Heus aquí l'esclava del Senyor

Isabel exclama: "benaurada la qui ha cregut que es complirà tot allò que li ha estat dit de part del Senyor” (Lc,1,45).

Aquesta benaurança presenta Maria com la dona de fe que precedeix a l'Església. Podem comparar la fe de Maria amb l'anunci de l'àngel a Zacaries. Zacaries pregunta Per què? "En què ho coneixeré? Perquè sóc vell ... Maria pregunta Com serà això? Maria s'adhereix plenament el projecte diví sense subordinar el seu consentiment. Cerca només la manera de realitzar-lo.

Sant Agustí afirma "buscar la manera; no va dubtar de l'omnipotència de Déu ". (Sermó 291)

Podem també comparar les dues narracions. En la de Sant Lluc la situació de Zacaries és més favorable. Es dóna en un moment important de la seva vida. Se li comunica la decisió en una visió. Això afavoreix una comprensió més fàcil de l'autenticitat del missatge. En canvi l'anunci de Maria té lloc en un context més simple i ordinari. Sense elements externs. Sant Lluc no indica el lloc ni atribueix especial importància al moment. Maria té una fe feta d'escolta intensa i fe pura.

Nosaltres de vegades tenim la tendència a demanar amb insistència signes sensibles per creure. A Maria se li proposa una veritat molt més alta que l'anunciada a Zacaries ja que ell va ser convidat a creure en un naixement meravellós i en canvi Maria és convidada a creure en una maternitat virginal de la qual no hi ha precedent.

A Maria se li demana que accepti una veritat mai anunciada abans. L’acull amb senzillesa i audàcia. La virginitat que semblava un obstacle resulta el context en que l'Esperit Sant realitza en ella la concepció del fill de Déu. En la realització del designi diví és del tot lliure la nostra col·laboració. Maria creient coopera en el compliment de la voluntat de Déu.

Sant Agustí afirma: "l'àngel s'anuncia, la verge escolta, creu i concep" (Sermó 13 in Nat. Dom). L'acte de fe de Maria ens recorda la fe d'Abraham que crec en Déu i es va convertir en pare de la nostra fe. El relat ens ajuda a comprendre el paper fonamental que la fe de Maria ha exercit en la salvació del gènere humà.

Les paraules de Maria en l'anunciació: "Vet aquí l’esclava del Senyor; que es faci en mi segons la teva paraula” (Lc 1,38) posen de manifest que Maria respon a Déu amb un acte de lliure submissió i de consegüent abandó a la seva voluntat.

L'expressió "servent" s'apliquen en l'Antic Testament a personatges cridats a exercir una missió, com Abraham, Isaac, Jacob etc. Isaïes enalteix la docilitat del "servent sofrent". També algunes dones ens donen exemples de fidelitat, com és el cas d’Ester.

Quan Maria plena de gràcia es proclama esclava del senyor imita les paraules del seu propi Fill "que no va venir a ser servit sinó a servir" (Mc 10,45). A la vida de Jesús la voluntat de servir és constant i sorprenent i també el seu rebuig a la mentalitat del seu temps i a l'aspiració dels deixebles a ocupar els primers llocs (Mc 9, 34). Això és quelcom que es posa en evidència en la protesta de Pere durant lavatori de peus (Jn 13,6). Jesús no vol ser servit sinó que desitja servir.

Maria també es declara de forma espontània "esclava del Senyor". En el seu compromís de servei ella inclou el seu propòsit de servir els altres com ho demostra la relació que guarden l'anunciació i la visitació. Maria es posa en camí i "de pressa" (Lc 1,39). Les paraules "que es faci en mi segons la teva paraula" no només expressa acceptació sinó l’acollida convençuda del projecte diví realitzat amb tots els seus recursos personals. Manifesten en Maria una obediència total a la voluntat de Déu.

La docilitat de Maria anuncia la que manifestarà Jesús durant la seva vida pública fins al calvari. Jesús dirà "el meu aliment és fer la voluntat del qui m'ha enviat" (Jn 4, 34). Maria fa de la voluntat del Pare el principi inspirador de tota la seva vida. En l'anunciació encara no coneix el sacrifici que caracteritza la missió, però la presència de Simeó li fa albirar el tràgic destí del seu Fill. La verge s'associa a ell amb íntima participació, amb una obediència plena fins que "l'espasa travessi la seva ànima".

Quan Maria afirma "he aquí l'esclava del senyor" realitza un profund acte de fe i confiança en el poder i en els plans de Déu. Maria presenta tota la seva vida a Déu sense traves ni condicions. No va ser un acte de fe fàcil. Com podria explicar-ho als seus parents? Qui li creuria la història? A més a més ella havia fet vot de virginitat. Qui li assegurava que tot allò no era res més que un somni o una falsa fantasia? Tots els seus plans personals es trencaven. Déu estava canviant les seves idees preconcebudes.

La fe de Maria no va ser un assentiment fred, intel.lectual, sinó un donar-se totalment i sense condicions. Maria va creure en Déu perquè "per a ell no hi ha res impossible". Per això Sant Bernat afirma que "per la seva fe Maria va concebre primer a Crist en el seu cor i després en el seu ventre". Aquest va ser el "fiat” de Maria. És així la nostra fe? Maria es va mostrar com l'esclava del Senyor. Aquesta obediència neix de la confiança i de l'abandó fins i tot quan les coses no s'aclareixen i sorgeixen dificultats.