Camí d'Emaús

Actualitzar el do de Déu és viure de la crida que Jesús ens fa per seguir-lo. I com aquest do de Déu és permanent, pot revitalitzar-se en el nostre interior. I aquesta va ser també l'experiència dels deixebles d'Emaús.

Es podria titular aquest evangeli com 'de Cleofàs i la mala sort'. Se'n anaven de Jerusalem desanimant d'un a l'altre. Un tenia un to més positiu, i l'altre més profundament desanimat. Vegem la conversa (a Lc 24), perquè és molt interessant veure com recuperen l'alegria després de tot un camí lamentant-se.

13 Aquell mateix dia anaven dos d'ells a un poble anomenat Emmaús, que dista seixanta estadis de Jerusalem, 14 i conversaven entre ells de tot el que havia passat. 15 Mentre conversaven i discutien, el mateix Jesús es va acostar a ells i va caminar al seu costat; 16 però els seus ulls eren com incapacitats per reconèixer-lo. 17 Ell els va dir: «De què discutiu pel camí?» Ells es van aturar amb aire entristit. 70 estadis són uns 7 km. Quantes vegades ens haurà passat a nosaltres que tenim al Senyor tan a prop i no li veiem? I no li reconeixem. En allò que ens passa, en coses que ens diuen ... 18 Un d'ells, anomenat Cleofàs, li va respondre: «Ets tu l'únic resident a Jerusalem que no sap les coses que han passat allà aquests dies?» 19 Ell els va dir: «Quines coses?» Ells li van dir: «el cas de Jesús el Natzarè, que va ser un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble; 20 com els nostres grans sacerdots i magistrats van condemnar a mort i li crucificaran.21 Nosaltres esperàvem que seria ell el que anava a lliurar a Israel; però, amb totes aquestes coses, portem ja tres dies des que això va passar. 22 El cas és que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre 23 i, com que no (...) el seu cos, han tornat dient que fins i tot havien tingut una visió d'àngels que deien que ell vivia. 24 Van ser també alguns dels nostres al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l'han vist.»  

La conversa que van portant ells dos, bons deixebles que tornen a la seva vida ordinària, és que no obren els ulls. Sabien que havia de ser al tercer dia. I és el tercer dia. Molt d'hora les dones van anar al sepulcre i no el van veure. I a més, altres deixebles confirmen la dada. Però no n'hi ha prou. No n'hi ha prou perquè la tristesa té aquest terrible poder de no deixar-te veure. Els dos deixebles van desanimant un a l'altre. 'Esperàvem ...' Però no. Millor pensar que ha estat un bon somni. Quantes vegades no ens haurà passat això en la nostra vida personal? Aquell moment de conversió, aquell desig de ser millors, sincer, es queda aquí, perquè la tristesa, el desànim, el fracàs, ens guanya la partida. I tornem al nostre Emmaús.

És quan Jesús ressuscitat, actua amb aquesta energia que ara escoltem: 25 Ell els digué: «Oh insensats i lents de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! 26 No calia que el Messies patís tot això per entrar a la seva glòria?» 27 I, començant per Moisès i continuant per tots els profetes, els va explicar el que hi havia sobre ell en totes les Escriptures. 28 En acostar-se al poble on anaven, ell va fer com si seguís més endavant.29 Però ells li van pregar insistentment: «Queda't amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha declinat.» Va entrar, doncs, i es va quedar amb ells. 30 Assegut a taula amb ells, va prendre el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. 31 Llavors se'ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. 32 Es van dir l'un a l'altre: «No estava cremant el nostre cor dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens explicava les Escriptures?» Ell se'ls va. Vol que li demanin que es quedi amb ells.Aquest "queda't amb nosaltres" és el nostre, perquè la causa de la tristesa sol ser la majoria de les vegades l'absència de Déu. Ens anem morint per dins. Les petites dificultats cobren molta importància, els records de pecat anteriors semblen enormes. La impotència s'insinua. I quan desapareix (que no diu que marxi) recuperen l'alegria.33 I van aixecar-se aquell mateix moment, se’n tornaren a Jerusalem i trobaren reunits els onze i els seus companys, 34 que deien: «És veritat! El Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó!» 35 Ells, per la seva banda, van explicar el que havia passat pel camí i com l'havien reconegut quan partia el pa.


