Inèdit: Alcher de Clairvaux 9
No hi ha res més cert que la mort i res més incert que la seva hora
He dit moltes coses de l'ànima, però encara no he dit res de quan va ser tancada en el cos o quan sortirà d'ell. El que jutjo primer, ho diré a continuació; l'últim no puc dir-ho, perquè desconec la meva fi.
Això sé amb claredat, que som mortals i, vulguem o no, tots morirem. No hi ha res més cert que la mort i res més incert que la seva hora. Desconeixem quan, de quina manera o on morirem, perquè la mort ens espera en qualsevol lloc.
Per això sempre hem d'estar preparats perquè, quan el cos torni a la terra de què va ser format, l'esperit torni a aquell que el va crear. Ens ha de moure abans de res com va ser definit l'home pels savis antics: l'home és animal racional, mortal. Donat aquest gènere, que diem animal, veiem que s'afegeixen dues diferències, amb què advertim què és l'home, el que és tornar-se feia si mateix i de què cal fugir. Igual que el progrés de l'ànima va caure cap a les coses mortals; així el seu retorn ha de ser la raó per la qual sigui capaç de resistir els vicis que l'ataquen, perquè visqui segons la seva naturalesa, i intenti ordenar sota allò pel que ha de regir-se, i per sobre d'aquelles coses que ha de governar. En una paraula, el que anomenem racional el separa de les bèsties; el que anomenem mortal el separa de Déu.
Si no conservés allò, seria un animal; si no abandona les coses d'aquí, no arribarà a les coses divines. Perquè l'home desconegut es conegui a si mateix és una magnífica obra l'hàbit d'allunyar-se de les sensacions, perquè l'ànima es reculli cap a si i es conserva en si mateixa. Aquestes sensacions impedeixen que l'ànima es conegui a si mateixa i al seu Creador, al qual sense aquests ulls ha d'intuir únicament i simplement. (...)
LIBRO DEL ESPÍRITU Y DEL ALMA cap. 31 PL. XL
Això sé amb claredat, que som mortals i, vulguem o no, tots morirem. No hi ha res més cert que la mort i res més incert que la seva hora. Desconeixem quan, de quina manera o on morirem, perquè la mort ens espera en qualsevol lloc.
Per això sempre hem d'estar preparats perquè, quan el cos torni a la terra de què va ser format, l'esperit torni a aquell que el va crear. Ens ha de moure abans de res com va ser definit l'home pels savis antics: l'home és animal racional, mortal. Donat aquest gènere, que diem animal, veiem que s'afegeixen dues diferències, amb què advertim què és l'home, el que és tornar-se feia si mateix i de què cal fugir. Igual que el progrés de l'ànima va caure cap a les coses mortals; així el seu retorn ha de ser la raó per la qual sigui capaç de resistir els vicis que l'ataquen, perquè visqui segons la seva naturalesa, i intenti ordenar sota allò pel que ha de regir-se, i per sobre d'aquelles coses que ha de governar. En una paraula, el que anomenem racional el separa de les bèsties; el que anomenem mortal el separa de Déu.
Si no conservés allò, seria un animal; si no abandona les coses d'aquí, no arribarà a les coses divines. Perquè l'home desconegut es conegui a si mateix és una magnífica obra l'hàbit d'allunyar-se de les sensacions, perquè l'ànima es reculli cap a si i es conserva en si mateixa. Aquestes sensacions impedeixen que l'ànima es conegui a si mateixa i al seu Creador, al qual sense aquests ulls ha d'intuir únicament i simplement. (...)
LIBRO DEL ESPÍRITU Y DEL ALMA cap. 31 PL. XL
|
|
15/09/2017 09:00:00