Comentaris Evangelics. El dimoni mut
El dimoni mut
EL DIMONI MUT
Hi havia molta gent, però Jesús veu que els deixebles discutien amb uns escribes i els va preguntar: De què discutiu amb ells? Jesús va estar especialment atent al fet que els deixebles no es contagiessin de les seves influències. "Un" li va respondre: Mestre, t'he portat el meu fill que té un esperit mut. Vegem aquest esperit, és perillós. És el que no ens deixa parlar, el que ens torna muts com a molta gent que avui parlen molt però no deixen anar res d'allò que veritablement els fa patir. Jesús va estar especialment atent a aquest tipus de mal. "On sigui que s'apodera d'ell, li fa caure, li fa fer bromera, cruixit de dents i el deixa rígid" (Mc 9,18)
Doncs vagi amb aquest esperit...que s'apodera de la teva vida i et fa caure. Heu experimentat el dolor de la caiguda sense poder culpar-vos més que a vosaltres mateixos? Com fa mal! És molt més fàcil que hi hagi un culpable de fora. Molt més fàcil, però no és així. El mal et neix des de dins. Saliveres de confusió i vergonya us tapen la boca. Amb la sensació que el silenci és suficient no n'hi ha prou. Jesús sap bé d'aquest dimoni maleït. He dit als teus deixebles que l'expulsessin, però no han pogut. El poder sobre l'esperit mut es mesura per la nostra confiança en el perdó. Porteu-m’ho! i el dimoni "amb prou feines l'esperit va veure Jesús" va saber que el seu poder començava a estar derrotat. Torna a tirar a terra al noi en un últim combat de submissió i vergonya. Ara ve el més terrible. Jesús pregunta al seu pare: "Quant de temps fa que li ve succeint això?" Li va dir: Des de nen. És a dir, des de sempre va viure entre saliveres de ràbia i menyspreu de si mateix, caient sense que ningú ho derroqués, amb una impotència terrible. Moltes vegades li ha llançat al foc i a l'aigua per acabar amb ell, perquè el que en realitat vol aquest esperit és acabar amb tu mateix. No hi ha possibilitat de guarir-te per tu mateix. Però, si alguna cosa pots, ajuda'ns, compadeix-te de nosaltres. Ara, després del reconeixement del poder de Jesús, el dimoni tremola. Cau el seu poder. Jesús li va dir: Què és això de si pots! Tot és possible per qui creu! A l'instant va cridar el pare del noi: Crec, ajuda a la meva poca fe!
"Veient Jesús que s'amuntegava la gent, va increpar l'esperit immund, dient-li: Esperit sord i mut, jo t'ho mano: surt d'aquest home i no entris més en ell. "L'esperit sord als altres, l'esperit mut per saliveres de ràbia i rancor sent el poder de l'amor de Jesús. Un més fort que ell li ha reconegut i ha permès un acte de fe i confiança suficient per vèncer el seu silenci. "El noi va quedar com mort, fins al punt que molts deien que havia mort." Però era exactament, al contrari: "Jesús, prenent-li de la mà, el va aixecar i ell es va posar en peu." Només quan Jesús t'agafa de la mà pot sostener-se la teva vida en peu. Si no és per la seva força, el normal és moure’s silenciosament entre bromera. El nostre orgull intenta mil excuses fins a trobar l'única sortida possible: la confiança en el seu amor.
Un dels signes per reconèixer el nostre particular dimoni mut és que quan s'apodera de nosaltres "grinyolan les dents i et quedes rígid". Sembla que no és tan mut aquest esperit, encara que això de quedar-se "tes" s'assembla molt a la mudesa. Et quedes rigid quan la teva ànima s'endureix, quan la calor desapareix del teu cor i es torna de pedra, incapaç de sostenir-dempeus, anant a terra de pura debilitat. I no diguem res del "cruixir de dents". No se que pensareu vosaltres, però a mi em sembla que les dents de molts germans nostres estan tot el dia cruixint de ràbia, rancúnia, por i desig. Hi ha dolors d'ànima que no poden expressar-se amb paraules. Quan aquesta mudesa s'apodera de nosaltres, ni els deixebles del mestre "poden amb ell", únicament el Mestre, directament, per un acte de fe que li reconeix superior i únic Senyor.
A l'esperit maligne tu li importes un rave. Si cal et "el tira al foc o a l'aigua per matar-lo". Vaja, que li és igual si és per foc o ofegat però aquest esperit et vol prendre la vida. I pot aconseguir-ho. Per això la petició del pare va tenir molt sentit: Si pots fer alguna cosa, compadiu-vos de nosaltres i ajuda'ns. Va ser una petició a la desesperada tipus hemorroïssa, que són les que més li agraden a Jesús. Quan estàs molt malament amb molt poc, amb "alguna cosa" ens conformem, però amb voler tampoc sortim del pou. Això que "voler és poder" és mentida. Només amb Jesús pots. Reconèixer això és la clau per obrir el seu poder. Jo crec. Ajudeu-me a creure més. Jo crec, però no puc creure més, tot i que vull. Ajudeu-me. Això és més que suficient. "Jesús el va agafar de la mà, el va aixecar i el noi es va mantenir en peu" El mal ve de fora i fa mal. Jesús pot i vol curar-nos, però ningú es manté en peu si Ell no ens agafa de la mà.