Es van passar un dia per anar, i ara ja de nit, es tornen. Haurien d'anar lleugers ... Se'n van amb els altres, i no els deixen parlar. El dia perdut. I després els deixen per fi explicar el que els ha passat. Aquesta experiència de Pasqua, revivint en nosaltres la crida, vol dir fidelitat. Sobretot, per acompanyar-lo en la creu. A les dificultats que cadascú pugui tenir. Això és do de Déu en el qual volem col·laborar. Les comunitats que neixen d'aquest matí, és una experiència mobilitzadora. Surten del cenacle. Surten de Jesuralén. Es posen en marxa. En camí. Superen les seves petites diferències. Són comunitats plenes d'alegria. Comença a ser diumenge el primer dia de la setmana. Tenen coratge. Resisteixen activament a moltes pressions que els Fets dels apòstols ens expliquen. Impulsades a comunicar el que han vist. Per mandat de Jesús. Són transmissors d'aquesta alegria, a això que anomenem la nova notícia. A això ens dediquem: no a transmetre un missatge teològic ni un conjunt de preceptes, sinó que transmetem una notícia: la de Pasqua. 'Aquell que vau veure penjar d'una creu, viu.' Aquesta notícia que comuniquem o que intentem comunicar, això és Pasqua.

I és molt contrària aquesta experiència a la tristesa, al desànim, a l'angoixa. A vegades tenim motius raonables per al desànim. Els d'Emaús tenien motius per al desànim. Qualsevol de nosaltres haguera estat pitjor que la mala sort. Tenim motius per estar desanimats o ser pessimistes. Però no tenim ni un per estar desconfiats. L'Església que Jesús vol és una Església confiada, no una Església optimista. Els cristians d'avui pot ser que tinguem motius per no ser optimistes. Però tenim tots els motius per a poder confiar, perquè la confiança no es fonamenta en l'èxit ni en les nostres forces, sinó en la promesa de Jesús.

Potser d'aquest moment de purificació neixi una Església millor. Què en sabem nosaltres? L'anàlisi racional que nosaltres fem,  a vegades,  estan fets amb poca fe. Cal veure-ho tot. No només el que hi ha, sinó el que Déu veu i jo no veig. La Resurrecció de Jesús ho renova tot. És llavors quan vam començar a cridar Jesús 'el Senyor'.

7 Perquè cap de nosaltres viu per a si mateix; com ningú no mor per a si mateix. 8 si vivim, vivim per al Senyor; i si morim, per al Senyor morim. Així que, ja visquem o ja morim, som del Senyor. 9 Perquè Crist va morir i va tornar a la vida per això, per ser Senyor de vius i de morts. 10 Però tu, per què judiques el teu germà? I tu per què menysprees al teu germà? En efecte, tots hem de comparèixer davant el tribunal de Déu, 11 ja que diu l'Escriptura: 'Per la meva vida!, diu el Senyor, que tot genoll es doblarà davant meu, i tots els llavis beneirà a Déu. 12 Així doncs, cada un de vosaltres ha de donar compte de si mateix a Déu. (Rm 14)

No som els nostres: aquesta és l'experiència radicalment baptismal. Estem tota la vida per esmicolar-la. Hi ha coses que no poden entrar per la llei moral. O no només per la llei moral. Com la proposta de l'Església sobre el projecte de família. Coses que són fruit de l'Esperit Sant. Per exemple el no pertànyer. No ja en el matrimoni. Ni els nostres diners és nostre. Ni el nostre cos és nostre. Per això sant Pau, l'argument que dóna per a la puresa: 'No sabeu que sou temple de l'Esperit Sant?' Aquest sí que és un argument. De fe. Els meus diners no és meu, les meves coses no són meves, el meu cos no és meu, la meva vida no és meva. Perquè tant si visc com si moro ... Això vol dir Senyor: aquell que té domini sobre la vida i sobre la mort. Els cristians van prendre aquest nom del món pagà i l'hi van aplicar a partir de la Resurrecció de Jesús: Jesús és el Senyor. El Senyor de tot i de tots.

