Comentaris Evangelics. Satanàs també cau
Satanàs també cau
SATANÀS TAMBÉ CAU
Mestre mira al meu fill, l'únic que tinc. Aquesta és la petició d'aquell home bo: que Jesús li miri. Ell, amb la seva fe senzilla, coneix perfectament que amb això serà suficient. I així va ser. De sobte es posa a cridar. L'esperit maligne el recargola. Molt sovint, el mal ens retorça per dins i quan trobem persones que no miren amb aquesta senzillesa en diem gent d'ànima retorçada. Una de les conseqüències d'aquesta duplicitat d'esperit és el cansament interior, el tedi. De fet, aquell noi queda extenuat. Hi ha molts dels nostres cansaments que provenen d'aquest mal esperit, perquè posar ordre en el nostre interior o recuperar la pau d'esperit no és fàcil. Si ens fixem en aquesta escena, veiem que els deixebles l'havien intentat i no havien pogut calmar aquell noi. Qui encerta en aquesta situació és el pare que entén que els deixebles no poden. No és cert que "pots tot el que vols". La salvació ens la regala Jesús des de fora de nosaltres mateixos. Les medicines naturals o el nostre propi raonament no aconsegueixen posar pau al recargolament d'ànima.
L'escena contínua. Porta-me'n al teu fill i quan el noi s'acostava el dimoni el va tirar per terra i el va retorçar violentament. No és el noi el que no vol acostar-se a Jesús. És el dimoni que no el deixa. El voler del noi està intacte, però era necessari el poder salvador de Jesús. En la nostra vida poden existir algunes distàncies respecte de Déu que no són del tot desitjades per nosaltres. Simplement no podem evitar-les. Però únicament el poder de l'amor de Jesús podrà resoldre-les. Jesús increpa l'esperit impur i guareix el noi. I tots van quedar atònits i no és per menys. L'amor de Jesús és poderós i aconsegueix amb el seu poder manifestar en nosaltres tota "la grandesa de Déu". I és que l'amor de Déu és més poderós, gran i fort que el mal. Hi ha una expressió en l'evangeli que sorprèn molt. En Lc 10, 17 els setanta-dos tornen alegres cap a Jesús per comentar precisament la seva alegria en veure que fins als dimonis se'ns sotmeten al teu nom. I Jesús els respon: Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp.
I és que Satanàs també cau.
Els deixebles havien comprovat el poderós que és el nom de Jesús i això omplia el seu cor de pau, però això estava plenament previst en els plans de Jesús, que coneix perfectament que la lluita es planteja entre Ell i el Maligne, encara que el camp de batalla sigui el nostre propi cor. La lluita contra el Maligne és senyal de la presència de Jesús que a més vol concedir el poder sobre les forces de l'enemic. El poder que té Jesús per curar l'hi dóna als deixebles perquè curin en nom seu. Sense que ningú us faci mal.
Tot i així, l'important no és que els esperits se'ns sotmeten, sinó que els vostres noms estan escrits en el cel. El poder que els concedeix ha de ser únicament un mitjà per arribar al Pare. Que neci és sospitar que Jesús ens donés tal poder simplement per gaudir d'una pau natural, com si es tractés d'una simple teràpia, o un talent personal que pogués enorgullir a qui el té. De fet, quan van trobar a un que expulsava dimonis en el teu nom (Mc 9, 38) Jesús no "s'ho prohibeix", perquè l'únic que Jesús vol és vèncer el nostre mal. Al centre de la nostra lluita interior per mantenir el nostre esperit en la pau hi ha la clara consciència de l'amor de Déu. Quin pare si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? Això sí que és lògic. El nostre Pare vol alliberar-nos del mal. Per això va enviar al seu Fill i el seu amor poderós és capaç de guarir tots els nostres recaragolaments interiors. Com més el Pare del cel donarà l'Esperit.
Mestre mira al meu fill, l'únic que tinc. Aquesta és la petició d'aquell home bo: que Jesús li miri. Ell, amb la seva fe senzilla, coneix perfectament que amb això serà suficient. I així va ser. De sobte es posa a cridar. L'esperit maligne el recargola. Molt sovint, el mal ens retorça per dins i quan trobem persones que no miren amb aquesta senzillesa en diem gent d'ànima retorçada. Una de les conseqüències d'aquesta duplicitat d'esperit és el cansament interior, el tedi. De fet, aquell noi queda extenuat. Hi ha molts dels nostres cansaments que provenen d'aquest mal esperit, perquè posar ordre en el nostre interior o recuperar la pau d'esperit no és fàcil. Si ens fixem en aquesta escena, veiem que els deixebles l'havien intentat i no havien pogut calmar aquell noi. Qui encerta en aquesta situació és el pare que entén que els deixebles no poden. No és cert que "pots tot el que vols". La salvació ens la regala Jesús des de fora de nosaltres mateixos. Les medicines naturals o el nostre propi raonament no aconsegueixen posar pau al recargolament d'ànima.
L'escena contínua. Porta-me'n al teu fill i quan el noi s'acostava el dimoni el va tirar per terra i el va retorçar violentament. No és el noi el que no vol acostar-se a Jesús. És el dimoni que no el deixa. El voler del noi està intacte, però era necessari el poder salvador de Jesús. En la nostra vida poden existir algunes distàncies respecte de Déu que no són del tot desitjades per nosaltres. Simplement no podem evitar-les. Però únicament el poder de l'amor de Jesús podrà resoldre-les. Jesús increpa l'esperit impur i guareix el noi. I tots van quedar atònits i no és per menys. L'amor de Jesús és poderós i aconsegueix amb el seu poder manifestar en nosaltres tota "la grandesa de Déu". I és que l'amor de Déu és més poderós, gran i fort que el mal. Hi ha una expressió en l'evangeli que sorprèn molt. En Lc 10, 17 els setanta-dos tornen alegres cap a Jesús per comentar precisament la seva alegria en veure que fins als dimonis se'ns sotmeten al teu nom. I Jesús els respon: Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp.
I és que Satanàs també cau.
Els deixebles havien comprovat el poderós que és el nom de Jesús i això omplia el seu cor de pau, però això estava plenament previst en els plans de Jesús, que coneix perfectament que la lluita es planteja entre Ell i el Maligne, encara que el camp de batalla sigui el nostre propi cor. La lluita contra el Maligne és senyal de la presència de Jesús que a més vol concedir el poder sobre les forces de l'enemic. El poder que té Jesús per curar l'hi dóna als deixebles perquè curin en nom seu. Sense que ningú us faci mal.
Tot i així, l'important no és que els esperits se'ns sotmeten, sinó que els vostres noms estan escrits en el cel. El poder que els concedeix ha de ser únicament un mitjà per arribar al Pare. Que neci és sospitar que Jesús ens donés tal poder simplement per gaudir d'una pau natural, com si es tractés d'una simple teràpia, o un talent personal que pogués enorgullir a qui el té. De fet, quan van trobar a un que expulsava dimonis en el teu nom (Mc 9, 38) Jesús no "s'ho prohibeix", perquè l'únic que Jesús vol és vèncer el nostre mal. Al centre de la nostra lluita interior per mantenir el nostre esperit en la pau hi ha la clara consciència de l'amor de Déu. Quin pare si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? Això sí que és lògic. El nostre Pare vol alliberar-nos del mal. Per això va enviar al seu Fill i el seu amor poderós és capaç de guarir tots els nostres recaragolaments interiors. Com més el Pare del cel donarà l'Esperit.
|
|
22/06/2018 09:00:00