Examineu els esperits

El discerniment de "esperits" es troba al llarg de tot el Nou Testament

La complexitat de les situacions en què vivim ens imposa una atenta consideració dels impulsos i motivacions per les quals vam decidir actuar d'una manera o altra. Déu crida cada persona amb una peculiar vocació. El que pot ser bo per a un, pot no ser-ho per a un altre. D'aquí neix el desig de reconèixer els signes de la voluntat de Déu en una determinada situació.

L'existència cristiana no és una realitat estàtica sinó que, com la mateixa vida, està constituïda per una quantitat variada de pensaments, sentiments, records, emocions, etc. Certament en l'origen del nostre camí hi ha el baptisme, la filiació divina i la inhabitació de l'Esperit Sant en la nostra ànima, però aquestes realitats actuen de manera dinàmica en el curs de la nostra vida.

El cristià ha de caminar com a fill de la llum i això li imposa la tasca de discernir per percebre contínuament la voluntat de Déu (Ef 5,8.10.17).

L'Esperit Sant, que és el principi dinàmic i santificador de la nostra ànima entaula amb nosaltres un diàleg fecund i misteriós que ens ha de portar a una constant confrontació de les nostres decisions amb el voler diví i a una dòcil transformació interior; per aquest motiu el discerniment espiritual s'imposa com una constant de la vida del cristià per passar de l'edat infantil de la fe a la de l'home perfecte o madur.

No és fàcil distingir entre l'acció de l'Esperit de Déu, la de l'esperit humà i la del Maligne. La vida interior de l'home és complexa, i aquest, per error, pot considerar com una manifestació de Crist una cosa que, de fet, no és més que fruit d'una elaboració subjectiva.

Sant Pau adverteix que la nostra tendència al pecat es manté fins i tot després d'haver estat justificats (Rm 8,7) mitjançant la fe i el baptisme. I tots hem contemplat com Jesús a les temptacions del desert aparta les temptacions que el Maligne li suggereix per apartar-lo del compliment de la voluntat de Déu. També el cristià sentirà més d'una vegada aquesta veu que el convida a abandonar el camí de la santificació. "Revestiu-vos de l'armadura de Déu perquè pugueu resistir les temptacions del diable" (Ef, 6,11). "La nostra lluita no és contra la carn i la sang, sinó contra les potències i potestats, contra els dominadors d'aquest món tenebrós, contra els esperits dolents que caminen pels aires" (Ef 6,12).

Sovint l'acció del poder del mal pot ser molt subtil i apartar-nos del compliment del bé suggerint accions a primera vista bones, per dur-nos al cansament, o fer servir per a la pròpia glòria els dons rebuts de Déu. Satanàs és el "pare de la mentida"; per això hem de "distingir l'esperit de la veritat i l'esperit de l'error" (1Jn 4,6).

La història de l'Església ensenya que alguns dons autèntics de l'Esperit no han pogut desplegar tota la seva eficàcia perquè els que els posseïen no van saber discernir entre inspiració de Déu, impulsos i desitjos humans o desviacions operades per Satanàs. D'altra banda, tota l'Escriptura és la història del discerniment en acció que porta a terme l'home per entrar en el camí de la fe.

El discerniment de "esperits" o de "inspiracions" es troba al llarg de tot el Nou Testament i de manera particular en sant Pau.

"Discernir" significa literalment provar, tastar, examinar. La necessitat del discerniment prové de contemplar la nostra vida a la llum de l'horitzó final. En efecte, la santedat cristiana té com dos pols: l'acceptació de la fe amb el compromís que implica i la imminència del judici. Discernir és avançar l'examen de Déu que un dia s'ha d'efectuar sobre cada un de nosaltres. Abans de res és Déu mateix qui "destria" i jutja el cor de l'home. És el "Déu que sondeja els nostres cors" (1Te 2,4).

En els sinòptics trobem el discerniment que fonamentalment consisteix a "reconèixer" la persona i el missatge de Jesús. Crist és signe de contradicció (Lc 2,34) i, per tant, objecte de discerniment. Els que l'acullen descobreixen en Ell els camins de l'Esperit.

Per als Fets dels Apòstols apareix clara també la dinàmica del discerniment. L'Esperit de Déu s'imposa amb la seva mateixa força i aporta la seva llum; les seves iniciatives són sempre meravelloses i de vegades desconcertants, però mai turbulentes i desordenades; la seva acció s'exerceix sempre en l'Església, la pau i expansió assegura; la seva obra consisteix a donar a conèixer i en irradiar el nom del Senyor Jesús.

Per a sant Pau, el discerniment forma part de l'autenticitat cristiana de manera que caldrà esforçar-se a distingir les mocions que porten l'empremta de l'Esperit Sant de les que li són contràries. A tots els creients se'ns ha donat l'Esperit que inhabita en les nostres ànimes, i tot cristià ha de habituar-se a discernir amb finor les mocions, sentiments, experiències, actituds i impulsos que li permeten mantenir la seva identitat.

A alguns com l'Esperit els concedeix el carisma del "discerniment d'esperits" (1 Cor 12,10), és a dir, la capacitat de reconèixer si una determinada inspiració ve de l'Esperit diví o de l'esperit del mal. Per a sant Pau, d'altra banda, el discerniment és la virtut del temps de l'Església, ja que aquest és el temps en què els cristians han d'afrontar el "present segle dolent" (Ga 1,4) i no han de conformar-se a aquest món sinó superar-lo.

Mitjançant l'atent discerniment, el cristià manifesta una "fe purificada", una "esperança provada" en la foscor del temps present, i una "caritat filial", "vessada en els nostres cors per l'Esperit Sant que se'ns ha donat" ( rom 5,3-5). El cristià no se sotmet a les proves de la vida, sinó que les discerneix per descobrir-hi la voluntat de Déu. El discerniment, en el seu aspecte moral, té per objecte conèixer la "voluntat de Déu" (Rm 12,2), perquè la nostra vida avanci precisa pel camí de la santedat i la conversió contínues.

El "coneixement" de què parla sovint sant Pau representa justament aquest caràcter dinàmic de progrés i de creixement, que interioritza i condueix a un nivell cada vegada més alt la fe, l'esperança i la caritat. Sant Joan ens posa en guàrdia perquè adoptem una actitud crítica enfront de les inspiracions: "Estimats, no us fieu de tot esperit, sinó examineu els esperits, a veure si són de Déu" (1Jn 4,1).





03/09/2015 09:00:00




2025 - Glacom®