum extima cordium. Oculus vero Dei extima simul et intima non solum corporum, sed etiam cordium capit. Ergo non est ulla creatura invisibilis coram eo. Omnia autem sunt nuda et aperta coram eo. Ab oculis nostris tegiuntur saepe etiam quae visibilia sunt; quae invisibilia sunt clauduntur. Actio visibilis est, intentio invisibilis est. Sed actiones hominum licet in sua natura visibiles sint, multis tamen modis teguntur ab oculis nostris, ne videantur. Intentio autem videri non potest, etiamsi ipsa actio videatur. Igitur oculis Dei omnia sunt nuda, quia ipse omnes actiones hominum videt ubicunque fiant, quia non sunt tenebrae, et non est umbra mortis, ubi abscondantur qui operantur malum; nec operimentum tegit, nec velamen protegit, nec paries intercludit, nec caligo abscondit nos ab oculis ejus. Ergo omnia sunt nuda, quia ipse videt omne quod agitur; omnia aperta quia ipse videt qua intentione agatur. Sequitur: Ad quem nobis sermo (ibid.), id est ad Deum vel ad sermonem ejus, subauditur vel est, vel erit, vel esse debet sermo. Primum fit sermo Dei ad nos, postea sermo noster ad Deum. Duobus autem modis fit sermo Dei ad nos, interius et exterius. Interius per inspirationem, exterius per praedicationem. Item per inspirationem duobus modis, per naturam et per gratiam. Per naturam, quando conditis inspirat cognitionem boni; per gratiam, quando reparatis suggerit amorem boni. Duobus etiam modis fit no¬ster sermo ad ipsum, vel consulendo rationem, vel reddendo rationem. Si modo rationem ex voluntate consulere ad faciendum notumus, tunc ex necessitate de factis rationem reddemus: sicut in Apocalypsi dicuntur libri aperti, et deinde liber alius apertus qui est vitae, postea judicatos mortuos ex iis quae scripta erant in libris (Apoc. XX). Libri sunt corda hominum. Liber vitae est sapiemia. Dei libri aperiuntur, quando manifesta sunt secreta cordium. Liber vitae aperietur, quando unicuique luce interiori manifeste patescet omne quod faciendum est. Et mortui ex his quae in libris sunt, non quae in li¬bro, judicantur, quia peccatores ex suis operibus judicabuntur. Libri nostri ad librum Dei scripti sunt, quia corda nostra ad simititudinem sapientiae Dei condita sunt sicut dicitur: Signatum est super nos lumen vultus tui, Domine (Psal IV). Adhuc scribi debent libri nostri secundum exemplar libri vitae, sicut dicit Apostolus : Estote imitatores Christi sicut filii charissimi (Ephes V). Etsi scripti non sunt, saltem corrigendi sunt. Conferamus itaque libros nostros cum hoc libro, ut si quid aliter habuerint, corrigantur, ne in illa ultima collatione, si quidpiam aliter inventi fuerint habentes, abjiciantur. Sic intelligi potest, ad quem, id est sermonem est nobis sermo. Vel aliter, ad quem est nobis sermo. Loquamur ad Christum de nobis, ut ipse ad Patrem loquatur pro nobis, quia pontifex est, ut conferat Deo vota populi, et magnus. Magnus secundum divinitatem, quia Filius Dei; magnus secundum humanitatem, quia penetrat coelos. Accedamus ergo cum fiducia ad thronum gratiae ejus, id est ad ipsum in quo regnat gratia. Gratia autem in eo duobus modis regnat, quia nec in eo malitia est, quae affectum gratiae impediat quin velit, nec in nobis mi¬seria quin possit. Accedamus ergo cum fiducia, quoniam et officium ejus est ut pro nobis oret, quia pontifex constitutus; et meritum ipsiu ut impetret, quia justus.
|
|
05/12/2014 09:00:00