Hi havia molta gent, però Jesús veu que els deixebles discutien amb uns escribes i els va preguntar: De què discutiu amb ells? Jesús va estar especialment atent al fet que els deixebles no es contagiessin de les seves influències. "Un" li va respondre: Mestre, t'he portat el meu fill que té un esperit mut. Vegem aquest esperit, és perillós. És el que no ens deixa parlar, el que ens torna muts com a molta gent que avui parlen molt però no deixen anar res d'allò que veritablement els fa patir. Jesús va estar especialment atent a aquest tipus de mal. "On sigui que s'apodera d'ell, li fa caure, li fa fer bromera, cruixit de dents i el deixa rígid" (Mc 9,18)
Doncs vagi amb aquest esperit...que s'apodera de la teva vida i et fa caure. Heu experimentat el dolor de la caiguda sense poder culpar-vos més que a vosaltres mateixos? Com fa mal! És molt més fàcil que hi hagi un culpable de fora. Molt més fàcil, però no és així. El mal et neix des de dins. Saliveres de confusió i vergonya us tapen la boca. Amb la sensació que el silenci és suficient no n'hi ha prou. Jesús sap bé d'aquest dimoni maleït. He dit als teus deixebles que l'expulsessin, però no han pogut. El poder sobre l'esperit mut es mesura per la nostra confiança en el perdó. Porteu-m’ho! i el dimoni "amb prou feines l'esperit va veure Jesús" va saber que el seu poder començava a estar derrotat. Torna a tirar a terra al noi en un últim combat de submissió i vergonya. Ara ve el més terrible. Jesús pregunta al seu pare: "Quant de temps fa que li ve succeint això?" Li va dir: Des de nen. És a dir, des de sempre va viure entre saliveres de ràbia i menyspreu de si mateix, caient sense que ningú ho derroqués, amb una impotència terrible. Moltes vegades li ha llançat al foc i a l'aigua per acabar amb ell, perquè el que en realitat vol aquest esperit és acabar amb tu mateix. No hi ha possibilitat de guarir-te per tu mateix. Però, si alguna cosa pots, ajuda'ns, compadeix-te de nosaltres. Ara, després del reconeixement del poder de Jesús, el dimoni tremola. Cau el seu poder. Jesús li va dir: Què és això de si pots! Tot és possible per qui creu! A l'instant va cridar el pare del noi: Crec, ajuda a la meva poca fe!
"Veient Jesús que s'amuntegava la gent, va increpar l'esperit immund, dient-li: Esperit sord i mut, jo t'ho mano: surt d'aquest home i no entris més en ell. "L'esperit sord als altres, l'esperit mut per saliveres de ràbia i rancor sent el poder de l'amor de Jesús. Un més fort que ell li ha reconegut i ha permès un acte de fe i confiança suficient per vèncer el seu silenci. "El noi va quedar com mort, fins al punt que molts deien que havia mort." Però era exactament, al contrari: "Jesús, prenent-li de la mà, el va aixecar i ell es va posar en peu." Només quan Jesús t'agafa de la mà pot sostener-se la teva vida en peu. Si no és per la seva força, el normal és moure’s silenciosament entre bromera. El nostre orgull intenta mil excuses fins a trobar l'única sortida possible: la confiança en el seu amor.
Un dels signes per reconèixer el nostre particular dimoni mut és que quan s'apodera de nosaltres "grinyolan les dents i et quedes rígid". Sembla que no és tan mut aquest esperit, encara que això de quedar-se "tes" s'assembla molt a la mudesa. Et quedes rigid quan la teva ànima s'endureix, quan la calor desapareix del teu cor i es torna de pedra, incapaç de sostenir-dempeus, anant a terra de pura debilitat. I no diguem res del "cruixir de dents". No se que pensareu vosaltres, però a mi em sembla que les dents de molts germans nostres estan tot el dia cruixint de ràbia, rancúnia, por i desig. Hi ha dolors d'ànima que no poden expressar-se amb paraules. Quan aquesta mudesa s'apodera de nosaltres, ni els deixebles del mestre "poden amb ell", únicament el Mestre, directament, per un acte de fe que li reconeix superior i únic Senyor.
A l'esperit maligne tu li importes un rave. Si cal et "el tira al foc o a l'aigua per matar-lo". Vaja, que li és igual si és per foc o ofegat però aquest esperit et vol prendre la vida. I pot aconseguir-ho. Per això la petició del pare va tenir molt sentit: Si pots fer alguna cosa, compadiu-vos de nosaltres i ajuda'ns. Va ser una petició a la desesperada tipus hemorroïssa, que són les que més li agraden a Jesús. Quan estàs molt malament amb molt poc, amb "alguna cosa" ens conformem, però amb voler tampoc sortim del pou. Això que "voler és poder" és mentida. Només amb Jesús pots. Reconèixer això és la clau per obrir el seu poder. Jo crec. Ajudeu-me a creure més. Jo crec, però no puc creure més, tot i que vull. Ajudeu-me. Això és més que suficient. "Jesús el va agafar de la mà, el va aixecar i el noi es va mantenir en peu" El mal ve de fora i fa mal. Jesús pot i vol curar-nos, però ningú es manté en peu si Ell no ens agafa de la mà.
|
|
13/07/2018 09:00:00