Comentaris Evangelics. Engrunes, suficient

En Mc 7,9 s'explica que "es reuneixen al costat d'ell els fariseus, així com alguns mestres de vinguts de Jerusalem". Si venien de tan lluny, seria per qüestions serioses però la discussió va començar sobre si "els seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir no rentades". A Jesús no li sembla tan seriosa la qüestió. Això li passava freqüentment amb la ceguesa d'aquells personatges tan enganxats a les seves pròpies conviccions i tan cecs a l'important. Estaven "aferrats a la tradició dels antics" i no és que fossin males aquestes tradicions, sinó que Jesús intenta arribar al cor i ells ho tenien molt dur. Mentre s'entretenen a "doctrines que són preceptes d'homes" el seu cor s'allunya de Déu. Jesús denuncia sovint que aquesta ceguesa orgullosa els portava a que "Per mantenir-se fidels a la seva tradició, vostès descarten tranquil·lament el manament de Déu".

A més, aquesta actitud cansa el cor. I per això la gent els diu ben clar que "No hi ha res fora de l'home que, entrant en ell el pugui fer impur; sinó el que surt de l'home, això és el que contamina l'home". L'interior i el petit és el que Jesús vol que aprenguin els deixebles, però amb aquestes tedioses discussions sobre tradicions, eficàcies i normes humanes se sent molt sol. Després del seu discurs busca la companyia dels seus deixebles. Potser en ells trobi a complicitat que busca. Però aquell dia no va ser així. "... quan, apartant-se de la gent, va entrar a casa, els seus deixebles li preguntaven sobre la paràbola. Ell els va dir: "També vosaltres esteu sense intel·ligència?..." El que surt de l'home, això és el que contamina l'home. Perquè de dintre el cor dels homes, surten les intencions dolentes". No sembla un llenguatge difícil, però com que no és sofisticat es requereix humilitat per acceptar-ho.

Així que veiem Jesús una mica desanimat. I se li ocorre sortir d'aquell lloc i dirigir-se a terra de pagans, en concret "se'n va anar a la regió de Tir". Allà entra en una casa. M'imagino que qualsevol li serviria per a poder descansar de tanta paraula vana. A més, busca estar sol perquè "volia que ningú ho sabés, però no va aconseguir passar inadvertit". Se li va apropar una dona grega "siro fenícia de naixement" que li "pregava que expulsés de la seva filla al dimoni"

La tarda avançava i Jesús, igual que va fer amb la Samaritana, o amb l'hemorroissa s'entreté perquè es gaudeix en la senzillesa del desig sincer d'aquestes persones. És bastant dur el començament: "no està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets." Era una clara al·lusió que la seva missió principal era cap als fills d'Israel, però aquella dona no s'acovardeix. "Sí, Senyor; que també els gossets mengen sota la taula les engrunes dels nens."

Vaja, que després d'un dia discutint sobre si cal rentar-se les mans o no abans de menjar una filla de Fenícia es conforma amb les engrunes. Per fi Jesús troba algú que en comptes de menjar té gana. Això és el que precisament fa descansar el seu cor. "Pel que has dit, vés; el dimoni ha sortit de la teva filla." Una pagana que només vol les engrunes i a sobre no li importa que pensin que és un gos. Aquí toca diana. Perquè Jesús pensa que l'interior és l'important. La resta és hipocresia. Al Senyor no se li pot vèncer a compassió, però necessita que amb les engrunes del seu amor tinguem menjar de sobres.

Tenir fam de Déu és més important que tenir alguna cosa a pensar, dir o fer. El cor de Jesús reposa en aquella casa perquè es gaudeix en l'actitud del pobre, de l'humil, del nen i del malalt. També l'Església reposa en el Regne de Déu. L'Església fa visible i encarna aquesta crida de Jesús a pertànyer al seu Regne, però el Regne de Déu és molt més ampli que la mateixa Església. Està més enllà d'ella mateixa i tant de bo mai desaparegui del seu interior, perquè aquest dia confondrem l'amor gratuït de Déu amb les nostres tradicions humanes i el cor se'ns quedarà gelat.