Cau de malifetes 2
L'esperança és la virtut teologal que ens porta a reposar el cor en Déu.
.jpg)
Igual que succeeix amb l'ascètica de l'enteniment també podem col·laborar amb l'ascètica de la memòria, limitant l'avidesa i consum de notícies.
Hi ha massa notícies que no són en absolut necessàries. La memòria de l'home no es cansa de voler saber-ho tot i s'entreté en converses vanes o inútils que simplement li distreuen o atabalen. És com una esponja que s'infla acord s'absorbeix que l'envolta. Aquesta esponja de la nostra memòria necessita ser rebregada i buidada. Hauríem d'esforçar a no consentir a les preocupacions i en els pensaments obsessius.
Ens cal actualitzar constantment la virtut l'esperança i confiar en Déu amb total abandó desfent els nusos que estan enredant la memòria i ens roben la pau de l'ànima.
L'home de memòria purificada queda lliure per mirar a Déu en una oració sense distraccions, i per escoltar en silenci, sense sorolls interiors. Pot centrar en el proïsme una atenció sol·lícita, no distreta per altres objectes inoportuns. Aconsegueix desconnectar, quan convé, de les seves ocupacions i atencions diàries. Viu serè enmig de les vicissituds de la vida, i dorm i descansa sense pastilles, gotes ni comprimits.
Hi ha massa notícies que no són en absolut necessàries. La memòria de l'home no es cansa de voler saber-ho tot i s'entreté en converses vanes o inútils que simplement li distreuen o atabalen. És com una esponja que s'infla acord s'absorbeix que l'envolta. Aquesta esponja de la nostra memòria necessita ser rebregada i buidada. Hauríem d'esforçar a no consentir a les preocupacions i en els pensaments obsessius.
Ens cal actualitzar constantment la virtut l'esperança i confiar en Déu amb total abandó desfent els nusos que estan enredant la memòria i ens roben la pau de l'ànima.
L'home de memòria purificada queda lliure per mirar a Déu en una oració sense distraccions, i per escoltar en silenci, sense sorolls interiors. Pot centrar en el proïsme una atenció sol·lícita, no distreta per altres objectes inoportuns. Aconsegueix desconnectar, quan convé, de les seves ocupacions i atencions diàries. Viu serè enmig de les vicissituds de la vida, i dorm i descansa sense pastilles, gotes ni comprimits.
“La memòria del teu racó
era un casal destarotat,
de portes i finestres obertes de bat a bat
a qualsevol desori inoportú.
Records desgavellats
i enrenous d’angoixes passades
que arrugaven l’ànima;
un batibull de nostàlgies que sufocaven l’aire,
desoris que dibuixaven fum,
i desconcerts de fantasies descuidades
que a tothora giraven en sínies inventades.
Quan l’Esperit endreçà el garbuix
dels teus embolics d’esglai, ensurt i oblit,
la teva ànima s’assossegà
i les confusions i l’angúnia no et turmentaren més.
La pau no respira aire brut,
fet de cansament i fatiga vella,
sinó un aire net
que inspira confiança i exhala goig”
(Llengua de foc)
.jpg&description=Cau de malifetes 2 "Pin It")
|
|
28/08/2014 09:00:00