Comentaris Evangelics. Els pecadors feliços
ELS PECADORS FELIÇOS
Un leprós (Mt 8,2) s'acosta a Jesús i li diu: Si vols, pots netejar-me i Jesús li respon: vull, queda pur. Més enllà de la curació d'aquest leprós podem descobrir en aquestes paraules la mateixa "lògica" del Regne que Jesús introdueix en el món. Jesús, per sobre de qualsevol consideració, va venir a curar-nos, i ve a les nostres vides per curar-nos.
Com a contrast a aquesta actitud misericordiosa de Jesús també podem descobrir la manera d'actuar del món, i de manera particular el dels fariseus. Veiem en aquest mateix passatge que després d'alliberar l'endimoniat (34) "el poble sencer va sortir a trobar Jesús, i en veure-ho, li van pregar que s'anés fora d'allà". Jesús havia donat permís als dimonis per quedar-se als porcs a canvi de deixar lliure l'endimoniat i els porcs s'havien precipitat pel penya-segat. Aquella gent s'hi havia quedat sense porcs. Això és el que més els importava. No els importava l'endimoniat, sinó el seu guany. Aquesta és la "lògica" cruel del món.
Els successos en els quals podem veure reflectida aquestes dues maneres de sentir i actuar són constants i explícits. L'evangeli (Mt 8,16) explica que "al vespre, li van presentar molts endimoniats; i amb la seva paraula va fer fora els esperits i va curar tots els malalts perquè es complís el que havia anunciat el profeta Isaïes: Ell va portar les nostres febleses i va carregar amb les nostres malalties"
Sorprèn especialment que curi un paralític i que la discussió posterior que mantenen els fariseus no sigui sobre la curació i l'alegria de tornar a caminar de nou sinó sobre la font lícita o no de tal poder, fins al punt que Jesús (Mt 9, 6) mostra el miracle com una prova del poder que té de perdonar. Doncs perquè veieu que el fill de l'home té poder a la terra de perdonar pecats, diu al paralític: pren la llitera i vés-te'n a casa. Encara que sembli mentida l'escàndol dels fariseus davant l'actuació de Jesús els impedeix veure l'essencial. Per a ells, el de menys és que el paralític camini. El que els preocupa és no poder controlar amb les seves normes aquest poder que Jesús posa al servei de l'amor que Déu ens té. No ens ha d'estranyar que això que ells no valoren: que el paralític camini, és justament el que més valora ell. Estem davant la col·lisió frontal de dues lògiques irreconciliables.
Després de cridar a Mateu, "molts pecadors van venir i es van posar a taula amb Jesús i els seus deixebles" És clar. No ens ha d'estranyar. En companyia de Jesús als pecadors estan segurs, i -com és habitual- hi arriben els fariseus per molestar. Jesús els respon amb una claredat que mai hauríem d'oblidar: no tenen necessitat de metge els que tenen salut, sinó els malalts. Aquesta és la consciència que Jesús té respecte de la seva missió. I per si algú ho dubta, afegeix: Aneu i apreneu el que significa: Misericòrdia vull i no sacrifici. Un pot interpretar el que vulgui, però no es pot negar que aquestes paraules són molt clares. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors, és a dir, que no només estem feliços els pecadors amb Jesús sinó Jesús amb nosaltres. Els que sobren són els fariseus, ells que están tan sans.
Com a contrast a aquesta actitud misericordiosa de Jesús també podem descobrir la manera d'actuar del món, i de manera particular el dels fariseus. Veiem en aquest mateix passatge que després d'alliberar l'endimoniat (34) "el poble sencer va sortir a trobar Jesús, i en veure-ho, li van pregar que s'anés fora d'allà". Jesús havia donat permís als dimonis per quedar-se als porcs a canvi de deixar lliure l'endimoniat i els porcs s'havien precipitat pel penya-segat. Aquella gent s'hi havia quedat sense porcs. Això és el que més els importava. No els importava l'endimoniat, sinó el seu guany. Aquesta és la "lògica" cruel del món.
Els successos en els quals podem veure reflectida aquestes dues maneres de sentir i actuar són constants i explícits. L'evangeli (Mt 8,16) explica que "al vespre, li van presentar molts endimoniats; i amb la seva paraula va fer fora els esperits i va curar tots els malalts perquè es complís el que havia anunciat el profeta Isaïes: Ell va portar les nostres febleses i va carregar amb les nostres malalties"
Sorprèn especialment que curi un paralític i que la discussió posterior que mantenen els fariseus no sigui sobre la curació i l'alegria de tornar a caminar de nou sinó sobre la font lícita o no de tal poder, fins al punt que Jesús (Mt 9, 6) mostra el miracle com una prova del poder que té de perdonar. Doncs perquè veieu que el fill de l'home té poder a la terra de perdonar pecats, diu al paralític: pren la llitera i vés-te'n a casa. Encara que sembli mentida l'escàndol dels fariseus davant l'actuació de Jesús els impedeix veure l'essencial. Per a ells, el de menys és que el paralític camini. El que els preocupa és no poder controlar amb les seves normes aquest poder que Jesús posa al servei de l'amor que Déu ens té. No ens ha d'estranyar que això que ells no valoren: que el paralític camini, és justament el que més valora ell. Estem davant la col·lisió frontal de dues lògiques irreconciliables.
Després de cridar a Mateu, "molts pecadors van venir i es van posar a taula amb Jesús i els seus deixebles" És clar. No ens ha d'estranyar. En companyia de Jesús als pecadors estan segurs, i -com és habitual- hi arriben els fariseus per molestar. Jesús els respon amb una claredat que mai hauríem d'oblidar: no tenen necessitat de metge els que tenen salut, sinó els malalts. Aquesta és la consciència que Jesús té respecte de la seva missió. I per si algú ho dubta, afegeix: Aneu i apreneu el que significa: Misericòrdia vull i no sacrifici. Un pot interpretar el que vulgui, però no es pot negar que aquestes paraules són molt clares. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors, és a dir, que no només estem feliços els pecadors amb Jesús sinó Jesús amb nosaltres. Els que sobren són els fariseus, ells que están tan sans.
|
|
16/11/2018 09:00:00