La qual cosa implica que no som senyors de res ni de ningú. Jesús és Senyor, vol dir que no puc, que no he d'utilitzar a ningú per a res. Que Jesús ressuscitat és Senyor de cadascú, és acceptar que Ell pren les decisions en la meva vida. Que jo li deixo que les prengui. En els diners, en els sentiments, en el servei als altres, a l'apostolat. Que Jesús ressuscitat és Senyor, vol dir que és l'únic Senyor. No podeu servir a dos senyors. Acceptar-com a únic Senyor ens diu sant Pau als cristians de Corint, és també descobrir la llibertat. 17 Perquè el Senyor és l'Esperit, i on hi ha l'Esperit del Senyor hi ha la llibertat. (2 Co)

Quan no estigui clara la voluntària de Déu, diu sant Ignasi que usem la discreció d'esperits. On està l'esperit del Senyor ressuscitat, hi ha llibertat, hi ha pau, hi ha goig, hi ha llum. Si hi ha això, senyal que hi ha el Senyor, en això que pretenc decidir. Pensa-ho a l'oració. Si t'envaeix aquest sentiment de joia, de llibertat, de pau, de llum, és el Senyor. Si per contra ens envaeix la tristesa, el dubte, la perplexitat, la complicació, no és senyal del Senyor. Encara que això no sigui infal·lible, ajuda molt. 18 Mas tots nosaltres, que amb la cara descoberta reflectim com en un mirall la glòria del Senyor, ens anem transformant en aquesta mateixa imatge cada vegada més gloriosa: així és com actua el Senyor, que és Esperit. Aquesta és la nostra moral.
Quan ens diguin que tenim una moral trista de manaments, cal aclarir que no és així. La moral que neix de l'Evangeli és la d'un esperit nou, que no tenien els antics. Que ens fa ser del tot del Senyor, i que ens transforma per dins segons una llei de llibertat. No la llibertat del món. És en realitat una llibertat que ens fa lliures de nosaltres mateixos. Jesús és Senyor també en forma de servent. (Jn 13)

12 Cuan els hagué rentat els peus i hague pres el mantell, va tornar a la taula, i els va dir: "Enteneu això que us he fet amb vosaltres? 13 Vosaltres em dieu 'el Mestre 'i' el Senyor', i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. 14 Si, doncs jo, el Senyor i el Mestre, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres.15 Us he donat exemple, perquè també vosaltres feu com jo he fet amb vosaltres. 16 «En veritat, en veritat us dic: no és més el servent que el seu amo, ni l'enviat més que el qui l'envia. 17 «Sabent això, feliços sereu si ho compliu. 18 No em refereixo a tots vosaltres; jo conec als que he triat; però ha de complir l'Escriptura.

Revitalitzar el nostre interior. El Senyor vol que visquem aquesta alegria de la Pasqua. Som temple de l'Esperit Sant. D'un Esperit que no és cosa sinó persona. Persona viva, intel·ligent que vol comunicar-se. Que actua en el nostre interior. Que cal saber reconèixer, i que té un pla concret sobre cada un perquè no estem fets a motlle. A la primera Pasqua, els deixebles van tenir l'ocasió de començar el que després tots els cristians fem en la nostra vida. Deixar que l'Esperit ressuscitat de Jesús canviï el nostre enteniment i ho faci reposar a la fe, la nostra memòria en l'esperança, i que la nostra voluntat s'esforci en l'amor, en la caritat. I que Maria, mare de l'Església faci que fructifiqui, i que la presència de Jesús Ressuscitat ens acompanyi sempre.