Inèdit: Alcher de Clairvaux 5
La mirada recta
Esperit vol dir diverses coses. Es diu Esperit de Déu, al buf d'alè que, rebut pel cor i també pel cos, conté l'alè necessari per a la vida mortal. Pròpiament aquest esperit no pot dir-se ànima, perquè es dissol en la varietat de l'aire. Es diu esperit a l'ànima de l'home o de les bèsties. Es diu esperit a la ment racional, on està present la imatge i el coneixement de Déu.
La ment és l'ull de l'ànima, lliure de tota taca corporal, la raó és la mirada de la ment, i la visió és l'intel·lecte. Aquestes tres coses són necessàries en tota ànima: que tingui uns ulls sans, que raoni, i que vegi. Té ulls sans quan està neta i exempta de les passions mortals. Considera quan fixa els ulls de la contemplació a la llum de Déu. Veu quan, en aquella contemplació, descobreix que fa goig hi ha, quanta alegria, quanta seguretat, tota la serenitat i com delit.
La salut la fa segura, la mirada recta, la visió feliç. Quan està lliure de tota impuresa i neta de taca, precisament llavors, es posseeix a si mateixa amb grat, no es tem a si mateixa, i no s'angoixa per culpa; i llavors, amb una gran i increïble confiança es dirigeix cap a Déu, és a dir, cap a la mateixa contemplació de la veritat.
La mirada recta afavoreix la visió mateixa de Déu, que és la fi de la mirada. Així doncs, l'ànima primer és sanada, un cop curada és conduïda, i un cop conduïda és restaurada. Esperit és certa força de l'ànima, una ment inferior, on s'estableixen les semblances amb les coses corporals. Aquest esperit no és un cos sinó semblança del cos. Les coses que són vistes amb l'esperit no són corporals sinó imatges corporals.
La cara d'un home (foris Secus: foraster) ens és coneguda i la nostra memòria guarda la seva imatge, certament incorpòria, però semblant al cos. La bellesa d'aquest món admirable està present fora de nosaltres, però té la seva imatge en la nostra memòria, certament incorpòria però semblant al que corpori, i a la qual tornem quan pensem en ella amb els ulls tancats.
El que un cos és a un lloc per als sentits del cos, ho és la semblança del cos per la mirada de l'ànima i el que és la intenció de la voluntat per unir la visió al cos vist, és la mateixa intenció de la voluntat per unir la imatge del cos que està en la memòria amb la visió de qui pensa. El coneixement de la veritat i l'amor de la virtut és pel que es diu que aquell esperit està fet a imatge i semblança de Déu. Imatge perquè és racional, i semblança perquè és espiritual.
(Alcher de Clarvaux.
LIBRO DEL ESPÍRITU Y DEL ALMA cap. 10 PL. XL)
La ment és l'ull de l'ànima, lliure de tota taca corporal, la raó és la mirada de la ment, i la visió és l'intel·lecte. Aquestes tres coses són necessàries en tota ànima: que tingui uns ulls sans, que raoni, i que vegi. Té ulls sans quan està neta i exempta de les passions mortals. Considera quan fixa els ulls de la contemplació a la llum de Déu. Veu quan, en aquella contemplació, descobreix que fa goig hi ha, quanta alegria, quanta seguretat, tota la serenitat i com delit.
La salut la fa segura, la mirada recta, la visió feliç. Quan està lliure de tota impuresa i neta de taca, precisament llavors, es posseeix a si mateixa amb grat, no es tem a si mateixa, i no s'angoixa per culpa; i llavors, amb una gran i increïble confiança es dirigeix cap a Déu, és a dir, cap a la mateixa contemplació de la veritat.
La mirada recta afavoreix la visió mateixa de Déu, que és la fi de la mirada. Així doncs, l'ànima primer és sanada, un cop curada és conduïda, i un cop conduïda és restaurada. Esperit és certa força de l'ànima, una ment inferior, on s'estableixen les semblances amb les coses corporals. Aquest esperit no és un cos sinó semblança del cos. Les coses que són vistes amb l'esperit no són corporals sinó imatges corporals.
La cara d'un home (foris Secus: foraster) ens és coneguda i la nostra memòria guarda la seva imatge, certament incorpòria, però semblant al cos. La bellesa d'aquest món admirable està present fora de nosaltres, però té la seva imatge en la nostra memòria, certament incorpòria però semblant al que corpori, i a la qual tornem quan pensem en ella amb els ulls tancats.
El que un cos és a un lloc per als sentits del cos, ho és la semblança del cos per la mirada de l'ànima i el que és la intenció de la voluntat per unir la visió al cos vist, és la mateixa intenció de la voluntat per unir la imatge del cos que està en la memòria amb la visió de qui pensa. El coneixement de la veritat i l'amor de la virtut és pel que es diu que aquell esperit està fet a imatge i semblança de Déu. Imatge perquè és racional, i semblança perquè és espiritual.
(Alcher de Clarvaux.
LIBRO DEL ESPÍRITU Y DEL ALMA cap. 10 PL. XL)
|
|
20/04/2017 09:00:00