El misteri de l'Església

S’ha parlat molt de l’Església i des de moltes posicions: Una institució de poder, una agència de serveis, un grup de seguidors, una estructura immersa en el món, però sovint hem oblidat la mirada de fe sobre l’Església, és a dir, considerar-la com objecte de fe i d’adhesió creient.

L’Església fou instituïda per Crist. “Jesús, el Senyor, ha dotat la seva comunitat d'una estructura que perseverarà fins al ple acabament del Regne. Hi ha d’antuvi l’elecció dels dotze amb Pere com a cap. Representant les dotze tribus d’Israel, són les pedres fonamentals de la nova Jerusalem. Els dotze i els altres deixebles participen de la missió del Crist, del seu poder, però també de la seva sort. Amb tots aquests actes, el Crist prepara i edifica la seva Església” (Catecisme de l’Església catòlica, n. 765)

L’Església que Jesús va voler segurament només existirà en l’altra vida, en el Regne definitiu, però estudiar-la ens ajudarà a veure-la com la gran obra de Jesús, com la continuïtat de la seva missió. Animada per l’Esperit, l’Església continua avui en el món el pla de salvació que Jesucrist mateix va començar.

Com és l’Església? Quines són les seves senyes d’identitat? Com va voler Jesús estructurar-la? A què ens compromet sentir-nos part d’ella mateixa? Quins reptes i dificultats hi són presents en llur vida?

La fe ens ajudarà a descobrir el rostre misteriós de l’Església i la seva veritat interior, sovint amagada a qui la mira sense fe. La nostra fe en l’Església depèn totalment de la nostra fe en Jesucrist i en l’Esperit Sant. De fet, l’Església és el lloc on floreix l’Esperit (Sant Hipòlit, trad. op. 35).

La paraula Església significa convocatòria i designa les assemblees del poble. S’anomena Església la primera comunitat deis creients en Crist. Església és la convocatòria de tots els homes a la salvació feta per Déu mitjançant l’obra de Crist. No és un projecte humà per aquest món, sinó l’obra de Déu en el món per a la vida eterna.

Els símbols que l’Escriptura usa per referir-se a l’Església són diversos: L’Església és una pleta, de la qual el Crist n’és la porta única i necessària (Jo 10, 1¬1); és ramat, del qual Déu mateix n'és pastor (Is 10, 11). Sovint l’Església és anomenada casa de Déu (1 Co 3, 9); família de Déu, i sobretot, temple sant. Nosaltres som les pedres vives d’aquesta ciutat santa, la Jerusalem de dalt i mare nostra (Ga 4, 26).

Sovint, en parlar de l’Església, comencem plantejant la seva fundació i la seva estructura; però cal advertir que per investigar el misteri de l’Església, cal meditar primer el seu origen en el designi de la Santíssima Trinitat i la seva realització al llarg de la història (CEC 758).

Així doncs, com fa el primer capítol de la "Lumen Gentium" cal parlar del misteri de l’Església, perquè per a nosaltres, creients, l’Església és objecte de fe teologal. De fet, els cristians creiem en l’Església! Fundada per Crist «El Pare etern, per un designi profund i absolutament lliure de la seva saviesa, va crear l’univers, va decretar d’elevar els homes a la participació de la vida divina», a la qual ell crida tots els homes en el seu Fill. «I va decidir aplegar-los, els qui creuen en el Crist, en l’Església Santa».

Aquesta «família de Déu» es constitueix i es realitza gradualment al llarg de les etapes de la historia humana, segons les disposicions del Pare. En efecte, l’Església «ha estat prefigurada ja des de l’origen del món, preparada admirablement en la història del poble d’Israel i en l’Antic Testament, constituïda aquests darrers temps, fou manifestada per l’efusió de l’Esperit Sant i assolirà la plenitud gloriosa a la fi dels segles» (Cf. LG 2) (CEC 758).

L’Església ha estat prefigurada des de l’origen del món; aquella convocatòria dels homes en el Crist, ha estat fins i tot el motiu de la creació del món i el fi de tota cosa. Fins a aquest punt és misteriosa la fundació de l’Església!

Preparada en l’Antiga Aliança a través de l’elecció d’Israel com a poble de Déu, i manifestada en la contínua renovació de les aliances de Déu amb el seu poble, l’Església és, finalment, instituïda per Crist, i manifestada per l’Esperit Sant. El dia de la Pentecosta, l’Esperit fou enviat efectivament per santificar l’Església incessantment.

Per complir la seva missió, l’Esperit Sant equipa i dirigeix l’Església gràcies a la diversitat dels dons jeràrquics i carismàtics (LG 4).

Així l’Església, proveïda amb els dons del seu Fundador i guardant fidelment els seus manaments de caritat, humilitat i abnegació, rep la missió d’establir enmig de totes les nacions el Regne de Crist i de Déu, i en constitueix el germen i l’inici aquí a la terra (LG 5). L’Església, no obstant això, solament trobarà la seva consumació en la glòria, i fins llavors, fa camí a través d’aquest món (2 Co 5, 6).

Era important comentar aquí per poder reconèixer que, tot i que l’Església és en la història, al mateix temps la transcendeix. Només amb ulls de fe podem descobrir en la seva realitat visible una veritable realitat espiritual de vida divina. Però, cal preguntar-nos, perquè ens costa tant aquest reconeixement.